La Industrialització i l'Aparició del Mercat: Evolució de la Premsa (Segle XIX)

La industrialització i l’aparició del mercat

En els dos primers terços del segle XIX, la premsa va fer progressos considerables: els periòdics es multiplicaren i els tiratges anaven creixent. A França, de 1803 a 1870, el tiratge de la premsa diària de París va passar de 36.000 a 1 milió d’exemplars.

La Revolució Francesa havia posat en evidència el poder de les masses i el factor organitzatiu d’aquest poder que duia a terme la comunicació social.

En tots els països, els governs van intentar frenar el desenvolupament de la premsa perquè dificultava l’exercici del seu poder. Van crear un munt de lleis, reglaments i disposicions diverses per restringir la premsa i dificultar-ne la difusió.

Però la repressió és temporal i tant l'interès dels ciutadans per les qüestions polítiques com l’evolució de la política general en facilita l’expansió.

Progressivament, la premsa es va estenent a noves capes socials: la petita burgesia i, més tard, ja al poble.

El desenvolupament de la comunicació social es fonamenta en dues aportacions energètiques: el vapor i l’electricitat.

La imatge a la premsa.

Les connexions multiplicades: ferrocarril, correu, telègraf i telèfon.

La divulgació del saber: alfabetització, escolarització, llibres i revistes.

El progressiu triomf de les notícies: les agències de premsa

Amb el desenvolupament dels periòdics, el mercat de notícies també creix, la qual cosa va impulsar la creació d’agències especialitzades.

La primera agència fou l’agència Havas, que comença a operar el 1835. Creen una xarxa de corresponsals a França i també a l’estranger.

L’Agència Wolff fou creada a Berlín l’any 1849.

L’Agència Reuter fou fundada a Londres el 1851.

El 1848, els sis periòdics de Nova York s'associen per obtenir aquestes informacions d’Europa que eren de gran interès a Amèrica. Naixia l’Associated Press.

La premsa francesa de 1814 a 1870

Malgrat la censura, la premsa fou instrument bàsic pel progrés de les idees liberals i la difusió de coneixements i noves mentalitats.

Al costat de la petita premsa d’ecos de societat, una de les majors novetats d’aquesta època fou el naixement de les grans revistes de qualitat, mensuals o bimensuals, que van mantenir molt alta la seva importància fins al 1914 (esclat 1GM).

L’any 1852 es va establir un sistema de repressió molt original: les autoritats estableixen la veritat oficial mitjançant “comunicats”.

Els periòdics vivien sota amenaça i es veuen obligats a practicar una severa autocensura.

Els progressos dels tiratges dels diaris parisencs venen acompanyats d’una autèntica transformació de la premsa, que començava a diversificar les seves fórmules i, gràcies al “Petit Journal”, arribaven a les masses populars.

La premsa britànica de 1791 a 1870

El Times va ser fundat el 1785. A l’estranger era molt influent i llegit per la qualitat de les seves informacions. Políticament independent.

A EUA, al 1800 hi existeixen 17 diaris i 200 periòdics. Nova York s’està convertint en el centre periodístic més important.

Apareixen els primers grans diaris: el primer, The Sun (1833) i el 1835 surt el New York Herald.

Amb tot, la Guerra de Secessió (1863-1865) va representar una gran etapa per la premsa nord-americana: la immensa curiositat pels esdeveniments va fer incrementar considerablement els tiratges i va proporcionar als corresponsals un extraordinari camp d’informació.

El 1851 surt el NEW YORK TIMES, que rebutja, en part, el periodisme de reportatge per centrar-se més en un periodisme ben escrit, molt literari i amb excel·lents col·laboradors.

El desenvolupament de la premsa de masses

A finals del segle XIX i principis del XX, el periòdic es va convertir en un producte de consum habitual.

Factors i característiques dels progressos de la premsa.

Continuaven essent les mateixes que en etapes anteriors: generalització de la instrucció, democratització de la vida política, urbanització creixent i desenvolupament dels transports i mitjans de transmissió.

Formalitat:

• augment del nombre de pàgines i creixement de la publicitat
• la confecció: es trenca l’estructura inamovible de les columnes, grans titulars i increment de les il·lustracions i de les fotografies.
• es transformen els continguts i l’estil dels periòdics, les notícies ocupen un lloc preeminent i va sorgint el periodisme sensacionalista
• els periòdics reflectien els nous gustos dels lectors: proves esportives ciclistes, automobilístiques i les primeres proeses de l’aviació foren estimulades pels periòdics.
• creació de noves seccions, fent atenció per primera vegada al públic femení

Fins a la dècada del 1870 al 1880, grans diaris que ocupen un lloc en la història del periodisme, eren fruit d’un pioner que l’escrivia, imprimia i distribuïa.

L’edat d’or de la premsa francesa (1871 - 1914)

Aquests anys foren l’autèntica “belle époque” de la premsa francesa. Els títols es van multiplicar, mai la premsa francesa havia estat tan present en tots els moments i sectors de la vida i mai havien disposat de tanta influència.

La gran virtut dels periòdics francesos era l’originalitat i la força en el tractament de la política interior i en les polèmiques que es mantenien en les seves pàgines. La democratització de la imatge: premsa il·lustrada i fotografia. El 1888 la firma Kodak va introduir el rodet de paper, una millora substancial que va venir a substituir les plaques de vidre. La fotografia, testimoni de la realitat.

En relació amb aquest darrer aspecte destaca la inserció al diari d'una tira còmica (The Yellow Kid), signada per l'humorista de més renom del moment, Richard Felton Outcault, amb què el diari aprofundia en el camí de donar protagonisme a allò gràfic.

L’èxit va somriure Pulitzer aviat i va aconseguir una tirada de 60.000 exemplars el 1892, conjuntament amb l’edició vespertina de The Evening World, William R. Hearst.

En tots els nivells de la vida nord-americana, el periòdic era l’instrument imprescindible del progrés. Dos noms caracteritzen la premsa d’aquesta època: Joseph Pulitzer i Randolph Hearst.

Els seus periòdics es venien a un centau i representaven la darrera etapa del periodisme popular.

Pulitzer, d’origen israelià hongarès immigrat als EEUU el 1864, va comprar al 1883 el New York World, el va convertir en un periòdic sensacionalista i el va situar a primera plana a força d’agressives campanyes.

Hearst era fill d’un milionari de Califòrnia. Va llançar el 1895 el New York Journal, a un centau i el seu gran primer cop mestre fou la declaració de guerra contra Espanya el 1898.

Aquests periòdics amb abundants il·lustracions s'adaptaven molt bé a les mentalitats primàries de la massa dels nous immigrants.

Quant a les revistes il·lustrades, periòdics femenins, esportius… van créixer en quantitats i qualitat, i van servir, sovint, com a model a les publicacions europees. Atesa l’extensió del territori americà i a fi efecte de poder arribar al màxim de racons, es van començar a construir les cadenes de periòdics.

El 1897 els dos diaris de Pulitzer tiren 80.000 exemplars i els de Hearts 70.000. Pel que fa a la influència social d’aquesta premsa caldrà referir-se altre cop a la guerra hispano/nord-americana que va ser propiciada per la campanya de Hearst en pro de la intervenció dels Estats Units a la guerra colonial entre cubans i espanyols.

Mentre el periodisme nord-americà falsificava la història per guanyar-la, el periodisme espanyol la falsificava per perdre-la.