Infància i Adolescència: Drets, Desenvolupament i Protecció Integral

Infància i Adolescència

Erich Fromm (psicòleg)

Blocs de Continguts

• Concepció social de la infància i els seus drets.
• Necessitats, desenvolupament i contextos socialitzadors.
• Mapa de xarxes de serveis.
• El professional.
• Casos.

Mòdul 1: Infància, Lleis i Polítiques

La Convenció dels Drets de la Infància

D'on ve, per què va ser necessària i la situació actual. Lleis i polítiques socials que se'n deriven.

PPT 1 (mirar)

Per llei, estem obligats a informar.

El marc normatiu ens informa dels drets i deures dels infants, ens mostra el concepte sobre infància que es tenia fa uns segles i quin és el d'avui en dia (evolució). La Convenció dels Drets de l'Infant representa un moviment ideològic: des de l'infant com a objecte fins a subjecte (de dret) que s'ha de protegir i assegurar els seus drets.

Deures dels Menors

• Participar en la seva família.
• Estudiar, anar a escola.
• Etc.

LDOIA = Llei dels Drets i les Oportunitats dels Infants i Adolescents.

El càstig físic és considerat maltractament (situació de risc).

Diferència entre situació de risc i de desemparament.

Situació de risc:

Situació de desemparament:

LDOIA (Llei 14/2010): Drets i Oportunitats

• La diferència amb la del 1979 és que, amb aquesta llei, l'infant ja és subjecte de drets.
• Les 4 P:
  • Promoció: Sensibilitzar, conscienciar i construir una cultura de drets per a tota la població en general (gran novetat de la llei catalana). Llei orientada a promoure drets, per transformar la societat i no només destinar els recursos als infants vulnerables. Cal protegir de la desigualtat.
  • Prevenció: Iniciatives orientades a formar els equips de professionals i a sensibilitzar i conscienciar l'infant i la família respecte als riscos que es poden derivar des de la vessant social, no tan sols associats a una vulnerabilitat de l'entorn de l'infant, sinó a situacions que poden ser perjudicials per a la societat.
  • Protecció: Conjunt d'actuacions per a quan el desenvolupament integral de l'infant o l'adolescent pot resultar afectat o ja ho està. Aquest principi diu que no s'ha de sotmetre l'infant a un procés de victimització institucional (quan l'infant ha patit i des de l'administració s'agreuja el problema en lloc de protegir-lo). Maltractament. Principi de la Intervenció Mínima Necessària; Principi de No Separació de l'Infant de la seva Família, a no ser que hi hagi un motiu molt objectiu que comprometi la seva integritat.
  • Participació: Es pretén que el punt de vista de l'infant i l'adolescent quedi incorporat en les iniciatives, el disseny de parcs i de la ciutat, etc. Lligat amb el compromís de la comunitat i del barri.

La LDOIA 2010 es desplega a través del Pla d'Atenció Integral a la Infància i l'Adolescència.

Novetats de la llei (respecte a lleis anteriors al 2010).

Títol II: Dels Drets dels Infants i Adolescents

• Es defineixen els drets i les llibertats dels infants i adolescents en diferents àmbits.
• Es reconeix el dret a decidir sobre la pròpia maternitat.
• Es regula l'absentisme escolar, la desescolarització i l'abandó escolar. Les administracions hauran de detectar-ne els casos i adoptar les mesures necessàries.

Títol III: Prevenció General

• Es defineix la prevenció del risc social.
• Prevenció específica de l'ablació i la mutilació genital femenina.
• El Govern de la Generalitat farà una llista d'indicadors de factors de risc i de protecció i farà recomanacions per tal que sigui més fàcil identificar-los.

Títol IV: De la Protecció Pública relativa als Maltractaments a Infants i Adolescents

Títol V: Protecció a la Infància i l'Adolescència en Situació de Risc o Desemparament

• Distinció entre situacions de risc i de desemparament:
  • Situació de risc: L'infant es veu limitat o perjudicat a nivell personal, però no és necessària la separació del seu nucli familiar.
  • Desemparament: L'infant es troba en una situació en què li falten elements bàsics per al seu desenvolupament personal i és necessària una mesura que impliqui la separació del seu nucli familiar.
• Millores en el procediment de desemparament:
  • Mesures cautelars: Quan hi hagi una situació de perill, es pot desemparar l'infant de forma preventiva.
  • Limitació de termini per oposar-se a les situacions de desemparament i a l'adopció de mesures de protecció.
  • Regulació més detallada del procediment administratiu.
• Considerar l'infant o adolescent com a subjecte de dret i facilitar el seu exercici i participació:
  • Notificar les resolucions als adolescents, els quals podran impugnar-les.
  • Informar l'infant o l'adolescent protegit de la seva situació personal, de les mesures adoptades i de les actuacions que caldrà seguir.
  • Crear la figura del procurador/a dels drets dels infants i adolescents, que tindrà les funcions de:
    • Inspecció.
    • Atendre les sol·licituds i queixes de menors tutelats.
    • Atendre les peticions del Síndic de Greuges.
    • Elevar al departament competent recomanacions i propostes.
• Nova regulació de les mesures de protecció:
  • Acolliment permanent.
  • Acolliment professional.
  • Nou règim jurídic de l'acolliment preadoptiu.
• Regulació de l'assistència posterior a la majoria d'edat o emancipació: formació i inserció laboral dels joves extutelats que ho sol·licitin.
• Coordinació i regulació de les actuacions de protecció en els supòsits de menors que cometin infraccions penals.

Els canvis més importants es donen en la gestió del risc; les mesures de desemparament les assumeix la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), que assumeix la tutela de l'infant de forma transitòria.

El Model de Protecció a la Infància

S'opta per un model de protecció nou en què la declaració de desemparament ja no és l'únic títol que habilita els poders públics per a la intervenció protectora (apareix la declaració de risc i la guarda protectora), sinó que aquesta declaració es reserva per a quan calgui separar els infants o l'adolescent del seu nucli familiar. Això suposa una descentralització de la protecció, perquè distingeix el risc, responsabilitat dels ens locals i ajuntaments, del desemparament, responsabilitat de la DGAIA.

Un altre aspecte sobre protecció que contempla la llei (article 119) és la figura de la guarda protectora, que permet a l'administració assumir part de la responsabilitat en l'atenció als menors sense un desapoderament de la família. Això suposa que els SSAP i/o l'EAIA continuen tenint responsabilitat en la intervenció amb l'infant i la família. La DGAIA ha promogut aquesta fórmula i l'any 2010 es van crear les Cases d'Infants (4-18 anys), que són serveis que treballen amb aquesta mesura.

Objectiu: Reduir el nombre d'infants i adolescents sota tutela de l'administració, així com el nombre d'institucionalitzats. (8 places residencials + 2 intermitents). Un equip educatiu format per 5 educadors/es socials i 2 treballadors/es familiars.

Guarda de fet: Qui cuida l'infant en el seu dia a dia.

Guarda protectora: Recurs que proporciona la Generalitat, com les cases d'infants.

Abandonament de l'infant (no fer-se càrrec de la responsabilitat de cura de l'infant): Delicte.

Renúncia: No delicte.

Procés penal: Procés de justícia.

Mesures de Protecció a la Infància

Repàs de Conceptes

• Pàtria potestat: Conjunt de deures i drets que els progenitors ostenten respecte dels fills que, per ser menors d'edat, es troben de manera natural sota la seva guarda, protecció i custòdia. Es pot suspendre temporalment o perdre de manera indefinida per sentència judicial.
• Tutela: Autoritat que es confereix a una persona (tutor legal) o entitat (tutela administrativa) per a cuidar d'un subjecte. El tutor adquireix autoritat i responsabilitat sobre el subjecte i els seus béns.
• Guarda: Fa referència a la cura i convivència diària amb el menor i a l'obligació de vetllar pel seu benestar integral. Si les figures que tenen la pàtria potestat tenen limitacions de força major i de caràcter transitori que posen el menor en situació de desemparament, l'entitat pública exerceix només la guarda mentre es mantingui la situació: Guarda o Tutela Protectora.
• Desemparament: Situació en la qual es troba l'infant o l'adolescent, provocada per l'incompliment dels deures inherents dels pares o tutors.
• Guarda de fet: Sovint ens trobem amb situacions de convivència en les quals un infant o adolescent és atès per persones diferents als seus progenitors i tutors, i que no han estat formalitzades de cap mena. És un procediment que, amb l'autorització dels titulars de la potestat parental i sense intervenció de l'autoritat judicial o administrativa, permet que una altra persona es faci càrrec de l'infant o adolescent, exercint les funcions pròpies dels progenitors, sense el títol que l'habiliti per a això. En aquests casos cal regularitzar la situació per evitar les dificultats que poden sorgir de la manca d'atribució formal de la guarda, en forma de tutela ordinària o acolliment familiar.

Circuit per atendre situacions d'intervenció preferent:

Els expedients: Conjunt de documents relatius a un infant o adolescent, i a les actuacions de protecció tramitades per l'Administració Pública. Acumula totes les accions que s'han fet a un nucli familiar (contractes, desemparaments, avaluacions, etc.).

Procediment:

L'acolliment familiar i en centre (CRAE) es donen des d'una situació de desemparament.

Mòdul 2: Identitat i Contextos Socialitzadors

Contextos de Socialització

• Família
• Escola
• Grup d'iguals
• Entorns educatius no formals
• Societat

Factors de Risc

• Individuals (temperament, manera d'afrontar dificultats, tendència a saltar-se les normes, etc.)
• Familiars
• Socials

Desenvolupament de l'Infant

• Característiques.
• Necessitats.

La Família

Podem dir que a la persona la podem considerar en qualsevol moment i simplificant molt des de tres perspectives:

(model ecològic)

Principis del Desenvolupament Infantil

1. El desenvolupament és únic per a cada persona, i els aspectes quantitatius i qualitatius estan tan interrelacionats que els uns afecten profundament els altres. Tant els ritmes de creixement com la relació amb aquells que envolten la persona afecten de manera diferent la seva evolució.

Vol dir que, si pertanyo a una etapa, per exemple 2 anys, i em toca desenvolupar el llenguatge, hi ha una predisposició genètica. Si en el meu entorn tinc una estimulació o una altra, això afecta la meva capacitat de desenvolupament del llenguatge.

2. Les etapes i les fites van en una línia d'una major construcció de la realitat, adaptació a aquesta i organització de l'experiència.
3. El desenvolupament té unes fites i etapes evolutives comunes en tots els infants.
4. El ritme de desenvolupament és desigual en cada infant i no lineal.
5. És bio-psico-social: depèn de diversos factors que interrelacionen amb l'infant en una fusió ambient-genètica.
6. Es poden donar bloquejos i regressions, si l'estrès ambiental requereix un esforç adaptatiu extra: malaltia d'un familiar cuidador, per exemple, o canvis en l'entorn. O també si hi ha crisis maduratives no resoltes.

Necessitats Bàsiques dels Menors

1. Necessitats fisiològiques:
   1. Alimentació.
   2. Habitatge.
   3. Higiene.
   4. Son.
   5. Activitat física, exercici i joc.
   6. Protecció de riscos reals, integritat física.
   7. Salut.

Condicions que s'han de complir per garantir la subsistència de l'infant o adolescent i un desenvolupament físic i saludable. Aquestes necessitats requereixen d'una supervisió i cura per part de l'adult per a la seva satisfacció, i les diferents formes de maltractament físic suposen un dany a la satisfacció adequada d'aquestes necessitats.

2. Necessitats cognitives:
   8. Estimulació sensorial i experiències d'aprenentatge.
   9. Exploració física i social.
   10. Comprensió de la realitat física i social.

Condicions que s'han de donar perquè els infants i els adolescents puguin conèixer i estructurar les experiències del món que els envolta. També són aquells elements necessaris per a l'adquisició de mecanismes de comunicació, que el faran accessible als altres i el faran entendre als altres.

La satisfacció d'aquestes necessitats possibilita el desenvolupament cognitiu òptim de l'infant o l'adolescent, i requereix d'una supervisió i cura per part de l'adult per proporcionar una estimulació adequada, respostes adaptades al seu grau de comprensió, ajuda per a l'adquisició de coneixements i garantir l'escolarització.

Necessitats Emocionals i Socials

• Seguretat emocional.
• Xarxa de relacions socials.
• Participació i autonomia progressiva.
• Sexuals.
• Protecció de riscos imaginaris.
• Interacció lúdica.

Fan referència a les condicions que s'han de complir perquè els infants i els adolescents tinguin un desenvolupament afectiu adequat i saludable. També fan referència als elements necessaris per a l'adquisició d'estratègies d'expressió d'emocions i conductes d'interacció amb els altres.

Qualsevol tipus de maltractament, però especialment el maltractament emocional, l'abandonament i l'abús sexual, atempten directament contra la satisfacció d'aquestes necessitats.

Què passa quan falla el sistema familiar de protecció?

Conflictivitat intrafamiliar (accidental): Tensions que es presenten dins l'hàbitat familiar o entre els membres de la família. El conflicte forma part de la dinàmica familiar i s'entén com a dinàmica natural dins els desequilibris i equilibris del sistema familiar. És inherent a tots els grups familiars. Una conflictivitat intrafamiliar (de dins la família) té diferents graus de tensió i de cronicitat que poden convertir-la en un factor de risc greu si no és ben gestionada o entra en una escalada de tensió. Esdevindrà font de maltractament en funció del nivell d'agressió, violència i vulneració dels drets i necessitats.

Maltractament (sistemàtic i evitable): Acció, omissió o tracte negligent, no accidental, que priva l'infant o l'adolescent dels seus drets i del seu benestar, que amenaça o interfereix el seu ordenat desenvolupament físic, psíquic o social, i els autors del qual poden ser persones, institucions o la pròpia societat.

Educació per a la Socialització

De cara a fomentar la socialització dels infants i dels adolescents, es proposen uns objectius adaptats a cadascuna de les etapes del desenvolupament. Aquests objectius educatius són globals i nosaltres, com a educadors/es, hem d'adaptar-los a les diferents circumstàncies de cada grup.

• 6-7 anys: Objectiu fonamental: Conviure (que l'infant aprengui a viure amb els altres). Per aconseguir-ho, haurà de fer aprenentatges successius, que nosaltres concretem en els objectius específics següents: respectar els altres, valorar les qualitats dels altres i veure i valorar les pròpies qualitats.
• 8-9 anys: Objectiu: Integració en el grup. Els passos successius que es concreten són: capacitat de cooperar en el joc, interès per estar amb els companys, comunicació amb els iguals i la constitució del grup.
• 10-12 anys: Objectiu: Treballar per a la maduresa del grup. Els objectius específics són: complir les normes dins del grup, valorar en funció del grup les actuacions personals, sentiment d'igualtat i capacitat de cooperar amb els altres grups.
• 12-14 anys: Pubertat i adolescència. Aquesta etapa ha d'ajudar a descobrir una nova manera de viure la sociabilitat en un moment en què el/la noi/a fa noves descobertes de la seva persona i es tanca en si mateix/a. Serà ajudar a descobrir l'altre i una nova manera de relacionar-se. Els objectius podrien ser: ajudar-lo a conèixer els interessos i preocupacions dels que l'envolten, descobrir l'altre sexe en la seva plenitud personal, iniciar-lo a l'amistat, a la comunicació més íntima amb alguna persona i centrar l'activitat en el petit grup.

Els referents deixen de ser els pares, sinó el grup d'iguals. Comencen a anar en grup, que primer acostumen a no ser mixtos (a partir dels 14 anys comencen a ser mixtos).

L'Adolescència: Recerca de la Identitat

Tres fases:

• Adolescència inicial (14-16 anys)
• Adolescència intermèdia (16-18 anys)
• Adolescència final (18-20 anys)

Molts canvis físics i psicològics. Què ha de resoldre?

• Físicament: Canvis físics, aprendre a aplicar noves capacitats mentals, abordar la seva sexualitat.
• Emocionalment: Crisis d'identitat i conviu amb la convicció que allò que li passa no ho pot entendre ningú. Dues crisis rellevants: identitat i autonomia.
• Socialment: Trobar un grup d'iguals (l'acceptació és una qüestió vital), afrontar les expectatives que la societat transmet, primers vestigis d'independència.
• Amb pares/mares: Equilibri entre autonomia i independència, nova possibilitat de prendre decisions, consolidar la seva identitat, intimitat, emancipar-se.

Factors de Protecció i Risc

Mòdul 2.C: Salut i Sexualitat

Desenvolupament Sexual i Identitat de Gènere

El desenvolupament sexual és un procés llarg que condueix la persona a consolidar una identitat sexual satisfactòria, format per diversos factors biològics, psicològics i de socialització, els quals es resumeixen en:

• La determinació biològica del sexe (factors hormonals, anatòmics, fisiològics).
• L'adquisició de la identitat sexual i de gènere (factors psicològics i socials).

També podem trobar el concepte "desenvolupament sexual" referint-se només a l'etapa puberal, en la qual s'activen els canvis sexuals més importants. Les hormones desenvolupen el que s'anomena un paper organitzador en la diferenciació de caràcters sexuals i un paper activador en tant que modulen i evoquen la conducta reproductora.

Binarisme de gènere: Sexe masculí i femení. Tot el que hi ha fora d'això vol dir que hi ha patologia.

Definicions

• Sexe: Allò biològic i principalment es relaciona amb els genitals del menor.
• Identitat de gènere: Allò de què el nen se sent part, d'acord amb factors que ell mateix considera propis, com la roba, el pentinat, el nom o els jocs que vol jugar. És com el cervell interpreta qui ets. La identitat de gènere habitualment es viu com a consolidada a partir dels 3 anys d'edat.
• Transgènere: Quan el nen/a no s'identifica amb el sexe que li ha tocat en néixer (contrari de cisgènere). Diem que el fenotip (anatomia) no correspon amb el genotip (cromosoma). Aquest estat ve acompanyat d'una gran disfòria de gènere (rebuig del propi cos).
• Expressió de gènere: És com expresses el teu gènere (es basa en els rols tradicionals del gènere). Inclou la forma en què et vesteixes, et comportes, etc.
• Orientació sexual: Es refereix a la mena de persona cap a la qual ens sentim atrets (física, emocional, espiritual i romànticament).
• Estereotip de gènere: Constructe assumit dins d'una cultura, sobre els atributs, valors, capacitats i característiques de cada sexe. És estàtic i simplista.
• Identificació de l'estereotip de gènere: Autoavaluació de la masculinitat o feminitat. Comportament tipificat de gènere vs. comportament androgin.
• Rol de gènere: Comportament esperat d'una persona en funció de la seva condició sexual. Legitimen la creació d'estereotips.

https://sexus.org

Sexting: Riscos i Delictes

Sexting: Enviament de missatges, fotos i vídeos de contingut sexual, realitzats pels menors mateixos i d'ús coactiu en alguns casos.

2015: S'inclou el sexting (sense consentiment) com a delicte penal a Espanya.

Trobades Online amb Desconeguts

Trobades amb persones conegudes únicament en línia: El 30% dels menors d'edat a Europa ha parlat en línia amb persones que no coneixen. Conversar amb una persona estranya es percep com un risc, però també com una activitat divertida. El 6% va acudir a la cita amb la persona coneguda únicament en línia, i d'aquest percentatge, un de cada nou es va sentir molest amb el que va succeir durant la cita.

Consum de Continguts Perjudicials

Altres riscos: Consum de continguts perjudicials. El 21% dels adolescents europeus (11-16 anys) ha estat exposat a un o diversos continguts perjudicials o ofensius. En concret, el 12% ha consultat contingut sobre odi; el 10%, pàgines pro-anorèxia; el 7%, sobre com autolesionar-se; un altre 7%, en relació amb el consum de drogues, i el 5%, continguts relacionats amb el suïcidi.

Exposició a Publicitat i Sensacionalisme

L'exposició a missatges publicitaris i sensacionalistes:

• Informació emotiva i invasiva, que el jove o la jove no busca.
• Impacte, rendibilitat.
• Telerealitat, simulacres del jo.
• Teatre de sentiments.
• Es perd el sentit crític, narcotitza.
• Guanya el que sembla més "autèntic".

Alternativa: Psicoeducació i Educació Formal

Socialització preventiva.

• Dissenyar activitats que ajudin a desenvolupar autonomia i pensament crític davant dels mitjans.
• Majors possibilitats de personalitzar l'aprenentatge.
• Major treball en xarxa.

La Televisió en la Mirada dels Infants

La televisión en la mirada de los niños. Marta Lazo, C (2005)

1. L'infant necessita la competència crítica per interpretar de forma analítica els missatges dels mitjans (paper de receptor participant).
2. Els infants que veuen televisió a diari més de 2 hores i que no dialoguen amb els seus pares són aquells que més confonen realitat i ficció.
3. El 24,6% dels menors explica que acaba veient continguts que no el satisfan i el 75% del seu consum és insatisfactori.

Niveles de actividad para los niños en la teoría de Marta Lazo (2005)

Programes de Prevenció Digital

• Protegeles.com
• Informe UNICEF: Niños en un mundo digital.
• "Yo controlo": Recursos educatius per a la prevenció del ciberbullying i la privacitat a la Xarxa per a adolescents.
• Ciberbullying i privacitat. Guia per a professors.
• Guia parental. Mantenint els seus nens segurs a internet.

Els Mitjans i la Infància: Perspectiva de Drets

La Perspectiva dels Infants i l'Observació

Els mitjans de comunicació i tots aquells agents que generen informació relacionada amb els infants, tenen una posició cabdal a l'hora de defensar i protegir els seus drets.

• Cal parlar d'ells i elles i fer-ho en clau d'oportunitat i de confiança.
• Mostrar com són.
• I com mereixen viure.

Hem de parlar des d'una posició de responsabilitat i, sobretot, de corresponsabilitat.

• Els infants i joves creixen en entorns que construïm entre tots i totes, i hem de pensar com els afecta allò que fem i el que no fem.

La percepció de la pròpia realitat d'un infant es pot veure alterada en funció de com es tracti una determinada notícia, i això pot afectar negativament la forma en què aquest percep, comprèn i accepta la seva delicada situació. Necessitem comunicar i donar a conèixer, amb una visió crítica, ètica i rigorosa, les realitats dures i sovint desconegudes que pateixen molts infants.

Aspectes que tenen en compte els manuals i guies de tractament dels infants en els mitjans de comunicació:

• El rol dels mitjans de comunicació.
• Donar veu als infants.
• L'ús del llenguatge.
  • Exemples:
    • Recomanació d'utilitzar "abús sexual contra nens, nenes i adolescents" en lloc d'"abús sexual infantil", ja que aquesta última dóna lloc a confusió (si llegim infantil com a adjectiu, per exemple) i minimitza l'impacte d'aquestes situacions (UNICEF).
    • "Prostitució infantil" no existeix; el terme correcte és "explotació sexual comercial".
• La necessitat de protecció.
• La protecció de dades.
• Les imatges.
• Violència i infància.

Recursos Addicionals

Guies i Manuals

Medios de comunicación y protección de la infancia.