Inestabilitats gravitatòries: causes, tipus i solucions

Inestabilitats gravitatòries

Inestabilitats gravitatòries: Són processos naturals provocats per l’acció constant de la gravetat i l’afebliment progressiu dels materials, fruit dels processos de meteorització a què estan sotmesos. Tendeixen a rebaixar els vessants en la seva part superior i a acumular materials en la part inferior. Així, els vessants es van renovant contínuament.

1 Caigudes

3.2.1 Caigudes

• Caigudes: Tot el desplaçament és per l’aire (caiguda total). En casos en què els vessants tenen grans pendents poden ser parets pràcticament verticals.
• Despreniments: Una part del moviment és aeri. Els materials afectats també són més o menys rígids i compactes.
• Volcades: Els blocs giren al voltant d’un eix per sota del centre de gravetat de la massa.

2 Lliscaments (slide)

3.2.2 Lliscaments (Slide)

Lliscaments: Els materials es desplacen per damunt d’una superfície, ja sigui estructural o no estructural: el mateix estrat llisca sobre la base mateixa.

Lliscament traslacional: La superfície de lliscament és recta i sovint es tracta de plans estructurals.

Lliscament rotacional (slump): La superfície és corbada. Afecta especialment material de gra fi (argiles) que han pogut quedar saturats d’aigua i en què la humitat hi té un paper important.

3 Moviments en massa (fluxos)

3.2.3 Moviments en massa (fluxos). Moviments fluïdals i lents. En aquests casos, els materials poc estables i poc cohesionats es comporten plàsticament en presència d’aigua: no recuperen la seva forma.

Colades de fang: Són moviments ràpids. Es tracta de materials de gra molt fi i sovint impermeables.

Corrents d’enderrocs: Roca i fang. Són moviments ràpids de materials heterogenis que es mouen conjuntament.

Solifluxió: Petits moviments coincidents amb pluges fortes/desgel amb gran capacitat per retenir la humitat.

Reptació: Estratificació o bé laminació a favor del vessant de roques toves. S’esdevé després de períodes d’hidratació de roques o sòls de gra fi.

Factors afavoridors dels moviments de vessant

Factors afavoridors dels moviments de vessant:

• Factors litològics: Meteorització, incloent els sòls i l’acumulació de sediments i l’alternança d’estrats de diferent naturalesa.
• Factors morfològics: Disposició paral·lela dels plans d’estratificació de les roques respecte del pendent; l’existència de falles o fractures i la forma del vessant.
• Factors climàtics: Canvis de temperatura (glaç-desglaç), pluviometries elevades i/o irregulars.
• Factors hidrològics: L’augment d’escolament superficial i l’estancament d’aigua. Factors topogràfics.

Factors biogeogràfics: Absència o escassetat de vegetació que subjecta el terreny.

- l’acumulació de sediments (cendres volcàniques) i l’alternança d’estrats de diferent naturalesa.

Factors morfològics:

- disposició paral·lela dels plans d’estratificació de les roques respecte del pendent, l’existència de falles o fractures i la forma del vessant.

Factors climàtics:

- canvis de temperatura (glaç-desglaç), pluviometries elevades i/o irregulars.

Factors hidrològics:

- l’augment d’escolament superficial i l’estancament d’aigua. Factors topogràfics.

Prevenció de les inestabilitats gravitatòries

3.4- Prevenció de les inestabilitats gravitatòries.

Aquests estudis poden recollir dades referents a:

2 (cabussament dels estrats a favor del pendent topogràfic)

3) excavacions del peu del vessant i dels talussos: soscavament del talús.

Solucions a les inestabilitats gravitatòries

3.5 Solucions a les inestabilitats gravitatòries:

Mesures preventives: Elaboració de mapes de risc per facilitar l’ordenació del territori.

Mesures correctores:

• Xarxes metàl·liques o cunetes.
• Escolleres i murs de contenció (de formigó).
• Contraforts per aguantar moviments de reptació.
• Drenatges.
• Reforestació.
• No cimentar talussos – evita la sortida de l’aigua i facilita la saturació de la roca.