La industrialització: Revolució agrària, demogràfica, tecnològica, comercial

Revolució agrària: Al segle XVIII augmenta la demanda d'aliments. Els propietaris volen augmentar la producció privalitzant el sol i gaudeixen de noves tècniques de conreu. Privalització del sol = tancament de terres. Dels openfields a l'enclosure. Els propietaris van concentrar i encerclar els seus camps oberts (openfields) i els van convertir en camps tancats (enclosure). Es van apropiar de les terres comunals i van expulsar molts pagesos. Tot això ho permetien les lleis del parlament ja que eren controlats pels propietaris. També es van introduir nous sistemes de cultiu i innovacions tecnològiques. Rotació triennal (amb guaret - terra que es deixa reposar) -> a rotació quadrenial (sistema sense guaret) - això va permetre un augment de la superfície conreada i una millora de la productivitat. També va haver la mecanització de les tasques agrícoles i la introducció de nous aliments (patates i blat de moro) fent augmentar la ramaderia. Tot va contribuir a millorar l'alimentació humana.

Revolució demogràfica: Com hi havia més aliments, la població va créixer. Creixement de la població degut a: reducció de la taxa de mortalitat i augment de la taxa de natalitat. Gràcies a: avenços mèdics, higiènics. La població es torna més resistents a les epidèmies = esperança de vida creix (al voltant dels 50 anys) i disminueix la mortalitat infantil. Resultat de tots aquests canvis -> revolució demogràfica: Gran Bretanya triplica la població. 1800 (10,9M) -> 1900 (37M).

Revolució tecnològica: Les primeres màquines industrials van funcionar amb energia hidràulica. Però la invenció de la màquina de vapor va ser una autèntica revolució. James Watt 1769. Aplicacions de la màquina de vapor -> indústria tèxtil / indústria siderúrgica / transports / agricultura. La mecanització va estimular la implantació del sistema fabril. Factors de producció que reunien les fàbriques: capital i treball.

Revolució dels transports: Com es traslladaven les mercaderies: camins (amb cavalls) canals (navegació fluvial).

La veritable revolució va ser ferrocarril (Stephenson 1825) 1a línia de ferrocarril de Manchester a Liverpool. BCN - Mataró (1848) primer tram construït a l'estat espanyol -> al llarg del segle XIX a Gran Bretanya es va crear una desa xarxa ferroviària. La xarxa també es va estendre per Europa. Avantatges dels ferrocarrils: rapidesa, capacitat de càrrega i seguretat. Apliquen la màquina de vapor a la navegació: els vaixells permeten escurçar la durada dels viatges transoceànics. Avenços: impulsen el mercat. Es va passar d'economia d'autoconsum (no hi ha excedents) a economia de mercat (els excedents es poden vendre).

Les noves indústries: Les primeres indústries mecanitzades van ser: indústria cotonera / siderometal·lúrgica / mineria del carbó i del ferro. Indianes (teixits de cotó estampats) era un teixit més higiènic i confortable. Va augmentar molt la seva demanda. Però a Anglaterra es prohibeix la importació d'indianes -> aleshores alguns empresaris introdueixen innovacions per augmentar la producció. Llançadora volant de John Kay (1733) augmenta la velocitat i dona més amplada a les peces. Spinning Jenny 1741 augmenta la productivitat del fil. Water Frame filadora que funcionava amb energia hidràulica. Mule Jenny 1779 funcionava amb vapor. Taller de Cartwright 1789 1r taller mecànic mogut per la força del vapor.

Indústria siderúrgica: Revolució industrial -> augmenta la demanda del ferro per culpa dels: transports, armament, població, maquinària industrial i agrícola. Abans de la revolució industrial (carbó vegetal) -> a la revolució industrial (carbó de coc originat mineral) que té més poder calorífic, a les mines de carbó s'hi instal·len als alts forns per produir ferro. Així que ferro i carbó seran sectors complementaris. El convertidor Bessemer va transformar el ferro colat en acer (1856).

La mineria del carbó i el ferro: L'ús de bigues de ferro per consolidar les galeries, rails i vagonetes.

Liberalisme econòmic i capitalisme: La teoria del liberalisme econòmic va ser elaborada per un grup de pensadors: David Ricardo, Robert Malthus i Adam Smith: interès individual, la llei d'oferta i demanda, la lliure competència, no intervenció de l'estat en l'economia i lliure comerç. El capitalisme: sistema econòmic sorgit amb la industrialització. Es fonamenta en: la propietat privada dels mitjans de producció, el proletariat treballa a canvi d'un salari, lliure iniciativa per emprendre un negoci, no intervenció de l'estat en l'economia, existència de crisis econòmiques i que el benefici i l'interès personal són el motor de l'economia. Lliure canvi: llibertat per vendre productes a un país estranger. No haver de pagar impostos. Proteccionisme el contrari.

La societat industrial: Segle XVIII hi havia societat estamental: privilegiats i no privilegiats (per la herència canviaven de classe) -> segle XIX societat de classes: burgesia i proletariat (pels diners canviaven de classe). Burgesia: la burgesia és una classe social molt heterogènia. Estava formada per: gran burgesia: banquers, rendistes i empresaris. Mitjana burgesia: professionals liberals (metges o arquitectes), funcionaris, directors de fàbriques i enginyers. Els seus valors: exaltació de la propietat privada, importància del treball, estalvi i individualisme. On vivien: la casa familiar era un símbol de prosperitat i del poder, les residències eren grans i luxoses i tenien serveis nombrosos, tenien servei domèstic, vistosos carruatges, vestits elegants, institutrius i tutors per a l'educació dels fills i feien orientació del luxe i el refinament. A què destinen el seu temps d'oci: festes, balls, salons literaris, banquets, recepcions, tertúlies de cafè, hipòdrom, teatre i òpera, passejar per les rambles, tenir una casa d'estiueig o descansar a balnearis, els homes anaven al casino. I les dones: feien accions de caritat i el ritual de les visites a cases d'amigues o de familiars a prendre el te o xocolata. Com vestien els homes: barret de copa alta, levita, bastó, botins, bigoti o barba i les dones: vestits de faldilles fins els peus, cotilla, barrets estilosos, pentinats complicats i polissó (cul del vestit).

Proletariat: Era el grup més desfavorit, principalment treballadors de les fàbriques, mà d'obra per fer funcionar les màquines, venien el seu treball a canvi de salari (assalariats). Molts pagesos empobrits van emigrar a les ciutats, van buscar feina a les fàbriques, molts artesans van posar-se a treballar a fàbriques. Condicions de vida del proletariat: treballaven sota una forta disciplina, no hi havia legislació laboral, depenien de la 'bona fe' del empresari, estaven indefensos davant la llei, els seus salaris eren molt baixos (només per subsistir), tenien unes llargues jornades laborals (12-14h), les dones cobraven la meitat del salari dels homes, males condicions laborals (humitat, fred), en cas d'atur, malaltia, vellesa o accident no cobraven. A Anglaterra els sou dels nens 10%, dones 40% dels homes. On vivien? Les cases obreres eren molt petites, vivien famílies de 10-12 persones, les habitacions eren insalubres (sense aigua potable). A què destinen el seu temps d'oci? L'oci dels treballadors era més limitat que les classes benestants, les tabernes eren on es reunien els obrers i els pagesos en acabar la feina, l'alcoholisme era un problema freqüent entre obrers, ateneus = centres d'alfabetització i difusió de cultura per classes populars, les festes populars eren la gran ocasió per diversió, consistien en dinars familiars, festes majors, trobades a l'aire lliure, romeries religioses, ballades, balls d'envolat. Com vestien? Homes = camisa de cotó, pantalons llargs, espardenyes, dones = brusa i mantó, davantal, espardenyes.

Les noves classes mitjanes: No tenien gran capital ni propietats, formada per professionals liberals, advocats, metges, professors, càrrecs de les fàbriques, botigues, funcionaris de administració, empleats de banca, artesans.

El creixement de les ciutats: Augment de la població -> èxode rural -> les ciutats creixen, èxode rural -> la gent emigra del camp i va a la ciutat.