Individu vs. Societat: Perspectives Filosòfiques i Estructura Social

Individu vs. Col·lectivitat: Dues Visions Trobades

La Perspectiva Individualista (Ind.)

En aquesta visió, els individus són considerats com l'essència real, mentre que la societat és simplement una denominació per al conjunt d'aquestes individualitats. Quan parlem de pressió social, obligacions o drets socials, en realitat ens referim a la pressió exercida pels individus que ens envolten, a les obligacions que tenim envers ells i als drets que ens emparen per conviure amb altres persones.

Aplicant aquestes idees al pla ètic, trobem posicions egoistes i insolidàries. Actualment, amb el que Lipo anomena el "neonarcisisme postmodern", s'observa un individualisme que ja no sent cap culpa pel seu egoisme.

La Perspectiva Col·lectivista (Col.)

Aquí, la societat és el que és real, i l'individu esdevé una abstracció o un moment del tot. Els individus, com a membres d'una societat, s'expliquen exclusivament en referència a la col·lectivitat. En el pla ètic, aquestes teories arriben a negar drets individuals i a justificar abusos en nom de la societat, com la guillotina, els camps de concentració o la pena de mort.

De la mateixa manera que en una màquina les peces són intercanviables, en la societat les persones només tenen valor per la seva funcionalitat respecte al conjunt.

Limitacions de les Posicions Extremes

Totes dues posicions, per ser extremes, no expliquen suficientment la naturalesa de la societat ni les relacions entre l'individu i la col·lectivitat. Sorgixen preguntes fonamentals:

• ¿L'individu ha de sacrificar-se per la societat, o a l'inrevés?
• ¿La societat no té drets sobre nosaltres?
• ¿Tenim el deure de col·laborar amb les necessitats de la societat?

Respondre aquestes preguntes des del punt de vista de l'individu o del col·lectiu implica fer violència sobre el que és social, en el primer cas, o sobre el que és individual, en el segon.

Hegel i l'Estat com a Encarnació de la Raó

Hegel defensa teories naturalistes i és el representant de l'idealisme absolut. Segons la seva filosofia, l'Estat és la darrera fase de l'evolució dialèctica de la idea universal, és a dir, l'encarnació de la raó conscient d'una missió que no es redueix a la suma d'interessos individuals.

L'Estat té una entitat superior als individus i ha de dirigir-los cap al seu fi propi. Els individus, per tant, no creen l'Estat, sinó que s'expliquen en l'Estat i per l'Estat. Per a Hegel, l'Estat és providencial, i els individus han de deixar-se conduir pel seu poder.

A "Fonaments de la filosofia del dret" (1821), Hegel escriu: "El deure suprem de l'individu és ser membre de l'Estat".

Família, Nació i Estat: Unitats Socials Fonamentals

La Família: El Nucli Essencial

La família és una societat natural i estable, amb la finalitat de propagar l'espècie humana. En ella, els seus membres, mitjançant la comunitat de vida i amor, afronten les seves necessitats materials i morals. La família és la societat humana essencial i fonamental.

• Essencial: perquè manté el seu ser propi en la complexitat de les societats més àmplies i el seu caràcter es troba present en la configuració d'altres formes socials més complexes.
• Fonamental: perquè és el fonament de les societats globals, les quals són per a la família. Això significa que aquestes formes han d'afavorir i estimular que la família compleixi els seus fins. La institució familiar és un autèntic "model de societat".

El nucli que origina la família és el matrimoni, definit com la convivència legítima i estable d'un home i una dona per a la procreació i educació dels seus fills, i per a l'ajuda i el perfeccionament mutus. El matrimoni és una unió lliure fundada en el consentiment mutu que presenta, per la seva naturalesa, dues propietats: la unitat i la indissolubilitat.

La Nació: Unitat Espiritual i Moral

La nació és una unitat de tipus espiritual i moral. Es pot definir com un grup de persones que comparteixen un espai geogràfic concret i estan unides per raons de raça, llengua, cultura o tradicions. Els membres d'una mateixa nació tenen una consciència nacional, és a dir, tenen la voluntat de viure en comú i compartir la mateixa sort.

L'Estat: Unitat Jurídica i Política

L'Estat és una unitat jurídica i política, edificada sobre la necessitat de cooperació per procurar el bé comú. Es pot entendre l'Estat de dues maneres:

1. Com la comunitat civil que té una unitat i una organització política independent i sobirana.
2. Com el conjunt d'organismes i autoritats encarregats del govern de la societat civil i la promoció del seu bé comú.

La unitat estatal no sempre coincideix amb la unitat nacional:

• Nacions amb un sol Estat (ex: Portugal).
• Estats que agrupen diverses nacions (ex: Regne Unit o Espanya).
• Nacions que agrupen diferents Estats (ex: Estats Units, Mèxic).

Al segle XIX, el pensament liberal va formular el principi de les nacionalitats, que reclamava el dret de tota nació a ser un estat sobirà. Aquest dret és molt legítim, però moltes vegades és impracticable, tant per raons materials com per raons històriques o socials.