Industrialització a Catalunya i Moviment Obrer (s. XIX)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,04 KB
El Procés d'Industrialització a Catalunya (s. XIX)
Evolució de la Industrialització
- Crisi (fins 1827): Guerra del Francès i pèrdua de les colònies americanes. Impacte negatiu en l'economia espanyola, especialment a la indústria cotonera catalana.
- Expansió (1827-1861): Proteccionisme estatal (prohibició d'importació de manufactures de cotó estrangeres), tecnificació del tèxtil (incorporació de la màquina de vapor), reducció del contraban i millora de la competitivitat. Catalunya: "la fàbrica d'Espanya".
- Crisi (1861-1870): Guerra de Secessió americana. Pèrdua de recursos cotoners, afectant la indústria catalana. Fallida de companyies ferroviàries.
- Reactivació (1870-1880): Control del mercat colonial cubà. Mecanització de la indústria de cotó i llana.
Tipus de Fàbriques Tèxtils: Vapors i Colònies
El vapor: font d'energia clau. Fàbriques (vapors) en nuclis urbans, dependents del carbó importat. Constaven de nau de producció i annexos (carbonera, màquina de vapor, magatzems...). Obrers dels vapors: focus de reivindicacions laborals i revoltes.
Fàbriques d'energia hidràulica: conques dels rius Llobregat i Ter. Origen de les colònies industrials: combinació de fàbriques, habitatges obrers i serveis (escola, magatzem, església...). Control social per part de l'empresari.
Vapors i Colònies Destacables
- Vapors urbans: Fàbrica Bonaplata, El Vapor Vell i el Vapor Nou.
- Colònies industrials: Colònia Sedó, l'Ametlla de Merola, Colònia Güell, Colònia Vidal.
Evolució del Moviment Obrer
Ludisme
Moviment obrer de destrucció de màquines com a protesta per les condicions laborals. Origen: Ned Ludd, obrer britànic que va destruir màquines. Repressió i condemna a pena de mort.
A Catalunya: incendi de la fàbrica Bonaplata (1835). Atacs ludistes a Alcoi (Alacant).