Incontinència, Osteoporosi i Síndrome d'Immobilització: Guia Completa

Incontinència Urinària

Pèrdua d’orina involuntària que origina un problema higiènic i/o social.

Conseqüències

Sobre el pacient:

• Efectes psicològics: dependència, depressió, pèrdua d’autoestima, aïllament
• Efectes mèdics: infeccions i lesions cutànies

Sobre el grup familiar:

Rebuig de la persona gran i sobrecàrrega

Sobre els serveis sanitaris:

És una de les principals causes d’institucionalització permanent en residència, perllongar l’ingrés en centres hospitalaris, sobrecàrrega de serveis per l’elevada mobilitat associada.

Tipus d'Incontinència

Incontinència d’estrès o d’esforç:

Es produeix quan hi ha un augment de la pressió intrabdominal, pròpia en dones.

Causes:

• Estirament de la musculatura del terra pelvià durant un part vaginal
• Dèficit postmenopàusic d’estrògens

Incontinència per vessament:

Es produeix quan hi ha una bufeta distesa i excessivament plena.

Es deguda a:

• Una pròstata engruixada
• Una estenosi d’uretra

Incontinència per inestabilitat del detrusor:

El múscul de la bufeta es contrau abans de que estigui plena.

La causa pot ser:

• Irritació de les terminacions sensitives de la mucosa vesical
• AVC
• Demència
• Parkinson
• Pot donar-se espontàniament

Incontinència funcional:

Hi ha impossibilitat física per desplaçar-se, problemes de mobilitat en les mans, problemes de comunicació, no té la coordinació necessària per arribar a temps al vàter.

En un malalt demència:

• Ha oblidat on és el vàter
• No relaciona les ganes d’orinar i el fet d’anar al bany: portar-lo cada 2h dia
• Dificultat de comunicació: té dificultats per expressar que té ganes d’anar al vàter.

Factors de risc:

Edat, immobilitat, dificultat en la deambulació, infeccions del tracte urinari, retenció d’orina i trastorns neurològics.

Tractament:

Tractar la infecció urinària, canvi de fàrmacs inductors d’incontinència, facilitar accés al vàter, col·lectors externs, bolquers i exercicis del terra pelvià.

Osteoporosi (“ossos porosos”)

És una malaltia generalitzada de l’os que es caracteritza per una disminució de la massa òssia i de la seva resistència mecànica.

Factors de risc

Factors de risc individuals:

• Sexe femení: les dones pateixen osteoporosis deguda a la pèrdua d’estrògens
• Constitució prima, talla petita
• Envelliment
• Menopausa precoç
• Malalties (artritis reumatoide, malalties tiroides)

Factors de risc relacionats amb l’estil de vida:

• Dèficit de calci
• Consum d’alcohol i/o cafeïna
• Tabaquisme
• Vida sedentària
• Clima
• Nivell socioeconòmic baix

Fisiopatologia de l’osteoporosi postmenopàusica:

En la menopausa, el dèficit d’estrògens accelera la remodelació òssia, procés pel qual es renoven els components de l’os, augmentant la fase de destrucció (resorció òssia) on hi ha activitat osteoclastica.

Tipus d'Osteoporosi

Osteoporosi postmenopàusica:

La causa principal és la manca d’estrògens.

Osteoporosi senil:

És el resultat d’una deficiència de calci relacionada amb l’edat, afecta a persones més grans de 70 anys, més freqüent en dones que en homes.

Osteoporosi secundària:

A conseqüència de certes malalties, com la insuficiència renal crònica, trastorns hormonals o certs fàrmacs.

Prevenció:

• Aport suficient de calci a la dieta
• Optimitzar l’absorció i la fixació del calci als ossos
• Fer exercici físic moderat

Prevenir les caigudes i en conseqüència les fractures:

• Tractant malalties o circumstàncies que les evitin
• Evitar situacions de perill

Tractament:

• Ingesta adequada de calci
• Exercici físic durant l’adolescència i la joventut
• Consum adient de calci i de vitamines
• Caminar i fer exercicis d’estiraments

Síndrome d’Immobilització

Descans de la capacitat per desenvolupar activitats de la vida diària per deteriorament del sistema múscul-esquelètic.

Causes

Múscul-esquelètiques:

• Osteoartrosis
• Osteoporosi
• Traumatismes amb i sense fractura
• Problemes podològics

Malalties neurològiques:

• AVC o ICTUS
• Parkinson

Malalties psíquiques:

• Demència
• Depressió

Malalties cardio-vasculars i pulmonars:

• Insuficiència cardíaca
• Cardiopatia isquèmica per falta d’oxigen
• Broncopneumònia

Causes ambientals i socials:

• Immobilitat forçada (hospitalització)
• Ajudes inexistents
• Barreres arquitectòniques
• Abandonament familiar i social
• Fàrmacs

Conseqüències

Problemes múscul-esquelètics:

Dolor, contractures, debilitat muscular i atrofia.

Problemes neuro-psicològics:

Depressió, insomni, deteriorament cognitiu, alteració de l’equilibri.

Problemes cardio-pulmonars:

Desentrenament cardiovascular, menor capacitat vital, augment de la producció del moc, disminució de la mobilitat ciliar, menor reflex tussigen.

Problemes genitourinaris i digestius:

Retenció urinària, infecció urinària, fecaloma, pèrdua de gana, incontinència d’esfínters.

Problemes cutanis:

Zones eritematoses (pell envermellida) doloroses, maceració i úlceres.

Cures generals del pacient gran immobilitzat

Prevenció dels problemes cutanis:

Una de les complicacions més greus és les úlceres per pressió, és important fer una valoració del risc d’UPP a tot pacient immobilitzat, es pot fer servir l’escala de Norton. Accions a fer: canvis posturals, higiene, massatge, encoixinat de les zones de més pressió i aportació de líquids i alimentació.

Prevenció dels problemes múscul-esquelètics:

Poden aparèixer contractures, rigidesa articular, mal d’esquena, atrofia muscular. Per evitar-ho, vigilar que la posició del pacient i l’alineació corporal siguin correctes i iniciar exercicis actius o passius.

Prevenció dels problemes cardiovasculars:

Controlar la tensió arterial i la freqüència cardíaca, trobar alteracions del ritme per evitar embolismes pulmonar i flebitis.

Prevenció dels problemes respiratoris:

L’enllitament i la manca d’activitat agreugen l’estancament de les mucositats. La conducta preventiva sigui la mobilització: l’activitat física i la realització d’exercicis respiratoris. Accions a fer: capçal del llit elevat, fisioteràpia respiratòria, efectuar percussió o clapping, drenatges posturals.

Prevenció dels problemes gastrointestinals:

Dieta variada, suficient, equilibrada, rica en fibres. S’ha d’evitar l’aïllament i la soledat, revisar l’estat de la boca (pròtesis, problemes dentals) potenciar menjar fora del llit. Els pacients enllitats se’ls ha d’incorporar per evitar problemes com la broncoaspiració.

Prevenció dels problemes genitourinaris:

El problema més greu és la incontinència doncs afavoreixen les infeccions urinàries i la formació de càlculs. Accions a fer: col·locar a l’ancià en posició assegut i amb intimitat, tenir assenyalats els lavabos, els WC ben condicionats, mentalitzar a l’equip d’infermeria de la resposta ràpida, maniobres com: contracció voluntària de la paret abdominal, entrenament del detrusor, fer una reeducació a l’horari de diüresi, mitjançant un calendari.

Prevenció dels problemes psicològics:

Afavorir l’expressió dels sentiments, explicar el tractament que ha de seguir, reduir al màxim la monotonia i rutina diàries, afavorint les visites, conservar amb ell.