La industrialització i les seves fases

Industrialització

És el procés de transformació continua i a gran escala de matèries primeres en productes directament utilitzables (ja siguin béns de consum, béns intermedis o béns d'equip).

Dos grans diferències respecte els altres dos sectors econòmics:

• No depèn tant de la natura (a diferència del sector primari) i a part permet una més ràpida rotació del capital.

-A diferència del sector terciari, al produir mercaderies físiques, sí que genera un valor (i plusvàlua).

Fases de la industrialització

El procés d'industrialització permet que el capital adopti la seva forma productiva per la qual cosa es necessiten, per una banda, matèries primeres, recursos energètics i mitjans de producció, i per una altra, força de treball. Les característiques dels primers variaran segons els nivells d'innovacions i desenvolupament de noves tècniques (àmbit tecnològic). La forma d'utilitzar la força de treball variarà segons es vagi modificant la forma d'organitzar el treball. Els àmbits del procés de producció industrial són 3: tecnològic, organització del procés de treball i el producte final generat.

Fases de la industrialització segons els sistemes tecnològics: les revolucions industrials

Sistema tecnològic: És el conjunt estructurat de tècniques i coneixements científics que defineixen la forma de produir per tal de satisfer les necessitats humanes. Fa, per tant, referència a quines i quantes cal utilitzar, i quins i quants mitjans de producció són necessaris per tal de transformar-les.

-Primera revolució industrial (1800-1870). Fase al llarg de la qual es va experimentar el pas del sistema tecnològic precapitalista al maquinisme i posteriorment es va produir la transició del taller capitalista cap a la fàbrica i la gran indústria. Model energètic basat en el carbó, amb els sectors tèxtil, siderúrgia i ferrocarrils com a subsectors fonamentals.

-Segona revolució industrial (1870-1945). Aprofundiment del maquinisme i increment molt important de l'escala de producció. Introducció del model energètic basat en el petroli i electricitat, amb la incorporació de noves activitats industrials.

-Tercera revolució industrial (1945-actualitat). Basada en el desenvolupament de les innovacions en la micro-tecnologia, la informàtica, les telecomunicacions, la biogenètica. També suposa un canvi en el model energètic i l'aparició de nous materials.

Fases de la industrialització segons les formes d'organitzar el treball.

La implantació del capitalisme va suposar un trencament pel que fa a l'organització del procés del treball de l'activitat industrial precapitalista, fonamentada bàsicament en el taller artesà. En correspondència amb les revolucions tecnològiques que s'acaben de veure, es poden descriure les fases de la modificació de l'organització capitalista del treball en les següents:

• A la primera revolució industrial, amb la incorporació de les màquines, es va donar lloc el pas del taller artesà a la fàbrica.

-A la segona revolució industrial, la progressiva mecanització va permetre el pas cap a la fàbrica mecanitzada. S'implanta l'organització taylorista de la fàbrica on el treballador serà un simple executor de les ordres dictades per la Direcció i transmeses pels encarregats. Aquestes ordres explicitaran les diferents feines i tasques a realitzar, com realitzar-les i el temps en què s'hauran de realitzar. En definitiva, el productor directe per l'autonomia i el 'know-how' de tot el procés.

-L'aprofundiment del taylorisme deriva en el fordisme que el perfecciona mitjançant la incorporació de les cadenes de muntatge, en les quals el treballador perd també l'autonomia del desplaçament.

-La tercera revolució industrial o tecnològica va implicar la superació del model taylorista-fordista al permetre que les tasques parcel·lades es poguessin realitzar automàticament, mitjançant la robotització. Això va ser la resposta davant de la crisi del model fordista com a conseqüència de diferents com ara la desmotivació dels treballadors, entre d'altres.