Industrialització a Espanya al segle XIX: Anàlisi i Context

Industrialització a Espanya al segle XIX

Context general

Aquest mapa mostra la industrialització a Espanya durant el segle XIX, destacant les dues àrees industrials més importants: Catalunya, amb la indústria lleugera (tèxtil), i el País Basc, amb la indústria pesada (siderúrgia). També s'hi representen les línies de ferrocarril, la comunicació entre els centres industrials i els recursos d'interès.

L'espai geogràfic representat abasta tot el territori espanyol, incloent les Illes Balears i les Illes Canàries. La llegenda utilitza diferents símbols per a cada fenomen: un engranatge i un corró de fil per a la indústria tèxtil, un carretó per al ciment, una xemeneia per a la indústria química i siderúrgica, vaixells per a les drassanes i un eix per al material ferroviari.

Catalunya: Indústria lleugera

A Catalunya va predominar la indústria tèxtil. La seva ubicació costanera facilitava l'arribada del carbó (via marítima), la principal font d'energia. Les colònies industrials se situaven prop dels rius per aprofitar la força de l'aigua.

País Basc: Indústria pesada

Al País Basc, l'altra zona industrial important, es va desenvolupar la indústria siderúrgica, centrada en la transformació del mineral de ferro. Aquesta regió era rica en mines de ferro i mantenia relacions comercials amb Gal·les, important carbó de coc a canvi d'exportar ferro.

Altres indústries i recursos

Altres indústries, com la química (lligada a la producció d'àcids per a la indústria cotonera), l'electricitat, la telefonia i la producció de gas, també van començar a desenvolupar-se a finals de segle.

A partir de 1868, amb la Llei de Mines, es va iniciar una explotació massiva dels jaciments espanyols. Els principals jaciments es trobaven a Andalusia (plom), País Basc (ferro), Ciudad Real (mercuri), Huelva (coure) i València (sofre). També destaquen el carbó a Astúries, el zinc a Cantàbria i la pirita a La Rioja.

Ferrocarril i comunicacions

El ferrocarril va ser el principal mitjà de transport de mercaderies. La xarxa ferroviària tenia una estructura radial, amb Madrid com a centre. No obstant això, alguns centres industrials no estaven ben connectats i l'amplada de via espanyola, diferent a la de la resta d'Europa, dificultava el comerç internacional. Aquesta amplada es va justificar per motius de defensa, per evitar possibles invasions.

Inversió estrangera i conclusions

Les companyies estrangeres van controlar gran part de la mineria espanyola. Aquesta situació va limitar el control d'Espanya sobre els seus propis recursos i el seu desenvolupament econòmic. Si bé la diferència en l'amplada de via va dificultar el comerç internacional, també va protegir Espanya de possibles invasions.