Indicadors demogràfics: Anàlisi de la població espanyola i catalana

Indicadors demogràfics

Dinàmica de la població

Els indicadors demogràfics ofereixen dades per estudiar la dinàmica poblacional d'un territori. Els principals són la natalitat i la mortalitat, però també la fecunditat, la nupcialitat i l'esperança de vida. Es calculen anualment i s'expressen en tants per mil (‰).

La natalitat i la mortalitat determinen el creixement vegetatiu (diferència entre naixements i defuncions). Pot ser positiu, negatiu o zero. Per obtenir el creixement real, s'ha de sumar el saldo migratori (diferència entre immigració i emigració).

Natalitat i fecunditat

La natalitat indica els naixements en un territori durant un període. La taxa de natalitat (nombre de naixements en un any / població total) s'expressa en ‰. Cal complementar-la amb altres taxes, ja que no considera l'estructura per edats i sexes. La taxa mundial és d'un 20‰, però varia molt entre països.

Indicadors complementaris:

• Taxa de masculinitat: Nombre d'homes per cada 100 dones en el naixement.
• Taxa de fecunditat: Nombre de fills vius per dona en edat fèrtil (15-49 anys). La fecunditat bruta considera tots els naixements, mentre que la neta considera els que arriben a l'edat adulta.
• Taxa de fecunditat per edats: Nombre de naixements de mares d'un grup d'edat determinat.
• Índex Sintètic de Fecunditat (ISF): Mitjana de la fecunditat per edats. Indica el nombre mitjà de fills per dona.

L'ISF és molt significatiu. És alt en països pobres i baix en països rics. Indica si es donarà la substitució generacional. El nivell de reemplaçament (nombre de fills per dona per assegurar el relleu generacional) varia segons la mortalitat. En societats desenvolupades és de 2,16 fills per dona.

Mortalitat

La mortalitat indica el nombre de defuncions en un territori durant un període. La taxa de mortalitat (nombre de morts en un any / població total) s'expressa en ‰. Cal complementar-la amb altres taxes, ja que no considera l'estructura per edats i sexes. La taxa mundial ha disminuït i es troba en el 8‰.

Indicadors complementaris:

• Taxa de mortalitat per edats: Nombre de defuncions d'un grup d'edat determinat.
• Taxa de mortalitat infantil: Relació entre defuncions durant el primer any de vida i el total de naixements.
• Taxa de mortalitat materna: Nombre de dones mortes en relació a la gestació o el part per cada 100.000 naixements.
• Esperança de vida en néixer: Mitjana d'anys que una persona pot esperar viure.

Evolució de la població espanyola

La població espanyola s'explica mitjançant el model de transició demogràfica:

Règim demogràfic antic (fase I)

Fase d'estabilitat demogràfica (Neolític fins al segle XVIII a Gran Bretanya, fins ben entrat el segle XX a Espanya). Característiques:

• Natalitat elevada (5 fills per dona).
• Mortalitat alta (epidèmies, males collites, guerres).

Creixement demogràfic (fase II)

(1780-1880 a Gran Bretanya, 1920-1980 a Espanya). Natalitat elevada, però mortalitat en reducció (millores en alimentació i higiene). Gran creixement demogràfic, interromput per la Guerra Civil. Èxode rural cap a zones industrials.

Ajustament demogràfic (fase III)

(Final segle XIX-1940 a Gran Bretanya, 1980 a Espanya). Mortalitat en descens (avenços en higiene i medicina). Descens de la natalitat (causes econòmiques i socials). Tancament del cicle de creixement demogràfic.

Nou règim demogràfic (fase IV)

Taxes de natalitat i mortalitat baixes, creixement quasi nul o negatiu. Augment de l'esperança de vida (83 anys). A Espanya, aquesta fase ha estat interrompuda per l'arribada d'immigrants.

Dinàmica de la població espanyola

Moviment natural de la població

Depèn de factors naturals (natalitat, mortalitat, fecunditat, nupcialitat) i socials (migracions). El moviment natural és el creixement o decreixement per causes naturals. S'ha d'afegir el saldo migratori per calcular el creixement real.

Natalitat

Tendència descendent des del segle XX, intensificada a finals de la dècada del 1970. Repunt entre 2000 i 2008 (arribada de dones en edat fèrtil i immigrants). Davallada des de 2008 (crisi econòmica, menor nombre d'immigrants).

Mortalitat

Descens al segle XX (davallada de la mortalitat infantil, augment de l'esperança de vida). Lleuger augment a partir de 1985 (envelliment de la població). Baixa taxa de mortalitat infantil.

Nupcialitat i fecunditat

El nombre de matrimonis és poc fiable (augment de parelles de fet i famílies monoparentals). Índex sintètic de fecunditat baix (1,32 fills per dona el 2014). Edat mitjana de maternitat entorn de 31,7 anys (2014).

Evolució recent de la població espanyola

Màxim de població el 2011 (47.190.493 habitants). Descens fins al 2015 (46.624.382 habitants). Creixement posterior (47.326.687 habitants a finals de 2021). Increment degut als estrangers. Canvis en el saldo migratori.

Estructura de la població espanyola

Piràmide d'edats

Composició i distribució per edats i gèneres. Tipus de piràmides:

• Expansiva: Base ampla (població jove nombrosa).
• Estable: Base que s'estreny, cúspide una mica més ampla.
• Contractiva: Base estreta (disminució de la població jove), tronc i cúspide amples (població adulta i anciana nombrosa).

La piràmide d'Espanya és contractiva (natalitat baixa, esperança de vida llarga). Comparació entre 1887 i 2015: estrenyiment de les edats 0-19 anys, augment del tronc central, gran desenvolupament de les edats superiors a 70 anys. Inversió de la corba demogràfica.

Envelliment de la població

Procés inevitable i desitjable (millor qualitat de vida). Mitjana d'edat de 42,44 anys (2015). Índex d'envelliment: percentatge de població major de 64 anys sobre la població menor de 16 anys. Causes: baixa natalitat i augment de l'esperança de vida. Previsions per al 2025 i 2050. Incidència de la COVID.

Distribució de la població al territori

Distribució desigual

Espanya és un país poc poblat (densitat de 92,1 h/km2 el 2015). La població es reparteix de manera irregular. Zones més poblades: costa, valls adjacents (desenvolupament econòmic). Zones menys poblades: interior (èxode rural).

Desequilibri històric

El desequilibri es remunta a l'Edat Moderna. Segle XIX: industrialització, desenvolupament urbà i transports. Segle XX: creixement de regions industrials i àrees turístiques.

Població activa espanyola

Dinàmica dels sectors productius

Transvasament de població activa des de l'agricultura cap a la indústria i, després, al sector terciari. Creixement del sector terciari en països rics (augment de la renda i diversificació del consum).

Situació de la població activa

Persones majors de 16 anys ocupades o disponibles per treballar. Augment de la població activa (incorporació de dones al món laboral, immigració). Augment de l'atur a partir de la crisi de 2007-2008. Recuperació posterior i augment de l'atur per la crisi de la COVID. Contractes indefinits i temporals.

Problema de l'atur

Depèn del creixement econòmic. Crisi econòmiques a Espanya (començament dècada del 1970, començament dècada del 1990, 2007, 2020). Incidència de la invasió d'Ucraïna. Persones més perjudicades per la desocupació. Recuperació del nombre de contractes en algunes comunitats autònomes.

Incorporació de les dones al món laboral

Les dones sempre han treballat, però la seva activitat a la llar no es comptabilitzava. Desenvolupament de la societat del benestar: pensions, atenció sanitària, baixa mortalitat infantil. Reivindicació del dret a la formació i a l'ocupació. Responsabilitat compartida de les feines de casa.

Població de Catalunya

Evolució de la població

Augment lent fins a finals del segle XIX. Increment a partir d'aquest moment (innovacions agrícoles i tecnològiques, desenvolupament industrial i comercial). Guerra Civil i postguerra. Augment accelerat a partir de la dècada del 1950 (immigració, augment de la natalitat). Crisi econòmica de la dècada dels setanta. Nova onada d'immigració estrangera a finals del segle XX. Màxim de població el 2012 (7.570.908 habitants). Alentiment del creixement demogràfic en la darrera etapa de crisi econòmica.

Dinàmica de la població

Trets demogràfics característics dels països rics: taxes de natalitat i mortalitat baixes, creixement vegetatiu quasi estancat, esperança de vida elevada, envelliment de la població.

Natalitat i fecunditat

Creixement vegetatiu molt reduït des de finals dels anys setanta (caiguda de la natalitat). Increment de naixements durant els primers anys del segle XXI (recuperació de la fecunditat, estructura per edats més favorable, immigració). Disminució de la natalitat a partir del 2009 (crisi econòmica, retard en l'edat de tenir el primer fill).

Mortalitat, esperança de vida i envelliment

Taxa de mortalitat baixa. Augment de l'esperança de vida. Envelliment relatiu de la població (reducció de la fecunditat, increment de l'esperança de vida). Edat mitjana de la població catalana entorn dels 43 anys. Comarques amb més dinamisme socioeconòmic i comarques més estancades.

Distribució de la població

Catalunya és una comunitat autònoma molt poblada (densitat de 233,8 h./km2). Concentració creixent en les corones metropolitanes de Barcelona. Densitats baixes a l'interior del país. Província de Barcelona concentra la majoria de la població catalana.

Estructura de la població

Piràmide de població catalana: natalitat baixa, esperança de vida elevada, població molt envellida. Base estreta (població jove), tronc ample (població adulta), augment de l'amplada del cim (població de 65 anys i més). Canvis en l'estructura de la població i necessitat de garantir una política social i sanitària adequada a la gent gran.

Població activa

Predomini del sector dels serveis. Davallada de la població activa i ocupada en els darrers anys. Taxa d'activitat i taxa d'atur. Efectes de la crisi econòmica de 2007. Sector industrial i ocupació juvenil. Necessitat de mà d'obra immigrant.