La industrialització a Espanya

1.- El procés d'industrialització a Espanya

1.1.- Els inicis de la industrialització a Espanya

El desenvolupament de la indústria fins al 1900: La industrialització es va iniciar tímidament a partir del 1830, amb el ferrocarril i a la mineria. La indústria incipient es va desenvolupar emparada per lleis proteccionistes que asseguraven el mercat interior. El procés industrial es va localitzar sobretot al nord d'Espanya (siderúrgia i indústria mecànica) i a Barcelona i a les afores (la indústria tèxtil).

La indústria espanyola fins al 1939: El desenvolupament industrial es va accelerar fins que va acabar la primera guerra mundial. Després, la indústria va passar per una etapa de recessió que es va agreujar per la greu crisi mundial als anys trenta. Amb la Guerra Civil espanyola, l'economia va retrocedir.

L'estancament de la indústria espanyola: Després de la Segona Guerra Mundial, Espanya, que va ser sotmès a un aïllament polític i econòmic, va imposar una política autàrquica. Això va impedir la modernització tecnològica i la dificultat de la importació de matèries primeres.

1.2.- Espanya es converteix en un país internacional (1959-1975)

El Pla d'Estabilització va presentar la fi de la política autàrquica i l'inici de la liberalització de l'economia espanyola.

Espanya va deixar d'estar aïllada internacionalment, es va aconseguir amb l'ajuda dels EUA.

El canvi de la política industrial

A partir d'aquell moment, Espanya va viure un gran creixement econòmic, gràcies a la liberalització del mercat i de l'eliminació de bona part de les barreres aranzelàries que hi havia al comerç exterior.

La liberalització va coincidir amb un període de gran expansió mundial que va afavorir que un bon nombre de companyies multinacionals s'instal·lessin en territori espanyol.

1.3.- Distribució territorial de la indústria espanyola fins al 1975

Es localitzava principalment a:

Catalunya: La burgesia catalana va invertir el seu capital en la indústria tèxtil. Posteriorment, es va sumar la fabricació de maquinària, productes químics, material ferroviari i automòbils.

País Basc: Es va desenvolupar la indústria siderúrgica, que al seu lloc va donar origen a una important indústria mecànica.

Astúries: El desenvolupament de la mineria va suposar només l'extracció del mineral i la seva venda, ja que les companyies estrangeres realitzaven la transformació del mineral al propi país.

Madrid: L'àrea industrial de Madrid es va veure afavorida per factors de localització vinculats a la capitalitat de l'Estat.

A partir del 1959, l'Estat va fomentar la creació d'altres nuclis urbans a través dels pols de desenvolupament, però es va mantenir l'acusat desequilibri entre les zones tradicionalment molt industrialitzades i la resta del territori espanyol més rural.

2.- La reestructuració industrial a Espanya

2.1.- La indústria espanyola del 1975 al 1985

La crisi mundial del model industrial fordista

Entre les causes de la crisi cal destacar:

Els beneficis van disminuir ja que els salaris van augmentar, degut a l'exigència de millores que demanaven els treballadors.

La pujada del preu del petroli va provocar l'encariment dels productes industrials. Això va provocar la caiguda de les vendes i va disminuir la circulació de capital.

Els països industrials començaven a patir la competència dels NPI que competien amb productes amb millor preu.

La crisi industrial a Espanya

A causa de la crisi mundial, una situació industrial deficient i la crisi política, Espanya va tenir problemes econòmics:

Retard tecnològic.

Estructura poc competitiva per la política proteccionista.

Consum excesiu d'energia.

Dependència econòmica de l'exterior.

Després, va caure la demanda interior i les exportacions. Nombroses indústries van tancar i va augmentar l'atur de manera incessant.

La reestructuració de la indústria espanyola

Les mesures més importants per promoure el desenvolupament industrial van ser:

La reconversió dels sectors menys productius.

L'eliminació de les empreses amb demanda insuficient.

Es va fomentar l'explotació del carbó per reduir la despesa del petroli.

Es van concedir avantatges fiscals i econòmics a aquelles empreses que es traslladaven a aquestes zones (Galícia, Astúries, País Basc...) i hi generaven nous llocs de treball.

L'intenció era reactivar algunes àrees industrials i evitar-ne el declivi econòmic.

2.2.- El model actual de desenvolupament industrial

Es va desenvolupar la tercera revolució industrial, que ha donat pas a nous models d'empreses amb una importància creixent de les noves tecnologies, la innovació i la investigació.

- La dimensió i la localització de les empreses industrials

Es tendeix a formar xarxes d'empreses mitjanes, atentes als canvis constants de la tecnologia punta.

Sorgeixen nous factors de localització com ara la proximitat als centres d'alta tecnologia i l'existència de comunicacions eficients i d'infraestructures de telecomunicacions.

3.- El teixit industrial espanyol

3.1.- D'un model nuclear a un teixit difós i interconnectat

El model territorial industrial espanyol es caracteritza per la importància del teixit industrial previ, basat en nuclis industrials, i per la creació d'eixos industrials que els uneixen.

Aquests nuclis tendeixen a créixer i acaben creant àrees metropolitanes com Barcelona.

L'aglomeració d'aquestes activitats atreu les indústries i els serveis auxiliars.

3.2.- La localització industrial i els desequilibris territorials

En el teixit industrial espanyol destaquen les zones de desenvolupament següents:

L'eix de la vall de l'Ebre: Connecta l'àrea basca amb la catalana, a través dels nuclis o nodes de Saragossa i Logronyo.

L'eix del Mediterrani: Des de Múrcia fins al nord d'Itàlia.

L'àrea industrial de Madrid: Per la seva centralitat, atreu sectors d'alta tecnologia i capital inversor estranger.

3.3.- Situació actual de la indústria espanyola

Després de l'entrada a la UE la indústria espanyola va viure un procés de modernització productiva, encara que va haver de superar un període de crisi a partir del 1990.

A mitjans dels anys noranta, l'economia creixia per sobre de la mitjana europea.

La indústria ha tingut un bon ritme de creixement general tot i que va perdent importància dins del conjunt de l'activitat econòmica a causa de la terciarització general del treball.

3.4.- Els desafiaments de la indústria espanyola

La indústria espanyola presenta diversos problemes estructurals que afecten negativament la seva competitivitat:

Dominen les petites i mitjanes empreses, i no poden fer economies d'escala.

La productivitat industrial és inferior a la de la UE, fet que incrementa el cost laboral.

El nivell d'intensitat tecnològica és baix i el percentatge d'inversió en R+D és insuficient.

Això provoca una balança tecnològica deficitària.

4.- Els sectors industrials a Espanya

4.1.- Els sectors industrials a Espanya

Madurs: Intensitat tecnològica baixa i demanda escassa.

Dinàmics: Tecnologia mitjana i bones expectatives de mercat.

Tecnologia punta: Una demanda creixent.

Els sectors industrials madurs

Integrat per la metal·lúrgia, productes minerals no metàl·lics i productes metàl·lics, excepte maquinària.

Concentra quasi el 20% del volum de negoci industrial.

· La branca alimentària presenta un volum de negoci important tot i que s'ha reduït.

· La indústria tèxtil té poc volum sobre el total i està en clar retrocés gairebé a tot l'Estat.

Els sectors dinàmics

Tenen una elevada demanda, major productivitat i tecnologia intermèdia o alta.

· Forma part d'aquests sectors la indústria de l'automòbil.

· El sector químic és important en la indústria espanyola i es concentra en Catalunya.

Els sectors de tecnologia punta

El sector té una forta dependència exterior pel que fa a investigació i tecnologia a causa de la seva tardana implantació i a l'insuficient nivell d'inversions.

4.2.- El sector de la construcció

La construcció està relacionada amb el sector immobiliari, les característiques del qual la inclouen entre les activitats de serveis.

La importància del sector de la construcció en l'economia espanyola

L'economia espanyola ha viscut, des del 1998 fins al 2007, un període ràpid de creixement a causa, en gran part, del sector de la construcció.

Les causes que expliquen la desproporció del creixement immobiliari són múltiples:

Les expectatives irreals segons les quals el preu de l'habitatge seguiria creixent indefinidament.

Els enormes guanys que s'obtenien amb l'especulació immobiliària.

Els subsidis públics destinats a la compra d'habitatge.

Fàcil accés al crèdit amb interessos molt baixos.

La crisi de la construcció

La crisi mundial va provocar la fi de l'anomenada bombolla immobiliària i la brusca desacceleració del sector de la construcció. La crisi va agreujar sensiblement la situació d'Espanya.

L'atur i l'endeutament de les famílies va tenir conseqüències en diversos sectors.

5.- Els canvis tecnològics, científics i organitzatius

5.1.- Canvis tecnològics

Gràcies als microprocessadors, els microordinadors van substituir els grans ordinadors derivats de les computadores de primera generació. Es va generar un nou i pròsper sector industrial: electrònica i informàtica.

Al mateix temps, els ordinadors es van convertir en un mitjà de treball imprescindible en els processos industrials.

Les noves tecnologies i la telemàtica han provocat una autèntica revolució en els sistemes de producció industrial, ja que, per exemple:

Automatitzen els processos productius.

Permeten controlar l'evolució de les empreses des de qualsevol lloc del món.

Veuen instantàniament l'evolució de la demanda i poden reajustar ràpidament la producció.

Fan possible la comunicació entre els establiments i la seu central de l'empresa en temps real.

5.2.- Canvis en l'organització empresarial

Les innovacions tècniques permeten obtenir molta informació i transmetre-la a grans distàncies en temps real.

Els canvis tecnològics han representat les facilitats en les comunicacions.

La gestió i l'estudi de com i on s'han d'invertir el capital per obtenir-ne els màxims beneficis són qüestions decisives.

Els centres d'estudis reuneixen a investigadors i empreses en parcs tecnològics, amb tota classe de facilitats.

5.3.- Canvis en la localització laboral de les empreses

Les indústries que requereixen molta mà d'obra es desplacen a països en desenvolupament.

5.4.- Canvis en els processos productius

La fragmentació i la dispersió de la producció

El procés de producció es fragmenta i es dispersa de manera que es redueix la mida de l'establiment per evitar la concentració de la producció i d'obrers.

Aquestes estructures empresarials fan que l'empresa adquireixi una gran flexibilitat.

La diversificació dels productes

Unes empreses venen els mateixos productes estandarditzats.

Altres empreses tenen una producció flexible. Observen el producte que té una major demanda i fabriquen segons la demanda amb ella.

6.- La indústria espanyola en el context europeu i mundial

6.1.- La integració d'Espanya a la CEE

Espanya presentava una notable falta de modernització.

L'Europa més desenvolupada va tenir un paper fonamental com a element dinamitzador de l'economia.

Les millores anaven dirigides a augmentar la competitivitat industrial per tal de no perdre quota de mercat interior.

Les polítiques ambientals i l'activitat industrial

La UE exigeix als estats membres que controlin la contaminació i les emissions de CO2. Espanya es troba entre els països amb emissions elevades de CO2.

6.2.- Les directrius industrials de la UE en l'actualitat

La indústria europea ha de ser capaç de competir a escala mundial i necessita:

Un augment continuat i sosten

ible de la productivitat.

Professionals millors preparats.

Una inversió en I+D.

Fomentar la cooperació tecnològica.

6.3.- ELS ESPAIS INDUSTRIALS ESPANYOLS EN UN MÓN GLOBAL

Malgrat ser una potència industrial, Espanya no té cap paper rellevant en l’economia mundial, ja que aquí hi ha poques seus centrals de grans empreses.

GLOBALITZACIÓ I DESLOCALITZACIÓ

Les empreses busquen la competivitat per augmentar la seva quota de mercat; d’aquí es deriven les causes de la deslocalització: busquen menors costos laborals i millors condicions fiscals i tècniques.