Individualització de la pena: criteris i regles pràctiques (Tema 21)

Individualització de la pena

Pena superior en grau

Pena superior en grau: Es forma a partir de la xifra màxima assenyalada per la llei per al delicte corresponent i augmentant-li la meitat de la seva quantia. El resultat d'aquesta suma constitueix el màxim del nou marc punitiu. El mínim es determina pel màxim del marc penal de què es partia, incrementat en un dia o en un dia de multa.

Pena inferior en grau

Pena inferior en grau: Es calcula a partir de la xifra mínima de la pena de partida deduint d'aquesta la meitat de la seva quantia. El resultat d'aquesta operació constitueix el límit mínim de la pena inferior en grau. El seu màxim està constituït pel mínim de la pena de què es partia, reduït en un dia o en un dia de multa.

Regles per a la determinació del marc penal

Hem d'actuar seguint les regles de determinació qualitativa de la pena per tal de fixar-ne el marc legal, en els supòsits següents:

1. En les temptatives de delicte correspon la imposició d'una pena inferior en un o dos graus a l'assenyalada per la llei per als delictes consumats, en l'extensió que s'estimi adequada, atenent el perill inherent a l'intent i el grau d'execució assolit.
2. Si bé als partícips en el delicte que integren el concepte legal d'autor els correspon la mateixa pena que a l'autor, als còmplices se'ls ha d'imposar la pena inferior en grau a la fixada per la llei per als autors d'aquest delicte, excepte quan la complicitat estigui especialment penada per la llei.
3. Després de les previsions relatives al grau de realització del delicte i a la participació, és procedent aplicar les regles concretes per als supòsits de concurs de delictes. En tractar-se de supòsits de determinació legal del marc penal, fonamentalment cal aplicar-hi les regles penològiques que conté l'article 74.1 i 74.2 per al delicte continuat i l'article 77 del Codi Penal per al concurs ideal i medial de delictes.
4. També és procedent aplicar les regles de determinació que corresponen a la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal. Aquest tipus de regles impliquen la determinació qualitativa de la pena quan es tracta de determinar la pena que correspon imposar en supòsits d'eximent incomplet; en alguns d'aquells en què concorrin diverses circumstàncies agreujants o l'agreujant de multireincidència; i també quan concorrin diverses circumstàncies atenuants o un fonament qualificat d'atenuació.

Determinació qualitativa

Les regles següents s'han d'aplicar per a la determinació qualitativa de la pena:

• Eximent incompleta: Si hi concorre una eximent incompleta, l'article 68 del Codi Penal disposa l'aplicació d'una pena inferior en un o dos graus a l'assenyalada per la llei, atesos el nombre i l'entitat dels requisits que faltin o que hi concorrin, i les circumstàncies personals del seu autor, sense perjudici que s'hi apliquin les regles de l'article 66 del Codi Penal.
• Circumstàncies atenuants: Si hi concorren dues o més circumstàncies atenuants, o una o diverses de molt qualificades, i no en concorre cap d'agreujant, s'ha d'aplicar la pena inferior en un o dos graus a la que estableix la llei, tenint en compte el nombre i l'entitat de les circumstàncies atenuants esmentades (art. 66.1.2a CP).
• Circumstàncies agreujants: Si hi concorren més de dues circumstàncies agreujants i no hi concorre cap atenuant, es pot aplicar la pena superior en grau a la que estableix la llei, en la seva meitat inferior (art. 66.1.4a CP).
• Multireincidència: Si concorre la circumstància agreujant de reincidència amb la qualificació que el culpable, en delinquir, hagués estat condemnat executòriament almenys per tres delictes dels compresos en el mateix títol d'aquest Codi, sempre que siguin de la mateixa naturalesa (multireincidència), s'hi pot aplicar la pena superior en grau a la que preveu la llei per al delicte de què es tracti, tenint en compte les condemnes precedents i la gravetat del nou delicte comès (art. 66.1.5a CP).
• Conciliació d'atenuants i agreujants: Si hi concorren circumstàncies atenuants i agreujants, els jutges les han de valorar i compensar racionalment per a la individualització de la pena. Tanmateix, si persisteix un fonament qualificat d'atenuació, s'ha d'aplicar la pena inferior en grau (art. 66.1.7a CP).

Determinació quantitativa

• Si hi concorre només una circumstància atenuant, s'ha d'imposar la pena en la meitat inferior (art. 66.1.1a CP).
• Si hi concorren una o més circumstàncies agreujants, s'ha d'imposar la pena en la meitat superior (art. 66.1.3a CP).
• En concurrència de circumstàncies de signe divers, si persisteix un fonament qualificat d'agreujament, s'aplicarà la regla corresponent (art. 66.1.7a CP).
• Quan no es consideri adequada l'aplicació de la regla 5a de l'article 66.1 per a la multireincidència, la pena s'ha d'aplicar en la meitat superior (art. 66.1.3a CP), com quan concorrin tres o més circumstàncies agreujants sense atenuants i no es consideri pertinent aplicar-hi la pena superior en grau.

Eximents incomplets i circumstàncies atenuants

Eximents incomplets i circumstàncies atenuants: (art. 21 CP) Entre les causes o supòsits que poden considerar-se eximent incompleta o circumstàncies atenuants hi ha:

• Que el culpable actuï a causa de la seva greu addicció a begudes alcohòliques, drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o altres.
• Actuar per causes o estímuls tan poderosos que hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional.
• Confessió de la infracció a les autoritats abans que es conegui el procediment judicial o abans que aquest es dirigeixi contra ell.
• Reparació a la víctima.
• Atenuant analògica.

Circumstàncies agreujants

• Traïdoria.
• Executar el delicte amb una disfressa, abús de superioritat o aprofitant les circumstàncies del lloc.
• Executar el fet mitjançant un preu, recompensa o promesa.
• Cometre el delicte per motius racistes o per qualsevol tipus de discriminació.
• Acarniçament.
• Actuar amb abús de confiança.
• Prevaler-se del caràcter públic que tingui el culpable.
• Reincidència.

Circumstància mixta de parentiu

Circumstància mixta de parentiu: La circumstància mixta de parentiu, que pot agreujar o atenuar la responsabilitat criminal segons la naturalesa, els motius i els efectes del delicte, s'aplica en els delictes comesos contra persones que mantenen una determinada relació de parentiu amb l'autor o amb el cònjuge o convivent d'aquest.

La víctima ha de ser cònjuge o una persona que estigui o hagi estat lligada de manera estable per anàloga relació d'afectivitat a l'ofensor; ascendent, descendent o germà, per naturalesa o adopció d'aquest, o del seu cònjuge o convivent.