La industrialització a Catalunya al segle XIX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,09 KB
L'expansió de la indústria moderna a l'Espanya del segle XIX va començar a Catalunya amb el sector cotoner. La importància d'aquesta moderna indústria tèxtil es troba en el fet que, des que va néixer, va ser un sector dedicat a produir per al mercat i no per a l'autoconsum, a diferència de la immensa majoria de les activitats manufactures que hi havia aleshores.
Indústria catalana es va caracteritzar per la seva concentració en la indústria lleugera → sector tèxtil.
Gràcies als petits capitals dels beneficis agrícoles i del comerç colonial.
Limitacions de la indústria catalana:
Pobresa del subsòl català → poc carbó → dependència l'estranger (GB)
Feblesa del mercat espanyol.
Exigia mesures proteccionistes U.5
Localització industrial:
1a etapa (1830-1860) per reduir costos → es va situar a la costa
2a etapa, a partir del 1869 per estalviar alt cost del carbó → es va situar a les conques dels rius. (Llobregat, Ter, Cardener)
Les fàbriques que utilitzaven aquesta energia, conegudes amb el nom de vapors, es van concentrar a les ciutats.
Les fàbriques que van optar per utilitzar l'energia hidràulica per reduir costos de producció es van establir al llarg de les conques dels rius Llobregat i Ter → colònies industrials.
Catalunya va ser una excepció perquè la quantitat de producció va créixer i la productivitat va augmentar en unes proporcions desconegudes abans.
Les raons que expliquen aquesta arrencada industrial de Catalunya cal cercar-les en el desenvolupament del segle XVII i en la consolidació d'una important manufactura dedicada a la producció d'indianes (teixits de cotó o fil estampats).
Les manufactures d'indianes havien estimulat el sorgiment d'una burgesia emprenedora, que, vista la migradesa de les inversions necessàries en el primer temps de la indústria cotonera, van embrancar-se en la creació d'empreses, molt sovit només amb els petits estalvis familiars.
A més, aquest empresariat va ser receptiu a les innovacions tecnològiques que s'estaven difonent per Europa i va saber adaptar-se a dificultats com ara la petitesa del mercat o la manca d'energia (carbó). Finalment, encara que va ser el tèxtil el motor de la industrialització, van ser capaços també d'invertir i de crear sectors industrials nous (metal·lúrgia, química) que, amb el temps, es van anar consolidant a Catalunya.
El procés d'industrialització
La indústria tèxtil, tant la cotonera (INDIANES), que es MECANITZA primer, com la de la llana, que es va mecanitzar entre el 1869 i el 1890, es van convertir en els motors de la reactivació econòmica del darrer decenni del segle, gràcies, sobretot, al control del mercat colonial cubà.
El procés de mecanització
A la dècada del 1830 es va introduir la màquina de vapor i es va començar a mecanitzar el procés productiu- filatura, telers → La mecanització va comportar un augment de la producció i una disminució dels costos (1830-1861) → Els preus més baixos van estimular la demanda-fase de creixement del sector tèxtil, va haver-hi un creixement que es va interrompre durant la Guerra de Secessió dels Estats Units (1861-1865). ('fam de cotó').
A partir de l'any 1874 es va iniciar una nova fase expansiva:
Mecanització del tissatge U.5
Transformació dels edificis industrials substitució energètica.
La diversificació industrial
El sector de la llana, també es va mecanitzar. Sabadell i Terrassa.
La metal·lúrgia subsidiària de la mecanització del tèxtil:
La Maquinista Terrestre i Marítima, creada el 1855 a Barcelona (1a.locomotora)
La indústria química va avançar lligada als acabats tèxtils.
Industries pioneres: l'electricitat i la telefonia.
El 1875 primera instal·lació elèctrica d'Espanya
El 1877 primera comunicació telefònica entre Barcelona i Girona.
El 1881 es va crear la Sociedad Española de Electricidad → primera central elèctrica. (novetats Exposició Universal Bcn 1888).
Manufactures tradicionals (paper, cuir, farinera, surotapera) → diversificació industrial de Catalunya.
Producció de gas per a l'enllumenat de les ciutats.
Desenvolupament dels serveis (banca, assegurances, transport, comerç).
Indústria siderometal·lúrgica: manca competitivitat, elevats costos producció i transport.
Mineria: Espanya un dels principals exportadors internacionals segle XIX (plom, zinc, coure, ferro, mercuri, però no carbó a preu competitiu). Capitals estranger (especulació)
Etapes de la construcció del traçat ferroviari:
Primeres línies (BCN - MATARÓ) (MADRID - ARANJUEZ)
La primera gran expansió del traçat es va fer entre els anys 1855 i 1866
Gran mobilització de capitals U.5
Intervenció de companyies estrangeres.
Va haver-hi una crisi financera al 1866 que va provocar un període de paralització de la construcció davant l'evidència de l'escassa rendibilitat que tenien les inversions ferroviàries. L'explotació de les línies produïen uns beneficis molt escassos i el valor de les accions ferroviàries es va ensorrar. Però, al 1973, va haver-hi una nova etapa constructiva:
Es va completar el traçat
Van desaparèixer la majoria de les companyies.
Es va consolidar una estructura radial de la xarxa al centre de Madrid.
Es va fixar un ample de via més gran que a la resta d'Europa
Les companyies constructores tenien la llibertat d'importar materials de construcció.
La situació a Espanya al segle XIX va ser:
era un país exportador de matèries primeres i productes del camp
era un país importador de productes manufacturats, fonts d'energia i matèries primeres.
Hi havien alguns problemes:
Escàs desenvolupament industrial de moltes regions espanyoles.
Escassa capacitat adquisitiva d'una bona part de la pagesia → Manca de demanda.
La xarxa de comunicacions era molt deficitària condicionant el mercat interior.
La política aranzelària va evolucionar. Hi havia una primera etapa de progrés del lliurecanvisme, des de 1870, era una etapa dominada pel proteccionisme (pressions dels productors per protegir els seus productes). A més, s'estableix l'eix Barcelona - Bilbao - Valladolid (Tèxtil - Siderúrgia - Cereals).
U.5