Industrialització a Espanya: Història, Reptes i la Segona Revolució

La Industrialització a Espanya: Un Procés Llarg i Desigual

La industrialització a Espanya va ser un procés lent i tardà, amb Catalunya i el País Basc com a úniques excepcions destacades, gràcies als seus sectors tèxtil i siderúrgic, respectivament.

Mancances de la Industrialització Espanyola

• No modernització de l’agricultura: El món rural era incapaç d’absorbir la producció industrial.
• Falta d’un mercat intern articulat: Manca d’una xarxa de transports (ferrocarril) i comunicacions terrestres que facilités els intercanvis.
• Manca de capitals per invertir: La burgesia era poc emprenedora i invertia en terres desamortitzades, generant una forta dependència dels capitals estrangers i de les ajudes de l’Estat.
• Inestabilitat política.
• Polítiques lliurecanvistes: Aquestes polítiques no protegien la producció industrial. Durant el segle XIX, la burgesia catalana va demanar proteccionisme econòmic (prohibició de productes estrangers o penalització amb un impost d’entrada, l'aranzel, que encarís la importació). A finals del segle, el proteccionisme es va imposar amb l’aranzel de 1891.

La Segona Revolució Industrial a Espanya (Primer Terç del Segle XX)

Durant el primer terç del segle XX, algunes zones d’Espanya van experimentar un creixement i una diversificació industrial coneguts com la Segona Revolució Industrial. Aquest procés es va caracteritzar per:

• Ús de l’electricitat com a font d’energia

  Tot i que encara s’utilitzava el vapor, l’ús de l’electricitat d’origen hidràulic, més barata que el carbó, es va anar estenent. La millora de la tecnologia del transport de l’energia, amb la construcció de línies d’alta tensió, va permetre que l’electricitat recorregués llargues distàncies a un cost reduït.

  Es van crear grans empreses elèctriques, sovint vinculades a la banca. Per exemple, La Canadenca (Barcelona Traction, Light and Power Company). També es van construir embassaments. Aquestes empreses controlaven la producció i distribució d’electricitat a Catalunya, així com l’explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics. A la resta d’Espanya també es van crear grans companyies elèctriques.

  Amb l’electricitat va millorar el sistema productiu a les fàbriques i la vida quotidiana (llum als carrers, habitatges, ascensors...).

• Aparició de noves indústries

  Tot i que el sector tèxtil continuava sent el més important, l’aparició de l’electricitat va donar lloc a una diversificació industrial i a l’aparició de nous sectors:

  • Elèctriques: cables, llums, electromotors, acumuladors. Ex: La Canadenca, Hidroelèctrica Espanyola (1907).
  • Químiques: adobs, medicaments, pintures, explosius...
  • Siderometal·lúrgiques.
  • Alimentàries.
  • Papereres.
  • Materials de construcció: ciment...
  • Nous transports i comunicacions: automòbil, avió, ràdio, telèfon...

Característiques de la Indústria Espanyola (Malgrat els Canvis)

Malgrat aquests canvis, la indústria a Espanya continuava tenint les següents característiques:

• Poca competitivitat: Deguda al feble mercat interior, la dependència de capital estranger i de la tecnologia.
• Consolidació limitada: Només a les zones tradicionals (Catalunya, País Basc).
• Reducció progressiva: De la indústria de béns de consum (tèxtil) i augment de les de béns d’equip (maquinària). Tot i això, el tèxtil encara era el sector més important.
• Creixement moderat: D'alguns sectors durant la Primera Guerra Mundial.

Cap a la dècada de 1930, es van començar a utilitzar els derivats del petroli (gasolina, gasoil) com a font d’energia a la indústria, tot i que ja havien revolucionat el món del transport.