Industrialització, Comerç i Transport a Espanya: Anàlisi Completa

1. La Industrialització a Espanya

1.1. Els inicis de la industrialització

1.1.1. Desenvolupament fins al 1900

• Tímidament a partir del 1830, inversió estrangera en ferrocarril i mineria. Capitals repatriats de Cuba i Filipines.
• Lleis proteccionistes per assegurar el mercat interior.

1.1.2. La indústria fins al 1939

• S'accelera al primer terç del segle XX, creixement demogràfic (mà d'obra abundant i barata).
• Primera Guerra Mundial, indústria tèxtil i siderúrgia, exportacions als països bel·ligerants.
• Crac del 29, enfonsament de les exportacions i Guerra Civil espanyola.

1.1.3. Estancament de la indústria (1939-59)

• Autarquia, autoabastiment i reducció al mínim dels intercanvis exteriors.
• Mercat interior sense competència, va dificultar importacions de matèries primeres, va impedir la modernització tecnològica. Mercat molt limitat.
• Institut Nacional d'Indústria (INI), intervenció de l'Estat i llicències estrangeres per instal·lar grans indústries (alts forns, siderúrgies, centrals hidroelèctriques, automòbils...).

1.2. Espanya, país industrial (1959-1975)

Pla d'Estabilització (1959), fi de l'autarquia i inici de la liberalització de l'economia. Obertura d'Espanya a l'exterior, amb l'ajuda dels Estats Units, al bloc capitalista, front l'URSS.

1.2.1. Canvi de la política industrial

• Creixement econòmic, gràcies a l'eliminació de barreres aranzelàries, que va permetre la compra de béns d'equip (augment de la productivitat industrial i l'exportació).
• Indústries de béns de consum (calçat, cuir, suro, mobiliari...).
• Indústries bàsiques, com el cautxú (pneumàtics), maquinària, mineria i la indústria naval.
• Gran expansió econòmica mundial, multinacionals en territori espanyol. Mà d'obra abundant i barata, baixa conflictivitat laboral i permissivitat elevada.
• Inversions industrials amb capital exterior: 40% EUA, 30% Comunitat Econòmica Europea i 20% capital suís (indústria química, electromagnètica, fabricació de cotxes i refineries de petroli).

1.3. Distribució territorial fins al 1975

Nuclis poc connectats: Catalunya, País Basc, Astúries i Madrid.

• Catalunya: Classe burgesa empresarial. Indústria lleugera (filats, teixits de llana i cotó) i més tard fabricació de maquinària, productes químics i automòbils. Concentració a prop dels ports.
• País Basc: Extracció del mineral de ferro que s'exportava a Anglaterra. Indústria siderúrgica del Nervión, Bilbao. Important indústria mecànica.
• Astúries: Jaciments minerals pròxims als ports. Siderúrgia de capital francès. La seva qualitat va limitar el creixement.
• Madrid: Afavorida per la capital de l'Estat, pròxima als llocs de presa de decisions. Mercat urbà important i mà d'obra abundant i barata.

No es va aconseguir atreure la indústria a cap de les regions mancades d'aquesta. Acusat desequilibri.

4. Sectors Industrials i Construcció

4.1. Els sectors industrials a Espanya

• Madurs: d'intensitat tecnològica baixa i demanda escassa.
• Dinàmics: tecnologia mitjana i bones expectatives de mercat.
• Tecnologia punta: demanda creixent.

4.1.1. Els sectors industrials madurs

• Metal·lúrgia, productes minerals no metàl·lics i productes metàl·lics. 20% del volum de negoci industrial.
• País Basc i Astúries, 25% de l'activitat industrial.

4.1.2. Els sectors dinàmics

• Elevada demanda, major productivitat i tecnologia. Automòbils.
• El sector químic, petroli, productes plàstics, pasta de fusta i cautxú. Catalunya.

4.1.3. Els sectors de tecnologia punta

• Molt localitzat: Madrid, Catalunya, Andalusia i País Basc.
• Tecnologies de la informació, automatització, biotecnologia, etc.
• Es va desenvolupar a Espanya després d'entrar a la UE. Forta dependència de l'exterior.
• Insuficient nivell d'inversions R+D.
• França representa el 35%, Regne Unit el 30%, aquí 2,5%.

4.2. El sector de la construcció

La construcció està relacionada amb el sector immobiliari, per tant, amb activitats de serveis.

4.2.1. Importància en l'economia espanyola

• 1998 fins 2007, fort creixement. 18% del PIB, si sumem els sectors associats arriba al 30%.
• Van apujar els preus dels habitatges, la població activa al sector de la construcció va augmentar.
• Causes de la crisi:
  • Expectatives irreals, el preu de l'habitatge seguia creixent indefinidament.
  • Els enormes guanys per l'especulació immobiliària.
  • Els subsidis públics.
  • Fàcil accés al crèdit amb interessos molt baixos.
• Zones turístiques les més afectades, on ha causat greus danys ambientals.

4.2.2. La crisi de la construcció

• 2007: Crisi financera mundial, bombolla immobiliària.
• Augment de l'atur, al sector de la construcció i relacionats (fusta, pintura, mobles, fontaneria...). Fins al 2014.
• L'atur i l'endeutament va suposar la disminució del consum, del comerç i l'augment de morositat.

6. Integració a la UE i Globalització

6.1. Integració d'Espanya a la CEE

• 1985. Notable falta de modernització.
• Espanya es va convertir en receptor de recursos procedents del pressupost comunitari. Invertir en la millora d'infraestructures bàsiques.
• Augmentar la competitivitat industrial.
• Progressiva privatització de les empreses públiques creades per l'INI.

6.1.1. Polítiques ambientals i indústria

• La UE exigeix als Estats membres que controlin la contaminació i les emissions de CO2.
• Espanya es troba entre els països amb emissions elevades de CO2. A causa de les plantes siderúrgiques i termoelèctriques.

6.2. Directrius de la UE actualment

• La CEE havia focalitzat la seva política amb els problemes que plantejava la indústria siderúrgica, la construcció naval i el tèxtil. Havia fomentat el suport a les petites i mitjanes empreses (PIME).
• La indústria europea té greus problemes:
  • Desacceleració productiva.
  • Deslocalització.
• Plantejaments de la UE:
  • Augment continuat i sostenible de la productivitat.
  • Professionals millor preparats.
  • Inversió en I+D.
  • Cooperació tecnològica.

6.3. Espais industrials en el món global

• Xarxa de producció a escala mundial.
• Concentració de capital en poques empreses multinacionals. Les decisions es prenen fora d'Espanya. Poques seus de grans empreses al territori.
• Espanya no té cap paper rellevant en l'economia mundial.

6.3.1. Globalització i deslocalització

• Les fàbriques tèxtils espanyoles han desplaçat al nord d'Àfrica o al sud i sud-est asiàtic els processos que exigeixen mà d'obra abundant. Els dissenys dels teixits es fan a Espanya.
• Les conseqüències de la deslocalització són l'augment de l'atur.

3. Comerç Interior a Espanya

Nombroses empreses petites distribuïdes de manera desigual.

3.1. Els canals de comercialització

Generalment el 10% del valor afegit total i el 16% de l'ocupació.

3.1.1. Distribució de béns d'equipament

• Leasing: llogar la maquinària i pagar-ne una renda amb possibilitat de compra.
• Renting: manteniment i assegurança de possibles sinistres, sense possibilitat de compra.

3.1.2. Distribució de béns de consum

• Els aliments frescos exigeixen una comercialització ràpida.
• La comercialització de béns de consum duradors (aliments enllaunats i conserves, confecció, electrodomèstics, mobles, etc.) continua molt atomitzada en petits comerços. Van guanyant terreny les grans superfícies comercials.
• Sovint la implantació d'una gran superfície ha comportat el tancament de petits comerços.

3.2. Distribució del comerç interior

• Depèn del grau de desenvolupament econòmic, un mercat amb un poder adquisitiu suficient i de la disponibilitat d'una xarxa de transport eficient.
• Les Comunitats amb més renda per capita: Comunitat de Madrid, Catalunya, Navarra i el País Basc.

3.3. Jerarquies urbanes i àrees comercials

La jerarquia més alta: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa o Bilbao.

5. Transport a Espanya

5.1. El transport terrestre

• Alta congestió de la circulació a les zones més poblades (Madrid, Barcelona, València...).
• Demanda constant de noves vies.
• Gran impacte ambiental.
• La xarxa estatal de carreteres ha estat bàsicament radial per permetre una connexió fàcil de la perifèria a Madrid, però s'ha anat corregint progressivament amb la introducció d'una millor connectivitat entre els radis.

5.1.1. La xarxa d'alta capacitat

• Connecta els fluxos de tràfic interregionals, internacionals i els ports i els aeroports de gran circulació. Comunica en totes les capitals de província.
• És el país europeu amb més longitud d'autopistes. Permeten més vehicles i permeten trajectes més ràpids i més segurs.

5.1.2. La xarxa ferroviària

• No va ser tan radial i va constituir la xarxa bàsica de comunicacions fins la Guerra Civil.
• El 1941 es van nacionalitzar la majoria de les empreses ferroviàries existents i va crear la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (Renfe).
• Diferents problemes:
  • Amplada de la via, transbords costosos a les fronteres.
  • Molts trams són de via única, això redueix la velocitat i la freqüència dels trens.
  • Mal estat d'algunes infraestructures, molts trams antics estan infrautilitzats.

5.1.3. Xarxa d'alta velocitat

Faciliten l'accés dels viatgers al centre de la ciutat estalviant-se els desplaçaments a l'aeroport.

5.2. El transport aeri

• Expansió gràcies a les companyies de baix cost (low cost), però necessita unes instal·lacions adients i unes mesures exigents de seguretat i control.
• El transport aeri és bàsicament de passatgers, però hi ha una demanda creixent per al transport de mercaderies.

5.2.1. La xarxa d'aeroports espanyola

• La construcció d'aeroports ha facilitat l'increment del turisme, 70% els darrers 20 anys.
• El 6% del PIB ha generat 1,3 milions de llocs de treball, molt per damunt de la majoria dels països europeus.
• Adolfo Suárez Madrid-Barajas i Barcelona-El Prat tenen vols directes cap a altres aeroports nacionals, continentals i transoceànics.

5.3. El transport marítim

• Grans volums de càrrega a llarga distància.
• Zones d'activitat logística (ZAL). A Espanya els centres portuaris són escassos i de nivell mitjà a escala europea.

5.3.1 El model portuari espanyol

• El volum més important són productes petroliers en ports propers a refineries o centrals tèrmiques (Algesires, Bilbao o Tarragona), gas natural, olis, productes químics...
• Sòlids a granel (carbó, minerals, ciment...).
• Mercaderia general (automòbils, fusta, paper...).
• Contenidors.

6. Logística i Transport Intermodal

Les activitats logístiques fan d'enllaç entre la producció i els mercats i asseguren la distribució correcta dels productes i els serveis.

6.1. La gestió logística

Abastament-producció-distribució de béns.

6.2. El transport intermodal

• Un sistema de transport més equilibrat, eficient, sostenible i competitiu.
• Està format per les diferents xarxes de transport que conflueixen en punts o nodes.
• Evita la duplicitat d'infraestructures.

6.2.1. El transport intermodal a Espanya

Integrar el ferrocarril en les cadenes logístiques combinat tant amb el transport per carreteres com amb el transport marítim.

9. Mitjans de Comunicació i Internet

9.1. Els mitjans de comunicació

• Premsa, ràdio i televisió. Afecten un gran nombre de persones. La TV continua sent el mitjà d'informació i entreteniment de masses.
• Molts mitjans de comunicació estan dominats per interessos particulars o són partidistes.
• Hi ha diaris i programes amb unes exigències de veracitat o rigor i ètiques més exigents que d'altres. N'hi ha de sensacionalistes, que persegueixen la imatge o la notícia més sorprenent i escandalosa. És molt important seleccionar la informació que rebem.

9.2. La xarxa d'Internet

• Conjunt descentralitzat de xarxes de comunicació interconnectades.
• World Wide Web (WWW o web).
• Correu electrònic, la transmissió d'arxius, les converses en línia, la missatgeria instantània, la transmissió de continguts i de la comunicació multimèdia.