Industrialització, Societat de Classes i Moviment Obrer a Catalunya (S. XIX)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,32 KB
Reducció de la Mortalitat i la Natalitat
Fins a l'època de la industrialització, el creixement depenia del medi natural, i els aliments posaven un límit al creixement. La reducció de la mortalitat i la natalitat van afavorir que es produís un increment demogràfic molt elevat.
Aquesta disminució de la mortalitat es va deure a diversos factors:
- Les noves tècniques agrícoles van generar més aliments, la qual cosa va significar una menor mortalitat.
- Les epidèmies van ser reduïdes gràcies al desenvolupament de la medicina i a noves tècniques d’higiene, com ara les clavegueres.
- La cirurgia va ser clau en la lluita contra les malalties infeccioses que, en forma d'epidèmies, mataven gran part de la població.
- Edward Jenner (1749-1823) va fabricar la primera vacuna contra la verola. Tot això va suposar una major disminució de la mortalitat, sobretot la infantil.
Del Sufragi Censitari al Sufragi Universal
La riquesa definiria un nou model de societat: la Societat de Classes.
La lluita pel reconeixement del sufragi universal es va iniciar en un context on la riquesa era l'element bàsic per accedir als drets polítics. A la majoria dels països europeus hi havia sufragi censitari, un sistema segons el qual només podien votar i ser elegits homes amb gran poder econòmic. Això feia que només una mínima part de la població pogués votar, fins a la revolució de les dones que lluitaven pel seu vot.
La Burgesia i el Proletariat: Orígens del Moviment Obrer
La burgesia és la classe social que va promoure la Revolució Industrial. La burgesia no va ser l'única protagonista; el proletariat també hi va contribuir. Les condicions de vida i de treball del proletariat eren francament miserables.
El primer moviment de protesta va ser el ludisme, que consistia en la destrucció de les màquines. El moviment obrer és el conjunt d’associacions de treballadors de les fàbriques. Alguns moviments, com el cartisme, van dirigir els esforços per obtenir el dret de vot per a tothom.
La Indústria Cotonera Catalana al Segle XIX
La mecanització de la filatura es va produir a la primera meitat del segle XIX. En 5 anys, el nombre de fàbriques mecanitzades es va instal·lar preferentment al Barcelonès i al Maresme. La Guerra de Secessió Nord-americana va provocar una greu crisi a la indústria catalana.
De la Febre d’Or a la Crisi Econòmica
La indústria tèxtil catalana va seguir augmentant i creixent, fet que va portar a la demanda d'un aranzel proteccionista a les colònies d’importació. Aquests anys també va tenir lloc un increment de l’activitat borsària i bancària que va produir la Febre d’Or, però l'especulació financera va desencadenar una nova crisi econòmica.
El Debat Econòmic: Proteccionistes vs. Lliurecanvistes
Les disputes entre proteccionistes i lliurecanvistes van ser constants durant tot el segle XIX. Els industrials catalans i bascos eren partidaris del proteccionisme; en canvi, els exportadors de productes agrícoles eren lliurecanvistes. El govern espanyol sempre havia practicat el proteccionisme, però en un moment donat va establir un aranzel lliurecanvista que va afectar negativament la producció tèxtil catalana.
Definicions Clau
- Proteccionista
- Partidari d’establir mesures, com ara els aranzels, per defensar la producció interior davant la competència estrangera.
- Lliurecanvista
- Partidari de la lliure circulació de les mercaderies, de la supressió dels obstacles que dificulten el comerç internacional.
La Reivindicació Burgesa del Proteccionisme
La classe burgesa catalana era econòmicament proteccionista i políticament conservadora. La seva força residia en la seva indústria. Van reivindicar el proteccionisme fundant l’Institut del Foment del Treball Nacional i el de la Producció Espanyola. D’altra banda, un gran temor entre els burgesos era el moviment obrer, i van donar suport econòmic a governs conservadors perquè perseguissin les organitzacions obreres.
Els Orígens del Moviment Obrer Català
Les condicions de vida i de treball dels obrers catalans eren similars a les de la resta d'obrers europeus. Un cop acabada la Primera Guerra Carlina, el proletariat català va deixar d’alinear-se amb la burgesia i va crear les primeres societats obreres. Els primers actes de protesta dels obrers de Catalunya van ser cremar fàbriques (com la Bonaplata).
L'Anarquisme i les Primeres Organitzacions Obreres
Les idees de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) van ser difoses a Catalunya per un anarquista italià. Per això, la majoria del moviment obrer era anarquista. L’any 1869 es va crear Les Tres Classes de Vapor, un sindicat format per treballadors de la indústria tèxtil. Pau Alsina va ser el primer obrer català elegit diputat. Al final del segle XIX, l’anarquisme català va optar pel terrorisme en la lluita contra la burgesia, anomenada acció directa.