Indicadors Socioeconòmics i la Unió Europea

Indicadors Socioeconòmics

Els indicadors socioeconòmics són un conjunt de dades que permeten obtenir una visió ràpida de la situació social i econòmica dels habitants d'una àrea.

• PNB (Producte Nacional Brut): Total dels ingressos obtinguts per la població resident d'un país en un any, més els ingressos obtinguts a l'estranger.
• PIB (Producte Interior Brut): Valor de la producció total en un any a l'interior d'un país, tant per empreses nacionals com estrangeres.

Causes de la Pobresa

Les principals causes de la pobresa són:

• Alimentació insuficient.
• Nivell de salut i higiene insuficients.
• Deficient nivell de vestimenta.
• Manca d'habitatge sòlid, amb aigua potable.
• Manca d'educació bàsica.
• Manca d'accés al transport públic i altres serveis.
• Manca de mecanismes socials per afrontar la malaltia, l'atur o la vellesa.

IPC (Índex de Pobresa de Capacitat)

L'IPC mesura:

• Estar sa i ben alimentat (percentatge de nens menors de 5 anys amb pes insuficient).
• Procreació en ambients saludables (proporció de nens que neixen sense assistència de personal qualificat).
• Possibilitat que les dones accedeixin a l'educació (proporció de dones analfabetes).

Causes de la Fam

Les principals causes de la fam són:

• Concentració de terres en poques mans.
• Especialització dels països subdesenvolupats a produir matèries primeres per als països rics.
• Baix preu de les matèries primeres provinents dels països subdesenvolupats.
• Baixa producció agrícola per manca d'inversió.
• Aparició de barris pobres als afores de les ciutats.

AOD (Ajut Oficial al Desenvolupament)

L'AOD és el conjunt de recursos que els països desenvolupats destinen com a ajuda als països subdesenvolupats. Hi ha tres fonts principals:

• Acords bilaterals (dos terços): Un país ric acorda ajuts amb un de pobre a canvi de la compra de béns o serveis.
• Acords multinacionals (un cinquè): Procedents de bancs com l'FMI o el Banc Central. Són ajudes per aplicar polítiques econòmiques, que sovint desemboquen en més desigualtats socials i deute extern.
• Ajuts d'ONG (un setè): Diners desinteressats. El problema és la manca de continuïtat i la reduïda escala d'actuació.

El Procés d'Unificació Europea

• 1948: Unió Duanera del Benelux, amb l'objectiu d'afavorir els intercanvis de mercaderies.
• 1951: Creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer) entre els països del Benelux, Alemanya, França i Itàlia, amb l'objectiu de crear una autoritat que coordinés la producció d'acer i carbó.
• 1957: Tractat de Roma. L'experiència positiva de la CECA fa que s'ampliï a l'economia, creant la CEE (Comunitat Econòmica Europea), amb l'objectiu de facilitar els intercanvis entre els estats membres i la lliure circulació de persones, serveis i capitals.
• 1973: El Regne Unit, Irlanda i Dinamarca s'uneixen a la CEE.
• 1981: Grècia s'uneix a la CEE.
• 1986: Espanya i Portugal s'uneixen a la CEE.
• 1995: Suècia, Finlàndia i Àustria s'uneixen a la CEE.
• Tractat de Maastricht: S'avança cap a la unió política i social, però alguns països, com el Regne Unit, s'hi neguen, donant lloc a una Europa a dues velocitats.
• 2004: La UE integra països de l'est i del sud.
• Turquia i Croàcia entraran pròximament, així com Sèrbia o Kosovo.
• Amb 27 països, es va proposar fer una Constitució, però només es va signar el Tractat de Lisboa.

Condicions per tenir l'Euro

• Taxa d'inflació inferior a l'1,5% de la mitjana dels tres estats amb la taxa més baixa.
• Deute públic inferior al 60% del PIB.
• Dèficit públic inferior al 3% del PIB.
• Interès inferior al 2% de la mitjana dels tres estats amb l'interès més baix.
• La moneda nacional ha d'haver estat un temps dins de l'ECU.

Distribució de la Població a la UE

• Zona central d'alta densitat: Eix que va des del Regne Unit fins al nord d'Itàlia.
• Dos eixos secundaris: Països Bàltics i zona costanera del Mediterrani Occidental.
• Zones menys poblades: Àrees muntanyoses i terres fredes del nord.

Solucions de la PAC (Política Agrària Comuna)

• Reduir la superfície de conreu, sobretot de les terres més fèrtils.
• Convertir terres de conreu en boscos.
• Reduir els preus de garantia que la UE paga als agricultors, apropant-los als preus mundials.

Eixos Industrials a la UE

• Eix central: Des del Regne Unit fins al nord d'Itàlia (conegut com la"Banana Blav").
• Eix secundari (arc mediterrani): Del nord d'Itàlia a Espanya.
• Altre eix secundari: Des del Regne Unit fins al nord de Portugal (franja atlàntica espanyola).
• Zones aïllades a l'entorn de grans ciutats europees i els països bàltics.