Industrialització i Economia Espanyola al Segle XIX: Siderúrgia, Mineria i Finances

El Sector Siderúrgic Espanyol al Segle XIX

Al segle XIX, el sector serveis a Catalunya comença a créixer, i es van produir canvis en el comerç, en el transport, en la medicina, en la banca i en els funcionaris. Això va produir un dinamisme econòmic.

Dins del sector siderúrgic d'Espanya hi ha 3 etapes clau:

1. 1830-1860: Màlaga.
2. 1860-1890: Astúries.
3. 1890-Actualitat: Consolidació de la siderúrgia basca.

Inicialment, no hi havia prou demanda de siderúrgia, per això no es construïen grans fàbriques. En aquestes indústries s'utilitzava carbó vegetal, cosa que dificultava la producció a gran escala. Els costos eren elevadíssims i la producció molt lenta.

Astúries sí que tenia carbó i per això s'hi va construir, però el seu carbó era poc calorífic. El País Basc, en canvi, exportava ferro perquè Anglaterra tenia moltes indústries i en necessitava, i importava carbó. Això vol dir que, cap al 1880, Espanya no necessitava el seu propi ferro i per això l'exportava, fet que indica un endarreriment tècnic i industrial.

Per això, el 1890, la indústria es va consolidar al País Basc. No obstant això, dos motius van fer que l'exportació de ferro s'aturés i es van haver d'aplicar mesures proteccionistes per al carbó i el tèxtil català. Aquestes mesures van coincidir amb l'adopció de noves tecnologies:

• Bessemer: Un convertidor que fabricava acer en sèrie a partir d'un lingot de ferro.
• Siemens: Un forn que produïa acer de gran qualitat. S'utilitzava el carbó asturià.

Fins a l'època de Franco, la característica econòmica principal seria el proteccionisme. Moltes de les indústries que hi havia a Espanya estaven relacionades amb l'agroalimentació. A finals del segle XIX, es consoliden les indústries de Catalunya, el País Basc i Astúries. A Catalunya van sorgir moltes més indústries importants (vidre, químics, etc.).

La mineria i el ferrocarril ens ajuden a entendre la feblesa del mercat interior i la lentitud del procés d'industrialització.

La Mineria: Explotació i Debilitat del Mercat

Al segle XIX, la mineria va ser un sector important, amb un creixement impulsat per nous recursos tècnics. Però, al segle XIX, especialment a partir de 1868, veurem que totes aquestes explotacions eren gestionades per empreses estrangeres i tot el que es produïa s'exportava. Això també indica la feblesa del mercat interior.

El govern va fer desamortitzacions, però del subsòl a favor d'empreses estrangeres, cosa que no va provocar beneficis directes per a Espanya.

El Ferrocarril: Articulació i Problemes Estructurals

El ferrocarril tenia la funció d'articular i facilitar el mercat interior. El seu desenvolupament es va dividir en fases:

1. 1a fase (1851): Llei del Ferrocarril.
2. 2a fase (1860): Crisi financera i de subsistència.
3. 3a fase (1870 fins a principis del s. XX): Es construeixen més línies, seguint un sistema radial (Madrid) d'on surten totes les línies.

Els problemes principals van ser:

• Molts espais buits, que reafirmen la feblesa del mercat interior, tot i que el ferrocarril ajudaria a crear-lo.
• La via d'ample doble, més ample que a la resta d'Europa, dificultava els intercanvis internacionals.

A l'hora de construir el ferrocarril, l'Estat va subvencionar les empreses privades per quilòmetre construït i va permetre que importessin els materials dels seus països d'origen. Per tant, no compraven a les empreses espanyoles, cosa que va frenar el desenvolupament de la indústria nacional.

Malgrat aquests inconvenients, en aquelles zones més desenvolupades, el ferrocarril sí que va servir per augmentar el mercat interior. Un altre problema a Espanya amb les comunicacions va ser que, quan es van construir les carreteres cap a Madrid, totes anaven paral·leles al ferrocarril.

Al segle XIX i principis del segle XX, la base agrària i el desenvolupament lent del mercat interior van ser el fre principal de la demanda industrial. Els ports de València i Barcelona van ser els més importants per al comerç d'Espanya.

Augment del Comerç Exterior i Proteccionisme

Al segle XIX, els sectors més importants en el comerç exterior eren la mineria i l'agroalimentació. Espanya importava principalment cotó i carbó. A finals del segle XIX, també va començar a importar maquinària, tant tèxtil com ferroviària.

Es va produir una expansió dels països més desenvolupats, i Espanya va perdre les colònies que li quedaven (Cuba i Filipines). A finals del segle XIX, es va acabar imposant el proteccionisme per consolidar la indústria nacional.

Hisenda, Banca i Finances: Endeutament i Recaptació

La situació financera es resumia en:

+ Despeses > - Ingressos = Endeutament Públic

L'endeutament públic es feia servir per finançar el país. La reforma financera de Gamazo va ser molt bona, però com que el 80% de la població vivia de la subsistència, no es va poder recaptar el que s'esperava.

Els mecanismes de l'Estat per recaptar diners eren les desamortitzacions i la venda del subsòl. Els bancs van sorgir en dos llocs principals: Catalunya i el País Basc, permetent així que la burgesia pogués finançar les seves necessitats i el procés d'industrialització. A finals del segle XIX, va sorgir el Banc Central, que controlava tota Espanya.