Indústria i economia espanyola: passat, present i futur

motors industrials a Espanya al segle XIX

Al nord i el nord-est peninsular: Biscaia es va desenvolupar l'explotació i el comerç de ferro. A Astúries l'extracció de carbó va desenvolupar la siderúrgia i la indústria mecànica. La indústria tèxtil del cotó es va centrar a Barcelona i la de la llana a Sabadell, Terrasa i Béjar.

característiques dels nuclis industrials del 75

Poc connectats perquè la seva existència es fonamentava en factors socials i espacials, desequilibri entre zones industrialitzades i les que tenien poca industrialització.

el eix industrial de la Vall de l'Ebre

Connecta l'àrea basca amb la catalana a través dels nuclis de Saragossa i Logronyo. Es vincula amb l'àrea industrial de Madrid.

taula

• pime:
• prod:
• Intensitat tecnològica

És baixa i el percentatge en R+D és insuficient. La balança tecnològica és deficitària. El sector de la construcció va créixer entre el 99 i el 07 per l'augment de l'oferta d'habitatges i els preus.

causes del creixement immobiliari

Les expectatives de l'augment indefinit del preu de l'habitatge, els grans beneficis que s'obtenien de l'especulació immobiliària, el fàcil accés a crèdits bancaris amb interessos molt baixos, una legislació del sòl i laboral favorable i els subsidis públics destinats a la compra d'habitatges.

conseqüències de la construcció desmesurada

Dependència de l'economia espanyola del sector de la construcció, en conseqüència, qualsevol afectació negativa en el sector repercuteix en el sistema econòmic de forma global. La desmesurada construcció viscuda durant aquests anys ha perjudicat al paisatge de les zones turístiques del nostre país.

com les empreses augmenten els beneficis

Poden incrementar les vendes i els beneficis pagant menys per hora de treball o substituint treballadors per màquines. També poden augmentar la productivitat automatitzant els processos o aplicant noves tècniques.

frases

La productivitat a base d'innovació i esperit empresarial. Una formació laboral a EUA i Japó. Major nombre de patents europees.

corregeix

Espanya està entre els països amb emissions més elevades de CO2 a l'atmosfera. L'ingrés d'Espanya a la Unió Europea va representar el tancament de moltes indústries no competitives. El liberalisme econòmic de la Comunitat Europea va suposar la privatització de les empreses de l'INI.

autonomia espanyola

Espanya no és millor que en altres països desenvolupats ja que al nostre país han de pagar una quota mensual de 260 euros, a més de fer front a l'IVA i l'IRPF. A Espanya el perfil majoritari dels treballadors autònoms és aquell que treballa en el sector serveis, sense assalariats a càrrec seu, amb una sola activitat, home, d'entre 40 i 54 anys, espanyol.

desenvolupament fins a 1900

Alguns empresaris emprenedors, inversions estrangeres en el ferrocarril i la mineria. Capitals repatriats de Cuba i Filipines. Energia: força de l'aigua (rius) i màquina de vapor. Legislació: proteccionisme per protegir el mercat interior.

fins al 39

L'augment demogràfic va proporcionar mà d'obra barata. La Primera Guerra Mundial va incrementar la demanda en la indústria siderúrgica i tèxtil. Acabada la guerra, l'economia espanyola es va ressentir. El Crack del 29 i la Guerra Civil Espanyola van acabar de desestructurar l'economia.

de 39 a 59

La dictadura franquista va ser sotmesa a un aïllament polític i econòmic. Es va aplicar una política econòmica autàrquica que va provocar l'endarreriment tecnològic i la creació d'indústries petites. Es va crear l'Institut Nacional d'Indústria.

de 59 a 75

El Pla d'Estabilització va ser l'inici de la liberalització econòmica. Va permetre importar tecnologia a fi d'augmentar la productivitat industrial i l'exportació.

distribució

• Catalunya
• Biscaia
• Astúries
• Madrid

La burgesia enriquida pel comerç, l'agricultura i les manufactures va invertir en la producció de filats i teixits de cotó. Necessitaven importar carbó i matèries primeres, desenvolupar la fabricació de maquinària, productes químics, material ferroviari i automòbils.

crisi mundial

Es va reduir la producció de petroli amb augment dels preus, cosa que va afectar a una indústria dependent de les energies barates. Va baixar les vendes, el capital va deixar de circular i els crèdits es van encarir. Moltes indústries van fer fallida i va augmentar l'atur.

indústria actual

Augmentar la producció i la productivitat per ser més competitius i oferir productes d'última generació. Invertir en ciència i tecnologia, prioritzen salaris baixos. Després de l'entrada a la UE, la indústria va viure un període de modernització. L'augment de la productivitat industrial va ser afavorit per la moderació salarial i la flexibilitat en la contractació laboral. L'economia espanyola creixia per sobre de la mitjana europea i el sector secundari va perdre importància davant el sector terciari.

sectors

• Madurs
• Dinàmics
• Tecnologia punta

La metal·lúrgia, els productes minerals no metàl·lics i la indústria tèxtil són sectors madurs. Predomina en zones poc desenvolupades. El sector de l'automòbil i el químic són sectors dinàmics amb bones expectatives. El sector de tecnologia punta té un fort creixement però amb dependència exterior.

crisi de la construcció

Els bancs van deixar de concedir crèdits i els diners van deixar de circular. Sense diners moltes de les obres que ja estaven en marxa no es van poder acabar. La recessió en el sector de la construcció va afectar les empreses relacionades en el sector i finalment tota l'economia. Sense diners no hi ha demanda i la crisi augmenta. Les empreses tanquen i l'atur augmenta.