Industrialització europea i liberalisme econòmic: conseqüències socials

Conseqüències econòmiques de la Industrialització europea

Proces gradual i regional, desigual (no afecta a tots els països, economia dualista), desenvolupament (first comers= enceten l'arrencada a partir de 1830-40: Bèlgica, França, i Alemanya. Late comers = enceten el procés a partir del darrer 1/3 del segle XIX: Espanya, Itàlia, Àustria o Rússia).

Motors de la industrialització europea continental

Bases diferents a la Revolució anglesa, i amb una reducció d'etapes en el procés.

Ferrocarrils: arrencada per a industrialitzar una àrea, encara que no era prioritari. L'atractiu de les infraestructures.

Siderúrgia: Complementa l'expansió del ferrocarril. Indústria pesant connectada amb la banca

Banca: Major necessitat de capital= creació de bancs inversors: Rothschild, Credit Mobilier

Estat: Substitueix la manca d'iniciativa individual i els capitals privats= suport estatal a la indústria i el ferrocarril.

El Liberalisme econòmic

Defensa propietat privada (terra i capitals)

Interès personal i lliure iniciativa

El mercat regula els interessos = llei de l'Oferta i la Demanda

Ni planificació ni intervenció estatal

Mercat satisfà els interessos generals

Exaltació de l'acumulació del capital

Divisió del treball

Capitalisme

Llibertat a l'hora de produir i intercanviar béns. (Adam Smith)

Postulats teòrics:

1. El mercat ha d'estar regulat únicament per la llei de l'oferta i la demanda. Per tal que prospere l'economia no ha d'haver obstacles ni entrebancs que impedeixin el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertat de producció i comerç.

2. La llei de l'oferta i la demanda també s'aplica al mercat de treball: el contracte laboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i també es pot trencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts.

3. L'estat ha d'abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper es limita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: l'exercici de la llibertat econòmica individual conduirà al progrés i l'harmonia de tota la societat, sense que siga necessari el paper regulador de l'estat.

Conseqüències socials

Procés d'Urbanització

Èxode rural a causa de transformacions agràries (revolució agrària), creixement de la població (revolució demogràfica), concentració dels treballadors als afores de les ciutats= fàbriques, i canvi de localització de la població en el territori= augment població urbana. Tot això fa que creixin les ciutats industrials, com Manchester, Liverpool, Birmingham sense preparació per un creixement ràpid i en pocs anys.

Problemes:

1. Necessitat d'habitatges barats per la pobresa de la població immigrada

2. Escassa regulació municipal sobre les edificacions i les seues condicions

3. Beneficis sense control = única motivació dels constructors.

Resultats:

1. Segregació urbana: Barris residencials = confortables amb tots els serveis i béns ventilats= avingudes àmplies amb enllumenat i serveis públics= edificis d'oficines, botigues i habitatges residencials burgesos

2. Barris obrers = carrers sense planificació ni pavimentació

3. Habitatges anomenats 'back-to-back terrace housing' = habitatges adossats amb una única entrada i pati entre cada filera de cases.

4. Ús de materials pobres i de mala qualitat: humitat, sense bany individual i sense les mínimes condicions d'higiene (sense clavegueram, ni aigua corrent) = tifus, còlera.

5. Amuntegament de persones i mancança de serveis públics (hospitals, escoles i zones d'oci)

La Societat de Classes

BURGESIA (Propietaris de fàbriques, Banquers i grans propietaris agraris, antiga aristocràcia)

- Controla els mitjans de producció de la nova societat

- Classe dirigent dels estats liberals

- Imposa la seua ideologia i valors

- La família burgesa: centre de transmissió i consolidació del patrimoni

- Elements distintius: Habitatge familiar, servei domèstic, tutors i institutrius

CLASSE MITJANA (Advocats, metges, professors, tècnics, enginyers, empleats de comerç, funcionaris)

- No exerceixen tasques manuals

PROLETARIAT (Llauradors i jornalers emigrats, artesans arruïnats)

- Prole: molt fills

- Obrers industrials que venen la seua força de treballa per un salari

- Sense drets laborals reconeguts i jornades de treball esgotadores (12-13 hores)

- En el límit de la supervivència