Indicadors Monoculars: Percepció de la Profunditat

Mida Relativa

Si assumim que dos objectes són similars en grandària, percebem el que projecta la imatge retiniana més petita com a més llunyà. Per exemple, els vianants distants semblen més petits, el que també significa que els vianants petits (nens) de vegades poden ser malinterpretats com a més distants del que són.

Interposició

Si un objecte bloqueja parcialment la nostra visió d'un altre, el percebem com a més proper. La pintura de René Magritte d'una dona a cavall confon expressament la figura i el fons per interposició.

Claredat Relativa

Com que la llum dels objectes distants passa a través de més atmosfera, percebem els objectes nebulosos com a més llunyans que els objectes clars i nítids. En la boira o la neu, el cotxe davant vostre pot, per tant, semblar estar més lluny del que està.

Gradient de Textura

El canvi gradual d'una textura rugosa a una de fina, on els detalls es confonen, ens indica un augment de la distància. Com més lluny, més densitat.

Altura Relativa

Percebem com a més llunyans els objectes més alts en el nostre camp de visió. Per això veiem com a figurativa la part inferior sense dibuix de fons. També és la causa de la il·lusió de percebre les dimensions verticals com a més llargues que les horitzontals idèntiques.

Moviment Relatiu

A mesura que ens movem, els objectes que són realment estables poden semblar moure's. Si, mentre viatgeu en un autobús, fixeu la mirada en un objecte (per exemple, una casa), els objectes més propers a la casa (el punt de fixació) semblaran moure's en direcció contrària, mentre que els objectes més enllà del punt de fixació semblaran moure's amb vosaltres. Com més llunyans són els objectes, més ràpid semblaran moure's. El cervell utilitza aquestes pistes de velocitat i direcció per calcular les distàncies relatives dels objectes.

Perspectiva Lineal

Les línies paral·leles, com les vies del tren, semblen convergir amb la distància. Com més convergeixen les línies, més gran és la distància percebuda.

Llums i Ombres

Els objectes propers reflecteixen més llum als nostres ulls. Donats dos objectes idèntics, el més tènue semblarà més lluny. Aquesta il·lusió també pot contribuir a accidents, com quan un vehicle, amb només els seus llums d'estacionament encesos, sembla més lluny del que està. L'ombrejat, a més, produeix una sensació de profunditat d'acord amb la font de llum assumida. Per exemple, un buit es pot convertir en un turó, perquè el nostre cervell segueix una regla simple que funciona bé al planeta Terra: suposem que la llum ve de dalt.

Moviment Aparent

El moviment aparent és una il·lusió òptica que ens permet percebre moviment continu en una successió d'imatges. En altres paraules, és com si ens inventéssim la informació de la qual no disposem (entre imatge i imatge) per acabar de percebre el moviment.

Persistència Retinal

La persistència retinal és una propietat del sistema visual humà (SVH). Aquesta propietat explica que les imatges que es visualitzen es mantinguin unes fraccions de segon després que l'estímul hagi desaparegut.