Industrialització i Moviment Obrer a Espanya (1830-1900)

La Industrialització a Espanya (1830-1900)

El Sector Siderúrgic i Miner

Primera Etapa (fins a 1868)

Durant aquesta etapa, el procés d'industrialització siderúrgica es va caracteritzar per:

• Sistemes d'explotació antiquats.
• Dificultats de transport.
• Producció poc competitiva.

Segona Fase (1868-1900)

Aquesta fase va veure una lleugera modernització en ambdós sectors:

• Siderúrgia:
  • Control d'empreses estrangeres.
  • Només el País Basc disposava de capital autòcton.
• Mineria:
  • Manca de capital suficient, la qual cosa va donar avantatges a les companyies estrangeres.
  • Només el sector del ferro tenia capital autòcton, però amb un fort control estranger de la producció.

El Ferrocarril a Espanya

Llei General de Ferrocarrils (1855) i Fases

La Llei General de Ferrocarrils de 1855 va marcar un punt d'inflexió. El seu desenvolupament va tenir diverses fases:

• 1855-1866: Expansió.
• 1866-1873: Paralització, influïda per la Llei de Bases Aranzelàries (1869) i la Llei de Mines (1868).
• A partir de 1873: Nova fase constructiva.

Aspectes Negatius del Procés Ferroviari

El procés de construcció del ferrocarril va presentar diversos aspectes negatius:

1. Consolidació d'una estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid, dificultant les comunicacions entre les zones més industrials.
2. Amplada de la via superior a la de la majoria de les línies europees, la qual cosa obstaculitzava els intercanvis amb Europa.
3. Franquícia aranzelària que no va incentivar el creixement industrial nacional (sectors siderúrgic, maquinària, etc.).

Efectes del Ferrocarril sobre l'Economia

Efectes de la Construcció

La construcció del ferrocarril va generar un impacte econòmic significatiu:

• Augment de la demanda de productes siderúrgics.
• Increment de la producció siderúrgica.
• Més extracció de mineral de ferro i carbó.
• Creació d'ocupació en la indústria.
• Augment de la demanda de productes de consum.

Efectes del Funcionament

Un cop en funcionament, el ferrocarril va tenir els següents efectes:

• Reducció del cost i del temps de transport.
• Augment de la capacitat de transport.
• Baixada dels preus.
• Increment dels intercanvis comercials.
• Augment de la mobilitat de la mà d'obra.
• Augment de l'especialització regional del treball.

El Moviment Obrer a Espanya (Segle XIX)

El Ludisme (1830-1839)

La Revolució Industrial va comportar el sorgiment d'una nova classe social: el proletariat. Aquests havien de treballar a canvi d'un salari i vivien en condicions duríssimes, tant de vida com de treball, la qual cosa va generar un conflicte permanent amb l'Estat i la burgesia.

Els proletaris s'enfrontaven a:

• Males condicions de vida (alimentació, roba).
• Problemes d'habitatge.
• Problemes d'escolarització (analfabetisme).
• Treball infantil.
• Índexs molt alts de mortalitat (sense cobertures socials ni sanitàries).

Aquestes condicions van propiciar els primers conflictes, com el ludisme, sovint motivats per la manca de treball.

Les Primeres Organitzacions Obreres (1840-1868)

Les reivindicacions obreres o del proletariat tenien com a objectiu millorar les seves condicions de vida i de treball. Hi va haver dues respostes principals:

• Resposta Pràctica:
  • Ludisme
  • Associacions
  • Sindicats
  • Vagues
• Resposta Intel·lectual:
  • Socialisme Utòpic
  • Socialisme Científic (Marxisme i Anarquisme)

Socialisme Utòpic (Étienne Cabet)

Proposava una societat igualitària amb les següents característiques:

• Propietat col·lectiva.
• Absència de certes llibertats (com la impremta).
• No hi havia propietat privada.
• No hi havia moneda.
• No hi havia comerç.

Socialisme Científic: Marxisme

Principis fonamentals del marxisme:

• La igualtat és superior a la llibertat.
• Lluita de classes.
• Materialisme històric.
• Objectiu: una societat sense classes, un món igualitari on no calgui un Estat.

Per aconseguir-ho, proposava dues fases:

• Preparació:
  • Presa de consciència de classe.
  • Lluita sindical, ideològica i política.
• Acció:
  • Vaga revolucionària.
  • Dictadura del proletariat.
  • Socialisme real.

Socialisme Científic: Anarquisme (Bakunin)

Principis fonamentals de l'anarquisme:

• La llibertat és superior a la igualtat.
• Societat no jeràrquica, sense Estat.
• Oposició a qualsevol tipus de poder (militar, religiós, polític).

Per aconseguir-ho, proposava dues fases:

• Preparació:
  • Presa de consciència de classe.
  • Lluita sindical i ideològica.
• Acció:
  • Vaga revolucionària.
  • Establiment d'una societat sense Estat i un comunisme llibertari.

Dins de l'anarquisme, hi va haver grans divisions:

• Anarcosindicalistes: Centrats en la lluita sindical i la difusió ideològica.
• Anarcocomunistes: Partidaris de l'ús de la violència i el terrorisme.

L'Internacionalisme (1868-1874)

El Sexenni Democràtic (1868-1874), caracteritzat per l'ampliació de les llibertats democràtiques, va afavorir l'expansió del moviment obrer organitzat a Espanya.

Un dels sindicats més importants del sector tèxtil durant la segona meitat del segle XIX va ser Les Tres Classes del Vapor, creat el 1868. Ideològicament, era proper al marxisme i al republicanisme federal.

Aquest període va veure l'arribada a Espanya de les idees anarquistes (a través de Giuseppe Fanelli, seguidor de Bakunin) i marxistes (a través de Paul Lafargue, gendre de Karl Marx), vinculades a la I Internacional o AIT (Associació Internacional de Treballadors), creada per Karl Marx a Londres el 1864.

L'any 1870 es va convocar el Congrés de Societats Obreres de Barcelona, que es va adherir a l'AIT i va proclamar com a objectius principals:

• La vaga com a eina de lluita del moviment obrer.
• La preparació de la classe obrera per a la revolució social.
• L'apolicitisme.