La Industrialització de Catalunya: Evolució i Característiques

La Industrialització de Catalunya

1. La Indústria Tèxtil Catalana

Es va començar la indústria moderna de Catalunya en el sector tèxtil cotoner. Tot això comença en les fàbriques d'indianes que van augmentar la producció i havien incorporat les primeres filadores mecàniques.

1.1 El Procés de Mecanització

Hi va haver un salt a una economia industrialitzada, en la qual es va introduir la màquina de vapor i es va mecanitzar el procés productiu. La mecanització es va iniciar abans de la filatura i l’any 1861 els telers mecànics no havien arribat ni a la meitat dels totals.

Les causes de la ràpida mecanització de la filatura podem destacar l'escassetat relativa de mà d'obra. Hi va haver un augment dels salaris gràcies a la repatriació de molts capitals espanyols de les colònies americanes que es van independitzar. Això va incentivar la substitució dels fusos manuals pels mecànics.

La mecanització va comportar un augment de la producció i una disminució dels costos. Els preus més baixos van estimular la demanda que va augmentar amb la protecció aranzelària i la substitució de les peces de llauna per les de cotó (fibra higiènica i mecanitzable).

Es va provocar una fase de creixement del sector tèxtil. Durant la Guerra de Secessió dels Estats Units hi va haver una “fam de cotó”, perquè els empresaris tenien dificultats per obtenir matèries primeres.

1.2 Nova Fase Expansiva

L’any 1874 es va iniciar la nova fase expansiva que va tenir tres processos: la mecanització del tissatge, la transformació dels edificis industrials i la substitució energètica. S'utilitzava l'energia hidràulica que va comportar un canvi en la localització de les fàbriques i la creació de colònies al costat dels rius.

2. Característiques de la Indústria Tèxtil

La indústria catalana es caracteritzava en la indústria lleugera. Van predominar les indústries intensives en capacitat empresarial i comercial. Hi va haver un predomini de les petites i mitjanes empreses, i es va mantenir una producció domèstica.

Hi havia dues limitacions importants: primera, la pobresa del subsòl català, escàs en carbó, i les dificultats del transport. Una bona part del carbó que consumien els catalans proveïa de Gran Bretanya. I segona, la feblesa del mercat espanyol, constituït bàsicament per pagesos amb poca capacitat adquisitiva. D’aquesta manera, la indústria tèxtil va exigir mesures proteccionistes per fer front a la competència dels teixits estrangers.

2.1 La Localització Industrial

L'objectiu era reduir els costos; la majoria de les indústries es trobaven a les costes, sobretot a les comarques de Barcelonès, Maresme i Garraf. Per poder obtenir energia hidràulica, la indústria es va desplaçar cap a les comarques del Besòs, el Llobregat, el Cardener i el Ter.

3. Vapors i Colònies

Vapors i colònies eren dos models d'organització de la producció industrial. Els vapors es donaven a les indústries tèxtils que utilitzaven l'energia del carbó. Estaven situats als barris industrials de les ciutats costaneres, al voltant de les estacions de ferrocarrils per poder proveir-se més fàcilment del carbó.

Al 1860 hi va haver dificultats per proveir carbó a bon preu, i aquestes van fer que es creessin les colònies, que estaven lluny dels nuclis urbans i es situaven al costat dels rius per poder obtenir energia hidràulica. A les colònies s'hi van establir unes relacions dominades pel paternalisme dels amos i amb poca conflictivitat social.

L'organització de la producció en colònies tenia inconvenients, perquè exigia unes construccions complexes i es va reduir el procés de producció. Els costos del transport eren alts. També va tenir avantatges com que tenien aigua gratuïta, mà d'obra més barata i beneficis fiscals.

4. La Diversificació Industrial

El predomini de la indústria tèxtil cotonera no impedia el desenvolupament d’altres sectors. El sector de la llana va créixer gràcies a la mecanització i a la indústria de la màquina de vapor que es situava a Sabadell i a Terrassa. La metal·lúrgia a Catalunya va tenir un paper subsidiari. La Maquinista Terrestre i Marítima va ser creada al 1855 a Barcelona i va ser molt important. La indústria química va avançar molt, lligada amb la producció d'àcids.

A final de segle es van iniciar dues indústries pioneres: l’electricitat i la telefonia. Al 1875 es va instal·lar la primera instal·lació elèctrica d'Espanya i dos anys després es va establir la primera comunicació telefònica entre Barcelona i Girona. Al 1881 es va crear la Sociedad Española de Electricidad que va construir la primera central elèctrica. Aquests nous mitjans es van veure a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.

Les manufactures tradicionals van continuar el seu desenvolupament i van fer un paper important en la diversificació industrial de Catalunya. També es va iniciar la producció de gas. El creixement industrial va potenciar el desenvolupament dels serveis (banca, assegurances, transport i comerç).