La Infància de Roald Dahl: Memòries i Aventures Escolars

Capítol I: Els Orígens de Roald Dahl

El pare de Boy, Harald Dahl, era noruec, procedent de la petita ciutat de Sarpsborg. Als catorze anys, es va fracturar el braç esquerre. El metge, que va arribar tard i begut, va cometre un error i li van haver d'amputar el braç. Harald i el seu germà Oscar estaven molt units. Van decidir marxar a un país gran. Tot i la negativa del seu pare, es van escapar de casa i van arribar a França. Van viatjar fins a París, on es van separar. Oscar va anar a La Rochelle i, en arribar als quaranta anys, ja era l'home més ric de la ciutat. Harald, per la seva banda, es va associar amb un altre noruec, Aadnesen, i van fundar una empresa d'armadors naviliers a Cardiff, al sud de Gal·les.

Harald va portar la seva dona francesa, Marie, i també va adquirir un local més gran. Al cap de pocs anys, va comprar una casa al poble de Llandaff, on Marie li va donar una nena i un nen. Malauradament, Marie va morir en donar a llum el nen. Harald es va prendre unes vacances i va tornar a Noruega, on va conèixer Sofie Magdalene i s'hi va casar. Un cop van tornar, durant sis anys van tenir quatre fills: tres nenes i un nen, Boy. Amb sis fills a la família, van decidir comprar una casa més gran.

Capítol II: El Parvulari (1922-1923)

El 1920, la filla gran de la mare de Boy, Astri, va morir d'apendicitis als sis anys. Astri era la predilecta d'Harald, i la seva mort el va deixar sense paraules. Estava tan trist que, quan ell mateix va emmalaltir, li va ser indiferent viure o morir, i així va morir als cinquanta-set anys. La mare de Boy havia perdut una filla i un marit en poques setmanes. Tenia cinc fills a càrrec seu, tres d'ells propis, i a més esperava una altra criatura. Volia que es complís el desig del seu difunt marit que els seus fills assistissin a escoles angleses. Per aconseguir-ho, necessitava traslladar-se de Gal·les a Anglaterra. De moment, es van traslladar a una casa més petita, i quan va néixer la nena, va vendre la casa gran i es van mudar a una de més petita a Llandaff. Així, dos anys després, amb sis anys, Boy va assistir a la seva primera escola. Els viatges d'anada i tornada entre la casa i l'escola de Boy amb tricicle són els seus únics records d'aquella edat, i eren molt divertits i emocionants.

Capítol III: La Bicicleta i la Confiteria

Quan Boy va complir els set anys, la seva mare va decidir que deixés el parvulari i assistís a una escola de nois. Prop de casa hi havia una escola preparatòria per a nens, coneguda com l'Escola de la Catedral de Llandaff, que s'alçava sota l'ombra de la catedral. Un dels seus records era del seu primer curs: tornava a casa a peu i, de sobte, va veure venir un noi de dotze anys, pedalejant amb la seva bicicleta carretera avall. En passar al costat de Roald Dahl, va començar a pedalar cap enrere i a deixar anar les mans del manillar. En aquell moment, Boy va voler seguir els seus passos.

En el segon record, Boy tenia nou anys. En el camí d'anada i tornada, Boy i els seus amics passaven per davant de la confiteria. Amb els sis penics que els donaven d'assignació setmanal, hi anaven a comprar. El pare d'un amic de Boy era metge i explicava històries al seu fill perquè no mengés dolços. El noi, Thwaites, explicava aquestes històries als seus amics. La propietària, la senyora Pratchett, era molt garrepa i bruta.

Capítol IV: El Gran Complot del Ratolí

La propietària de la confiteria, la senyora Pratchett, era molt garrepa. Per això, Boy i els seus quatre amics li van preparar una bretolada amb un ratolí mort que es van trobar. La idea va ser de Boy: ficar el ratolí en un dels pots de caramels. Aquell mateix dia van posar en marxa el seu pla. Mentre quatre d'ells entretenien la senyora Pratchett, Boy ficava el ratolí al pot. Quan van sortir, van començar a córrer. Boy se sentia un heroi.

Capítol V: La Repercussió amb el Director Coombes

El matí següent, encara durava l'exaltació per la victoriosa gesta del ratolí mort. La confiteria estava tancada. Boy es va fixar en un pot trencat a terra, amb el ratolí mort a un costat. Van marxar a l'escola tement el pitjor; un dels seus amics li va fer pensar que l'havia matat. Va sonar la campana i van sortir corrent. Coombes, el director, els va fer sortir al pati en fila. La senyora Pratchett va entrar al pati de l'esbarjo. Boy es va quedar més alleujat, ja que pensava que l'havia matat. Ella es va passejar buscant els culpables, va assenyalar Boy i els seus quatre amics, i el director va prendre nota.

Capítol VI: La Venjança de la Senyora Pratchett

Boy i els seus quatre amics van ser assotats pel director al seu despatx. La mare de Boy se'n va assabentar i, després de discutir amb el director, va decidir canviar Boy d'escola. El portaria a una escola anglesa, tal com volia el seu pare.

Capítol VII: Vacances d'Estiu a Noruega

Boy passava les vacances d'estiu a Noruega, des dels 4 fins als 17 anys. El viatge era molt llarg; havien d'utilitzar diversos transports. En total, comptant Boy, eren 10 els que viatjaven. A Oslo celebraven la gran reunió anual amb la família, bestemama (àvia) i bestepapa (avi). Passaven la major part del temps asseguts: bestepapa en una cadira fumant una extraordinària pipa, i bestemama en el seu balancí, gronxant-se. En el banquet anual feien «Skaal» amb les copes de licor aixecades.

Capítol VIII: L'Illa Màgica de Tjøme

Després de passar una nit a casa de bestepapa i bestemama a Oslo, anaven a embarcar en un vaporet. Era el final del viatge, cap a l'illa de Tjøme. Es van instal·lar en un hotel senzill. Els 10 que eren es pujaven a la barca de rems i anaven cap a una llunyana illa que només ells coneixien. En anys posteriors, la mare de Boy va adquirir una llanxa. Hi havia centenars d'illes per triar i explorar. Per les tardes, pescaven.

Capítol IX: Una Visita Desagradable al Metge

Durant les vacances d'estiu a Noruega, Boy només té un record desagradable: quan li van treure les vegetacions. La seva mare el va portar al metge, i ell no entenia gaire bé el perquè. Se les van treure sense anestèsia i van caure en una palangana. Després van marxar cap a casa.

Capítol X: El Primer Dia a St. Peter's

Amb nou anys, Boy va ser internat en una escola propera a casa anomenada St. Peter's. El primer dia de curs, tot el que Boy portava posat era nou. Portava un bagul nou i un calaix particular amb el seu nom. Només Boy tenia la clau del calaix, que servia per guardar les seves coses valuoses. El director rebia els pares i els nous alumnes. Boy estava espantat. Quan la seva mare va marxar, es va posar a plorar.

Capítol XI: Cartes Censurades a la Família

A St. Peter's, tenien una hora a la setmana destinada a escriure cartes a la família. Escriure cartes constituïa una classe d'ortografia i puntuació, perquè el director patrullava per les aules mirant per sobre de les seves espatlles, assenyalant les faltes i assegurant-se que no deien res dolent de la seva escola. Quan trobava una falta, la manava copiar, però no la deixava corregir a la carta. Així, els pares confiats pensaven que les cartes no eren censurades per ningú.

Capítol XII: La Zeladora i les seves Normes

En els dormitoris de St. Peter's, la zeladora exercia el comandament suprem. Quan menys s'ho esperaven, treia el cap al dormitori i manava els que feien escàndol al despatx del director. Un cop, els va fer sortir tots al passadís per descobrir qui havia tirat sucre. Com ningú va dir res, els van confiscar els paquets que els manaven les seves mares. Boy trobava a faltar la seva família i la seva llar. La zeladora va posar làmines de sabó a la boca d'un noi que roncava; va començar a sortir escuma, i Boy pensava que s'ofegaria. Els va deixar clar que no s'havia de dormir cap per amunt.

Capítol XIII: La Nostàlgia i l'Apendicitis Falsa

Durant tot el seu primer curs a St. Peter's, Boy trobava a faltar casa seva i la seva família. Durant les dues primeres setmanes, va voler simular un atac fulminant d'apendicitis aguda. Va enganyar la zeladora i el metge de la seva escola, però el doctor Dunbar era més competent i se'n va adonar. Li va fer prometre que no ho faria més i el va deixar quedar-se a casa tres dies més.

Capítol XIV: Un Accident en Automòbil

Durant les vacances de Nadal, Boy i la seva família van sortir a fer el primer passeig amb el primer automòbil que tenien. El conduïa la germanastra de Boy. En arribar a un revolt, la conductora no va saber què fer i es van anar a estavellar i encastar contra la tanca. Boy va resultar ferit; gairebé li va saltar el nas. Van tornar al cotxe i van anar al metge, que li va cosir el nas. La mare de Boy li va regalar un sobirà d'or.

Capítol XV: El Temut Capità Hardcastle

El mestre a qui Boy tenia més por a St. Peter's, a part del director, era el capità Hardcastle. La va prendre amb Boy. Quan Boy feia segon curs, el van assotar sis vegades per demanar una ploma al seu company davant de Hardcastle.

Capítol XVI: El Petit Ellis i el Furóncol

Durant el tercer curs de Boy a St. Peter's, ell va tenir la grip. Al llit del costat hi havia un nen de set anys anomenat Ellis, que tenia un furóncol. Un matí va venir un metge, li va llançar una tovallola a Ellis i li va tallar el furóncol.

Capítol XVII: La Broma del Tabac de Cabra

Quan Boy tenia nou anys, la seva germanastra es va prometre per casar-se. Aquell estiu, el promès els va acompanyar a Noruega. Culpaven el nuvi d'haver pertorbat les seves vides familiars. Per venjar-se, Boy va posar uns cagallons de cabra a la seva pipa. Tota la família ho va observar, però no li van dir res. Quan va fumar, va llançar un crit i va pensar que l'havien enverinat. La germana de set anys li va explicar la veritat i tots van arrencar a córrer.

Capítol XVIII: Preparatius per a Repton

Als tretze anys, Boy va haver d'anar a Repton (l'escola superior que ell va escollir). Boy pensava que les peces que havien de portar eren ridícules, però ningú pel carrer es fixava en ell quan anaven a agafar el tren cap a Repton (la seva mare només l'acompanyava a l'estació).

Capítol XIX: Els Boazers de Repton

A Repton, cridaven als auxiliars boazers. Tenien poder sobre els més petits. Quan atiaven algú, en aquest cas Boy, tots observaven de prop el que li havia fet un boazer anomenat Williamson. Es van quedar sorpresos de la manera com l'havia atiat.

Capítol XX: El Director de Repton

El director de Repton va arribar a ser Arquebisbe de Canterbury i va coronar l'actual sobirana a l'Abadia de Westminster. Va assotar deu vegades un amic de Boy mentre li feia un sermó i intentava encendre la seva pipa.

Capítol XXI: Les Xocolates de Cadbury

A vegades, a cada alumne de Repton se li servien 12 xocolatines diferents amb nombres a sota i un paper perquè posessin una puntuació i observacions. Amb això, Roald Dahl es va inspirar per escriure un dels seus llibres.

Capítol XXII: El Professor Corkers

A Repton, hi havia un professor de matemàtiques anomenat Corkers. Mai explicava a les seves classes res que tingués a veure amb la matèria que havia d'ensenyar. Només feien mots encreuats, portava animals a classe i feien coses que divertien els seus alumnes.

Capítol XXIII: Els Assistents a Repton

A Repton, Boy va passar dos anys com a assistent. Durant el segon any, el van instal·lar a la cambra d'estudi del Cap de Règim Domèstic, Carleton. Ell tenia a la seva habitació d'estudi tres assistents terroritzats. Durant el seu primer any, el boazer li va ordenar seure al vàter per escalfar-lo. Ho va fer tan bé que el va cridar durant tot l'hivern.

Capítol XXIV: Esports i Passió per la Fotografia

A Boy se li donaven bé els esports; va arribar a ser capità dels cincs i capità d'esquaix. També se li donava bé la fotografia. Va organitzar amb el seu professor d'art, Arthur Norris, una exposició en el seu últim curs amb les seves fotografies.

Capítol XXV: Adéu a l'Escola i Inici Laboral

Boy va decidir que després d'anar a Repton treballaria. Va sol·licitar ocupació en empreses com Shell Company (Departament d'Orient) i altres de l'estil. Es va presentar a l'entrevista de Londres i, tot i que hi havia poques places, el van triar a ell. Després d'un any, el van enviar a Anglaterra a aprendre tècniques de venda, on venia petroli. Un dia, van intentar enviar-lo a Egipte, però ell va preferir l'Àfrica Oriental. Li van dir que seria només per tres anys, però va durar més.

Estructura de l'Obra

Estructura Interna

En el plantejament d'aquest llibre, l'autor ens explica com Boy comença el parvulari. En el nus, relata les aventures que Boy viu a l'escola i les seves aficions. En el desenllaç, explica com Boy abandona l'escola i es dedica a treballar.

Estructura Externa

Aquest llibre està dividit en 4 parts amb 25 capítols:

• 1a part: Punt de partida (2 capítols)
• 2a part: L'escola de la Catedral de Llandaff, 1923-1925 (Dels 7 als 9 anys, 7 capítols)
• 3a part: St. Peter's, 1925-1929 (Dels 9 als 13 anys, 8 capítols)
• 4a part: Repton i Shell, 1929-1936 (Dels 13 als 20 anys, 8 capítols)

El Narrador

El narrador és intern i protagonista, ja que Roald Dahl apareix en la trama i és el protagonista d'aquest llibre. Explica els fets en primera persona, singular o plural, segons a qui li passin els successos.

Valoració Personal

Crec que aquest llibre està bé. És interessant conèixer les anècdotes que Roald Dahl recorda de la seva infància. Serveix per entendre les seves obres, ja que es va inspirar en elles per escriure els seus llibres, i per passar-ho bé i gaudir llegint un bon llibre com aquest.