Índex de Massa Corporal (IMC) i altres indicadors de salut

IMC valorable en sobrepès i obesitat: sobrepès: IMC igual o superior a 25. obesitat: IMC igual o superior a 30. Tractament quirúrgic igual o superior a 35 kg/m2.Avantatges i inconvenients del IMC:

Percentatge de greix corporal 21-25 anys: dones 21-23% homes 16-20%. L’antropometria per a nens són taules que realitzen els pediatres. Què és el perímetre de cintura i com es mesuren els valors (risc): És un millor indicador de greix visceral, així com el risc cardiovascular cintura-meluc. Es mesura amb una cinta mètrica flexible, mil·limetrada, amb l’individu en bipedestació sense roba i relaxat. Vora superior de les crestes ilíaques i per sobre s’envolta la cintura amb la cinta paral·lelament al terra ajustada però sense comprimir la pell. Lectura final d’espiració. Els valors màxim saludables són: homes ≥95cm (risc); ≥102 cm (risc elevat) dones ≥82 cm (risc), ≥ 88 cm (risc elevat). Índex de cintura-maluc (ICC) com es pren i el valor. Mesurar els nivells de greix intraabdominal, relaciona el perímetre de la cintura amb el de el maluc i depenent del resultat s'estima si hi ha cert risc cardiovascular. Cintura; altura del melic, maluc; altura. Homes ≥ 1 Indica risc cardiovascular. Dones ≥ 0,90 Indica risc cardiovascular.

Factors i causes de la obesitat, cita i explica tres factors ambientals. La causa de l’obesitat és un balanç energètic positiu. Factors relacionats: Factors genètics: s'associen a problemes de desenvolupament físic i intel·lectual per alteracions de gens dominants, autosòmiques recessives o lligades al cromosoma X. Metabolisme eficient: gens implicats en l’aparició d’obesitat, condicionen la pèrdua d'energia en les reaccions intermèdies, fent que la despesa energètica basal disminueixi. Teixit adipós marró: alliberament d’energia pel calor procedeix de la termogènesis (+ taxa metabòlica basal) en persones adultes és escàs i de utilitat reduïda, les persones obeses tenen menor quantitat Factors endocrins: alteracions en la funció de l'hipotàlem, tiroide i glàndula suprarenal cursen amb obesitat. Consens a considerar d'una manera particular l'obesitat derivada de causes endocrinològiques conegudes, com hipogonadisme o hipercortisolisme. Factors ambientals: Palatabilitat: contra + saborós és l'aliment + es consumeix. Menjar ràpid: disminueix la sacietat perquè no dóna temps al fet que els senyals de sacietat arribin al cervell. Activitat sedentària: la despesa d'activitat elevada facilita la presència de balanços calòrics més propers a zero o negatius. Balanç energètic positiu. Quan augmenta l'aportació calòrica ingerida en la dieta. Dietes amb aportacions calòriques molt elevades facilitaran la presència d'un balanç energètic positiu. Quan disminueix la despesa calòrica. La despesa energètica disminueix quan disminueix: La despesa energètica basal GEB: a partir dels 65 anys el GEB pot reduir-se fins a en un 30%. Existeixen altres factors que poden reduir el GEB com a patrons alimentaris pobres (poques ingestes al dia, amb una densitat calòrica elevada i poca aportació de nutrients), patologies que intervenen en processos metabòlics (hipotiroïdisme), canvis hormonals.

Balanç energètic positiu La despesa d’activitat: disminueix en relació directa a la falta d'exercici físic relacionat amb el treball, la inexistència d'activitat esportiva, el sedentarisme etc. A partir dels 50 fins als 75 anys és de 200 Kcal menys i després dels 75 disminueix 400 Kcal en la dona i 500 en l'home. Ritme de pèrdua de pes de 0,5-1kg/setmana. Dietes de 1.500-1.800 kcal NO perquè no compleix els requeriments nutricionals i obligant un control estricte. Proteïnes augmentades entre 0,82-1kg/dia per a que no disminueixi el GEB. Dietoteràpia en l’obesitat.

Normes per a la confecció de menús Màxima varietat. Evitar l'excés de greixos sobretot saturats. Rics en fibra (sacietat i faciliten el seguiment de la dieta) Proteïna d'alt valor biològic combinant cereals i llegums amb verdures. Augmentar el volum dels plats, facilita la sacietat, sense incrementar les kcal. Tècniques culinàries, salses i guarnicions hipocalòriques la fan més variada i apetible. Limitar aliments molt ensucrats, begudes alcohòliques i sal. Ciclamat o sacarina. Amanir amb oli d'oliva i condiments suaus i aromàtics (els picants estimulen l'apetit). Productes baixos en calories Consumir 1,5-2 litres de líquids Aliments de consistència dura. La masticació genera sacietat. Activitat física ajuda que el balanç energètic sigui negatiu, manté la massa muscular per tant el GEB i perquè augmenta el gast energètic. Beneficis de l’activitat física: Enforteix la integritat cardiovascular i augmenta la sensibilitat a la insulina Augmenta la despesa energètica a curt i llarg termini. Depèn de la intensitat, durada i tipus d'exercici. Disminueix l'ansietat i la depressió, augmenta l'autocontrol i millora la sensació de benestar. Redueix el colesterol total a costa del LDL i augmenta l'HDL. Afavoreix el manteniment de la densitat òssia. En pacients hipertensos influeix en el descens de la tensió arterial. Tractament quirúrgic IMC superior a 35 Kg/m2 Fracàs reiterat de diversos plans de tractament o més patologies associades (hipertensió, diabetis tipus 2, dislipèmia...) Requereixen especial avaluació aquells pacients amb història de trastorns de la conducta alimentària o alteracions conductuals. Complicacions de la cirurgia bariàtrica Restrenyiment: baix consum de fibra i greix. Assegurar la hidratació i laxants pel metge. Nàusees i vòmits: menjar massa ràpid, barrejar líquids amb sòlids o ingerir una quantitat superior a la qual admet el reservori gàstric. Són molt freqüents. Dolor abdominal. És secundari a menjar massa quantitat d'aliments, o massa de pressa, ingerir begudes amb gas o menjars flatulents Deshidratació. Sol ser provocada per vòmits i diarrees. És essencial beure aigua o begudes isotòniques. Síndrome de dúmping. Es produeix en les setmanes posteriors a la intervenció. Es caracteritza per molèsties abdominals per un ràpid buidament gàstric. La ingesta d'aliments o begudes riques en sucres pot provocar sudoració, sensació de gana, malestar general, nàusees i/o vòmits.