Industrialització d'Espanya al segle XIX: Claus i Reptes

Vapors i colònies industrials a Catalunya

A Catalunya hi havia dos models d'organització industrial:

• Vapors: indústries que utilitzaven carbó com a font d'energia, situades en barris industrials de ciutats costaneres o prop de les estacions de ferrocarril per facilitar el subministrament de carbó.
• Colònies: (a partir de 1860) establiments industrials situats prop dels rius per aprofitar l'energia hidràulica. Les relacions laborals estaven dominades pel paternalisme dels amos, la qual cosa resultava en una baixa conflictivitat social.

Diversificació industrial a Espanya

El predomini de la indústria tèxtil i cotonera no va impedir el desenvolupament d'altres sectors. Entre aquests destacaven:

• La indústria de la llana, que va créixer gràcies a la màquina de vapor.
• La metal·lúrgia (especialment a la segona meitat del segle).
• La maquinària terrestre i marítima.
• La indústria química, que va experimentar un gran avenç.

A finals de segle van sorgir dues indústries pioneres: l'elèctrica (1875) i la telefònica. Les manufactureres tradicionals van continuar el seu desenvolupament, així com la indústria del gas i el sector dels serveis.

La indústria siderúrgica: un sector clau

Aquest sector, a partir de la segona meitat del segle XIX, va acompanyar el tèxtil en la implantació de la indústria moderna.

Primeres siderúrgies: Andalusia i Astúries

Els primers intents per crear una indústria siderúrgica moderna es van donar a Andalusia. Inicialment, va ser hegemònica a la Península, però va fracassar a causa de les dificultats per aconseguir carbó mineral, havent d'utilitzar carbó vegetal, la qual cosa comportava costos de producció elevats. Posteriorment, a Astúries es van trobar jaciments de carbó, fet que va impulsar un ràpid creixement de la producció siderúrgica.

L'hegemonia de Biscaia en la siderúrgia

Biscaia posseïa extenses mines de ferro. Amb l'arribada de carbó gal·lès a Bilbao, es va consolidar la indústria siderúrgica al País Basc. El poder calorífic d'aquest carbó i el seu preu més baix van comportar la pèrdua de competitivitat de les empreses asturianes. L'any 1880 es van construir diversos alts forns a Biscaia. El 1885 es va introduir el convertidor Bessemer, que permetia fabricar acer en sèrie.

La lenta expansió industrial a Espanya

Durant el darrer terç del segle XIX, Catalunya i el País Basc ja havien desenvolupat una estructura industrial sòlida. A la resta d'Espanya, aquest procés va ser més tardà. El predomini agrícola espanyol va fer possible que la indústria agroalimentària tingués un paper molt important. En la majoria dels casos, es tractava d'indústries locals. Madrid també va iniciar un cert dinamisme amb la creació d'una indústria tipogràfica i editorial. Els nous sectors, com el metal·lúrgic i el químic, van anar guanyant terreny. Cal esmentar també el desenvolupament de la indústria del gas i la continuació de l'expansió de la indústria química.

Producció minera: carbó, ferro i plom

Entre 1874 i 1914 es va produir l'explotació massiva dels jaciments del subsòl, principalment de carbó, ferro i plom. L'augment de la demanda de carbó, afavorit per la màquina de vapor, va impulsar la mineria, especialment a Astúries, on va assolir el seu major desenvolupament. No obstant això, el carbó asturià va perdre importància davant el carbó de Gal·les. La mineria del ferro va ser un sector en expansió després de la introducció del convertidor Bessemer. L'escassetat de la demanda interior va fer que la major part de la producció s'exportés.

La construcció del ferrocarril a Espanya

La construcció de la xarxa ferroviària a Espanya es va iniciar el 1855.

Etapes de la construcció del traçat ferroviari

• Primera gran expansió (1855-1866): va suposar una mobilització de capitals molt important i una intervenció destacada de companyies estrangeres.
• Crisi financera (1866): va provocar la paralització de la construcció i va evidenciar l'escassa rendibilitat de la xarxa ferroviària existent.
• Nova etapa constructiva (a partir de 1873): un cop superada la crisi, es va completar el traçat de la xarxa.

Efectes del ferrocarril sobre l'economia

La Llei de Ferrocarrils de 1855 i la posterior construcció de la xarxa ferroviària van condicionar la història econòmica espanyola. Es van identificar diversos problemes:

• Estructura radial de la xarxa: amb centre a Madrid, dificultava la comunicació directa entre les zones industrials perifèriques.
• Amplada de via diferent: es va fixar una amplada de via més gran que la de la resta d'Europa, la qual cosa obstaculitzava els intercanvis internacionals.
• Importació lliure d'aranzels: es va autoritzar a les companyies constructores la importació lliure d'aranzels de tots els materials necessaris. Aquesta franquícia aranzelària va suposar una oportunitat perduda per impulsar el creixement de la indústria siderúrgica i metal·lúrgica espanyola.

Dificultats del mercat interior espanyol

Una de les dificultats va ser la persistència d'obstacles a la lliure circulació dels transports. El ferrocarril va ser molt important per al transport interior, facilitant el trasllat de les produccions d'un lloc a l'altre. Tot i això, el comerç a Catalunya es va intensificar. El principal problema per a la consolidació d'un mercat interior potent va ser l'escàs desenvolupament de moltes regions espanyoles i la minsa capacitat adquisitiva d'una bona part de la pagesia.

Augment del comerç exterior espanyol

Durant el segle XIX, les exportacions espanyoles van créixer a un ritme similar al del conjunt d'Europa.

En l'evolució del comerç exterior es poden distingir dues etapes:

• Primera etapa: creixement modest.
• Segona etapa: major augment, influenciat per l'expansió del comerç internacional.

Els productes exportats van variar:

• Inicialment: oli, vi, teixits de cotó i lli.
• A la darreria del segle: cotó en floca, carbó, minerals i altres productes agraris.

Les relacions comercials amb l'exterior es van veure alterades per la pèrdua de les colònies americanes. No obstant això, es van seguir mantenint alguns vincles comercials amb aquestes, i es van enfortir les relacions amb França i Gran Bretanya.