La independència dels països africans i el subdesenvolupament

La independència dels països africans (1955-1965)

Procés continu d'independències, algunes per la lluita armada i altres per la negociació. Es van produir conflictes entre ètnies o entre elits dirigents per mantenir vincles amb les metròpolis, fet que va originar guerres civils per accedir al poder.

Àfrica britànica

Territoris independents amb pactes graduals:

• 1957: Independència de Ghana, liderada per Kwame Nkrumah.
• 1960: Independència de Nigèria.
• 1961: Independència de Sierra Leone i Tanganika.
• 1962: Independència d'Uganda.
• 1963: Independència de Kenya, després de la insurrecció del grup Mau-Mau (1950-53) que va causar 40.000 morts. El líder rebel Jomo Kenyatta va esdevenir el dirigent del país.

Àfrica francesa

• 1958: El president francès Charles de Gaulle va proposar un referèndum a les colònies: autonomia dintre de la Comunitat Francesa o independència sense ajuts econòmics.
• 1958: Independència de Guinea, liderada per Sékou Touré.
• La resta de països van acceptar les condicions de De Gaulle, però el projecte d'autonomia no va funcionar.
• 1960: Independència de Costa d'Ivori, Senegal, Gabon, Mali, Txad...

Congo Belga

• Bèlgica va aprofitar les rivalitats ètniques per defensar els seus interessos econòmics.
• 1958: El Moviment Nacional del Congo, dirigit per Patrice Lumumba, va reclamar la independència.
• 1960: Bèlgica va acceptar la independència del Congo.
• Bèlgica va donar suport a la secessió de Katanga per conservar els interessos miners belgues (diamants, coure, urani...).
• 1961: Assassinat de Patrice Lumumba.
• 1965: Cop d'estat de Mobutu Sese Seko, que va instaurar una dictadura militar.
• 1966: Canvi de nom del país per Zaire.

Sud-àfrica

• 1961: Els colons blancs van declarar unilateralment la independència.
• El Congrés Nacional Africà, liderat per Nelson Mandela, va lluitar durant 30 anys per acabar amb la discriminació de la majoria negra i aconseguir la independència real del país.
• La pressió internacional i les sancions econòmiques van forçar el règim segregacionista a iniciar un procés per suprimir l'Apartheid.
• 1990: Alliberament de Nelson Mandela i derogació de les lleis discriminatòries contra la població negra.
• 1993: Redacció d'una nova constitució.
• 1994: Primeres eleccions multiracials. Victòria del Congrés Nacional Africà. Nelson Mandela va esdevenir el primer president negre del país.

Característiques del subdesenvolupament

Economia

• Base agrícola.
• Industrialització escassa.
• Baix nivell de producció.
• Sector terciari reduït.
• Nul·la legislació laboral i ambiental.
• Burocratització de l'Estat.
• Petits oficis i atur molt elevat.
• Renda per càpita molt baixa.
• Mancances d'infraestructures de comunicació i transports.
• Consum energètic molt baix.
• Dependència i subordinació econòmica d'altres països (neocolonialisme).
• Desastre ecològic.

Demografia i condicions de vida

• Alt creixement demogràfic.
• Desnutrició.
• Mortalitat infantil.
• Esperança de vida curta.
• Analfabetisme.
• Serveis sanitaris i socials escassos i poc estesos.
• Accelerat creixement urbà.

Política i societat

• Grans diferències de riquesa entre grups socials.
• Tensions polítiques i freqüent inestabilitat.
• Corrupció.
• Falta de llibertats democràtiques.
• Conflictes armats: guerres civils, ètniques i entre països.
• Venda d'armes per part de la indústria d'armaments.
• Intervenció de les potències en els afers interns.
• Problemes d'identitat nacional i territorials.