La Industrialització i el Naixement de la Sociologia

El Procés de Racionalització a partir del segle XV

La Ciència

Luca Pacioli aplica la lògica aritmètica en el càlcul comercial.

Noves Rutes

L'observació posa en dubte l'univers aristotèlic. Nicolau Copèrnic substitueix el sistema geocèntric pel heliocèntric.

La Reforma

Posa en dubte la interpretació de les escriptures religioses, sobretot de l'Antic Testament. El catolicisme sucumbeix davant les noves interpretacions i Weber aposta per la importància de la religió protestant en el desenvolupament del capitalisme.

Canvi d'Estructura Socioeconòmica

El Capitalisme

Noves relacions socials i econòmiques i enfonsament de l'Antic Règim.

La Democràcia i la Legalitat

Comença a partir de la Revolució Francesa, d'on sorgeix la societat com a problema, i d'aquest dilema comença a aparèixer la sociologia.

Definicions i Corrents de la Sociologia

La forma de definir la sociologia mai ha estat una cosa en què tots els estudiosos es poguessin posar d'acord sobre com definir allò que estudia els quefers de la vida diària d'homes i dones. D'aquest conflicte neixen tres possibles línies d'interpretació:

• Corrent que prové de l'historicisme alemany: La sociologia és l'estudi de les relacions entre els homes, les quals són irrepetibles, per tant, a l'hora de ser estudiades s'ha de tenir en compte el context.
• Corrent que neix de l'idealisme alemany, positivisme francès i organicisme anglès: La sociologia estudia la societat com un tot predefinit, consuetudinari, interdependent i en contínua adaptació.
• La sociologia estudia les relacions que provoquen la dialèctica o el conflicte que fa canviar constantment la societat.

3 línies --> 3 corrents:

• Sociologia comprensiva: L'acció social i els valors són el seu camp d'estudi. Per a ells, la societat és un conjunt de valors que impulsen els individus a actuar d'una forma o altra.
• Sociologia funcionalista: La societat com un conjunt de parts interdependents on cada part té la seva funció. Estudien les parts i les seves funcions.
• Sociologia conflictivista: Es centra en les relacions, de forma natural conflictives, entre els homes. La societat muta, per tant, és necessari saber el perquè d'aquestes transformacions.

La Sociologia Industrial

L'inici de la sociologia va ser una sociologia molt industrial, és a dir, els autors del segle XIX tenen com a objecte d'estudi el fenomen industrial. Per tant, és important conèixer les característiques del canvi social que va portar la industrialització:

• Creixement demogràfic, extensió de la urbanització i concentració de capital i treball.

Les millores sanitàries van reduir considerablement la mortalitat infantil, a la vegada que va augmentar l'esperança de vida, per tant, va haver-hi un gran creixement demogràfic, que juntament amb les millores tecnològiques nascudes de la industrialització va provocar un èxode rural cap a les ciutats, creant així un augment de la mà d'obra. D'aquesta forma, s'exploten més els recursos i s'entra en un cercle que crea excedents, els quals posteriorment s'invertiran de nou en la indústria. Això va fer augmentar la mida dels nuclis urbans i va provocar la relocalització de les fàbriques a zones més properes a aquests.

Les Fàbriques i el Nou Model Social

Les fàbriques són les bases de la societat industrial, que substituirà els antics gremis i artesans. A causa de la reestructuració laboral, es crearà un nou model social i un nou mode de producció, de manera que els propietaris dels diferents recursos (treball i capital) estaran en conflicte permanent per tal d'obtenir les millors condicions per a cadascun.

Així doncs, neix la classe social de la burgesia, juntament amb la del proletariat.

A diferència de les antigues fàbriques, en el nou model s'intenta un repartiment de beneficis entre els empleats i els empleadors. Això desencadenava en una evolució de la mà d'obra a causa de la formació, que permetia una millora en la fàbrica, acabant així amb les petites unitats i creant-se grans organitzacions empresarials, les quals moltes vegades creaven oligopolis. Tot això requereix una gran suma de capital i de formació.

Racionalització i Productivisme

Es busca la racionalització i el productivisme en tots els aspectes de la vida.

Les relacions desequilibrades entre treball i capital permeten als propietaris apropiar-se de la plusvàlua. Un altre factor que es torna important és el coneixement. Com ja hem dit anteriorment, la tendència s'encarrila cap a una concentració del poder (oligopolis) per tal d'assolir els interessos.

També hi ha una creixent burocràcia tant a nivell laboral com quotidià, paral·lelament a un desenvolupament del valor professional com a variable predominant del prestigi social.