Industrialització a Catalunya: Tèxtil i Diversificació

La Industrialització de Catalunya

La Indústria Tèxtil Catalana

La indústria moderna a Catalunya es va iniciar en el sector tèxtil cotoner. Els seus orígens es troben en les fàbriques d'indianes, que a la darreria del segle XVIII havien augmentat la producció i havien incorporat les primeres filadores mecàniques.

El Procés de Mecanització

A la dècada del 1830 comença una economia industrialitzada, on s'introdueix la màquina de vapor i es mecanitza el procés productiu. La mecanització es va iniciar abans en la filatura que no pas en els teixits. L'any 1861, els fusos mecànics havien substituït completament els manuals, però els telers mecànics encara no havien arribat ni a la meitat del total. La mecanització va comportar un augment de la producció i una disminució dels costos. Els preus més baixos van estimular la demanda, que va augmentar amb la protecció aranzelària i la substitució de les peces de llana per les de cotó, una fibra molt més higiènica i fàcil de mecanitzar.

L'ascens de la demanda va provocar una fase de creixement del sector tèxtil (1830-1861), que només es va interrompre durant la Guerra de Secessió dels Estats Units (1861-1865), a causa de les dificultats dels empresaris per proveir-se de matèries primeres ("fam de cotó"). A partir de l'any 1874 es va iniciar una nova fase expansiva, marcada per tres processos de renovació:

• La mecanització del tissatge.
• La transformació dels edificis industrials com a resultat de la nova maquinària, més pesant.
• La substitució energètica.

La utilització de l'energia hidràulica en lloc del vapor va comportar un canvi en la localització de les fàbriques i la creació d'un gran nombre de colònies industrials a la vora dels rius.

Característiques de la Indústria Tèxtil

La indústria catalana es va caracteritzar per la seva concentració en la indústria lleugera, bàsicament el sector tèxtil. Van predominar les indústries intensives en capacitat empresarial i comercial, i es van eludir les intensives en capital. En general, hi va haver un predomini de les petites i mitjanes empreses, i es va mantenir una certa producció domèstica.

El desenvolupament de la indústria tèxtil va haver de resoldre dues limitacions importants:

• La pobresa del subsòl català, escàs en carbó, i les dificultats del transport per proveir-se d'hulla asturiana, fet que va comportar una dependència energètica de l'estranger, en especial de la Gran Bretanya, d'on provenia bona part del carbó consumit a Catalunya.
• La feblesa del mercat espanyol, constituït bàsicament per una pagesia amb poca capacitat adquisitiva, cosa que suposava una demanda minsa i massa lligada a les fluctuacions de la producció agrària.

Així, la indústria tèxtil va esdevenir un sector que exigia al govern la promulgació constant de mesures proteccionistes per enfrontar-se a la competència dels teixits estrangers.

Pel que fa a la localització industrial, en una primera etapa (1830-1860), i amb l'objectiu de reduir costos, la majoria de les indústries es van situar a la costa, a prop dels ports per on arribava el carbó, sobretot a les comarques del Barcelonès, el Maresme i el Garraf. A partir del 1869, per estalviar aigua potable, la indústria es va desplaçar a cursos d'aigua utilitzables (Besòs, Llobregat, Cardener i Ter).

Vapors i Colònies

A Catalunya van coexistir dos models d'organització de la producció industrial:

• Els vapors, indústries tèxtils que utilitzaven l'energia del carbó, van predominar en la primera fase de la industrialització. Estaven situats als barris industrials de les ciutats costaneres.
• A partir del 1860, les dificultats per proveir-se de carbó a bon preu van fer que es creessin les colònies, establiments industrials lluny dels nuclis urbans, localitzats a prop dels rius per obtenir-ne energia hidràulica.

L'organització de la producció en colònies tenia inconvenients, ja que exigia construccions més complexes i reduïa el procés de producció quan baixava el cabal d'aigua durant els mesos d'estiu. També tenia avantatges: aigua gratis, mà d'obra barata i beneficis fiscals concedits per les diverses disposicions legals per fomentar el poblament rural.

La Diversificació Industrial

Altres sectors, a part del tèxtil, es van desenvolupar. El de la llana, important, va créixer gràcies a la mecanització i a la introducció de la màquina de vapor. Es va concentrar a Sabadell i a Terrassa, i va experimentar una gran expansió arran de la crisi cotonera del 1866.

La metal·lúrgia va tenir a Catalunya un paper subsidiari i es va desenvolupar a la segona meitat del segle, estimulada per la mecanització del tèxtil. La més important va ser la Maquinista Terrestre i Marítima, creada el 1855 a Barcelona.

La indústria química va avançar molt lligada a la producció d'àcids per als acabats de la indústria cotonera. A final de segle es van iniciar dues indústries pioneres: l'electricitat i la telefonia. Aquests nous mitjans van constituir algunes de les novetats mostrades a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, que en va afavorir la difusió a la darreria del segle XIX.

Al marge d'aquestes indústries més innovadores, les manufactures tradicionals van ser importants en la diversificació industrial de Catalunya. També es va desenvolupar la producció de gas per a l'enllumenat de les ciutats, que va conèixer una notable extensió fins que va ser substituït per l'electricitat. El creixement industrial també va potenciar el desenvolupament dels serveis.