La Indústria a Catalunya: Evolució, Localització i Tendències

Tipus d'Indústria

Indústries de Base / Indústries de Béns d'Equipament / Indústria Pesant

Aquest tipus d'indústria produeix productes adreçats a altres indústries. Transformen primeres matèries en un producte semielaborat que anirà a parar a una altra indústria per produir un altre producte. Exemples: indústria siderúrgica, metal·lúrgica, química pesant.

Indústria Lleugera

Transforma recursos i primeres matèries per obtenir productes acabats aptes per al consum. Exemples: indústria tèxtil, automòbil, química lleugera, alimentària, del moble...

La Industrialització a Catalunya

A Catalunya va començar al segle XIX, amb la indústria tèxtil com a pionera. Barcelona va ser una de les ciutats industrials més importants de finals del segle XIX. A Catalunya es van formar les colònies industrials.

A partir del 1960 apareixen les indústries de l'automòbil i la metal·lúrgica. Barcelona es converteix en una ciutat obrera.

També va ser molt important la indústria química i la relacionada amb el món editorial.

El 1973, la crisi del petroli va provocar una desindustrialització.

Actualment a Catalunya es viu un fenomen de deslocalització industrial, les indústries marxen fora. Això provoca que l'economia catalana sigui una economia terciaritzada, vivim del turisme.

Localització de la Indústria a Catalunya

Actualment, la majoria de les indústries estan situades als polígons industrials. Els polígons industrials són àrees especialitzades on es localitzen les indústries. La seva ubicació permet optimitzar les infraestructures i els serveis. Es situen en punts determinats del territori buscant avantatges com ara disponibilitat de sòl a bon preu, bones comunicacions, accés a les xarxes de comunicació... Tenen diverses tipologies segons les activitats que es desenvolupen.

Hi ha polígons especialitzats en transformar primeres matèries, polígons semi industrials on es fa recerca i desenvolupament, i polígons logístics dedicats a la logística (Mango de Lliçà).

La tendència és de crear polígons mixtos, amb empreses molt diverses que ofereixen un ampli ventall d'activitats.

Tendències del Sector Industrial Català

Les tendències en els últims anys han estat l'obertura als mercats europeus i mundial, és a dir, la internacionalització. Algunes tendències destacables són:

• Resultats satisfactoris en la internacionalització.
• Deslocalització d'algunes indústries, sobretot la tèxtil, a països de la perifèria (països pobres).
• Evolució positiva de tots els sectors industrials, tret del tèxtil, confecció, cuir i calçat. Els més positius són el químic, metal·lúrgic, maquinària...
• Una presència creixent de les multinacionals. De totes les empreses que hi ha a Catalunya només un 3% són multinacionals, però facturen un 50% de la producció catalana i exporten un 60%.

Característiques Actuals del Sector Industrial Català

• Mida de l'empresa: El sector industrial català està format principalment per pimes (petites i mitjanes empreses), que corresponen a més del 80%.
• Domini de la indústria transformadora.
• Estructura productiva diversificada: amb dos grans subsectors: el del material de transport i el químic. Existeixen altres sectors com l'alimentari, la maquinària, la metal·lúrgica...
• Productivitat baixa: estem per sobre de la mitjana d'Espanya, però per sota de la Unió Europea. Es deu a la falta d'inversió en recerca, desenvolupament i formació dels treballadors.
• Concentració industrial a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Distribució de les Indústries al Territori

• Àrea metropolitana de Barcelona: metal·lúrgia, tecnologies, material de transport... (70%).
• Corredor de l'AP7: espai que comprèn entre el Camp de Tarragona i l'Alt Empordà.
• Eix fluvial del Llobregat i el riu Ter: on trobem les antigues indústries.
• Baix Camp i el Tarragonès.
• Àrea de Lleida: indústria agroalimentària i fabricació de maquinària agrícola.

Les Activitats Secundàries

Comprèn el conjunt d'activitats dedicades a processar i transformar primeres matèries. Dins d'aquest hi ha dos subsectors: la indústria i la construcció.

Tradicionalment s'ha considerat que hi ha tres factors/causes bàsics que expliquen la localització de les indústries en el territori:

• Disponibilitat de recursos: la proximitat de les primeres matèries o fonts d'energia. En l'actualitat, han aparegut sistemes de transport que ens permeten superar aquest factor.
• Mà d'obra: un factor essencial.
• Mercat: per tenir proximitat amb el consumidor.

Actualment s'han d'afegir altres factors, com els socioeconòmics i els polítics.

En els darrers anys, les grans transformacions de l'economia mundial han influenciat aquests factors de la localització industrial. Hi ha quatre factors:

• Revolució tecnològica.
• Liberalització de l'economia. (llibertat de compra i venda)
• Creixement de l'economia dels països emergents. (Brasil, Rússia, Índia, Xina)
• Acceleració dels processos de globalització.

Tot això té un impacte sobre el medi ambient. Un procés de transformació sempre genera residus i sempre impacta al medi ambient. La manera en què es minimitzi aquest impacte farà que aquesta activitat industrial sigui més o menys sostenible. Els residus són el problema principal de la producció industrial, contaminació de l'aigua, de l'atmosfera... per minimitzar aquest impacte la legislació mediambiental s'hauria d'endurir.

El Sector de la Construcció

Està inclòs dins del sector secundari. Però la construcció està lligada al factor immobiliari, que està lligat a serveis.

La construcció va ser el sector amb més creixement de l'economia espanyola. Aquest creixement es va deure a:

1. La demanda de residències.
2. Les facilitats per obtenir crèdits.

L'esclat de la crisi immobiliària el 2010 va comportar una aturada del ritme de la construcció. Això va comportar un augment de l'atur.