Industrialització a Espanya (S. XIX): Siderúrgia Basca i Tèxtil Català

La Siderúrgia al País Basc: De la Mina al Carbó

Xarxa de fàbriques de ferro dolç (riquesa de les mines de ferro):

• Mines explotades des d'època romana.
• Exportació a la resta d’Espanya i a les colònies americanes.
• La independència de les colònies va portar a la crisi d'aquestes fàbriques.

Transformació Industrial (A partir de 1860)

• Canvi de ferro per carbó amb la Gran Bretanya (avantatge per a la indústria bilbaïna).
• El capital obtingut es va utilitzar per fer drassanes, forns, etc. La siderúrgia va crear grans empreses metal·lúrgiques basques.
• L'arrencada econòmica del País Basc es va deure a: la Política proteccionista (monopoli del mercat espanyol) i l'expansió de l'acer (que substitueix el ferro dolç).

Causes de l'Hegemonia Siderúrgica Basca

• Matèria primera excel·lent.
• Energia barata.
• Costos d'extracció baixos (mines a cel obert).
• L'expansió metal·lúrgica va impulsar sectors com la maquinària, el transport, les drassanes i la química.

També es van desenvolupar les mines de carbó asturià i la metal·lúrgia a Cantàbria i Guipúscoa.

Metal·lúrgia a la Resta d'Espanya

Jaciments de ferro a Andalusia oriental i altres fonts a Màlaga, que van fracassar pels alts costos d'importació del carbó.

Altres Sectors Industrials i Mineria

Agroalimentària

Farines, vins, alcohols, oli d’oliva i conserves.

Química

Colorants, explosius, lleixius, etc.

Mecànica

La Fàbrica Bonaplata, la Nuevo Vulcano i la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona.

Mineria

Progrés a partir de la Llei de Bases Mineres de 1868, que va permetre l'entrada de capital estranger.

La Indústria Tèxtil Catalana: Motor de la Industrialització

Factors Clau de la Industrialització Catalana

• Es va aprofitar la llibertat de comerç amb Amèrica per acumular els capitals necessaris i crear les primeres fàbriques.
• Creació d'infraestructura comercial, xarxa manufacturera, fargues, adoberies i molins paperers.
• Mà d’obra abundant (gràcies al creixement de la població).
• Modernització de l'agricultura comercial amb l'increment d'exportacions (vins, olis...). A Catalunya, la desamortització no va crear latifundis pel predomini de pagesos emfiteutèutics.

Aquests eren pagesos arrendataris que treballaven les terres a partir d’un contracte de conreu que podia passar de pares a fills.

Deficiències de la Indústria Catalana

• Falta de carbó.
• Falta de cotó.

L'Arrencada (1832-1833)

• La primera fàbrica moguda per la força del vapor (*Fàbrica Bonaplata, Vilaregut Rull i Cia*, 1833).
• A Sants, el Vapor Vell de Joan Güell (1840) i L’Espanya Industrial (1849).
• Altres fàbriques es van establir al Pla de Barcelona, al Maresme, Manresa, Igualada, Sabadell i Terrassa.

Les Colònies Industrials

Les colònies industrials pertanyien a l’amo de la fàbrica:

• Des de 1860: El carbó era molt car, per això es va buscar l'aprofitament dels salts d’aigua.
• Construcció de colònies a les ribes del Llobregat, Ter i Cardener.
• L'aïllament permetia el control dels treballadors.

El Proteccionisme i la Renovació Tecnològica

• Superioritat anglesa en preus i accés al mercat.
• Protecció de la producció industrial catalana (evitant la importació de teixits anglesos als territoris espanyols).
• Renovació tecnològica a Catalunya: Introducció de la berguedana i les selfactines.