Inclusió Educativa: Marc Legal i Bones Pràctiques

Bases Organitzatives i Normatives per Atendre la Diversitat

Aproximació a alguns dels elements contextuals de la política

La Ideologia

Ideologia i realitat: La ideologia fa referència sempre a una manera determinada d'entendre la realitat. L'existència de diverses ideologies és el caràcter ambigu de la simbolització (la necessària explicació a través d’imatges) de la inabastable realitat. Kenneth Burke utilitza el concepte d'”acció simbòlica" entesa com la utilització dels recursos que una col·lectivitat té per expressar la seva pròpia realitat. És en aquesta estructura simbòlica cap on apunten els discursos ideològics amb finalitats ben diverses.

La Triple Funció de la Ideologia

• Marx: La funció deformadora, la ideologia com a perversió de la realitat.
• Geertz: La funció integradora, la ideologia com a element de cohesió d'una col·lectivitat que comparteix un mateix imaginari o estructura simbòlica.
• Weber: La funció legitimadora de l’autoritat, la ideologia com a element que vertebra i fa possibles al mateix temps les altres funcions.

La visió de P. Ricoeur (1994): En el seu llibre "Ideologia i utopia", diu que la funció legitimant de la ideologia és la baula que connecta el concepte marxista de la ideologia entesa com a deformació i el concepte integrador d'ideologia que trobem a Geertz. La societat en cada època determina una visió del món que s'expressa a través d'una estructura simbòlica i que és en aquest pla del simbòlic on el poder opera per legitimar-se (Weber), gràcies a les possibilitats d'integració (Geertz), i de manipulació, deformació o perversió (Marx) inherents a tot sistema simbòlic.

Els tres nivells de la política educativa

• Pedagogia política (àmbit dels discursos).
• Política educativa (àmbit de les decisions).
• Gestió educativa.
• Realitat socioeducativa.

Escola Inclusiva

Un dels principis fonamentals del sistema educatiu català és la cohesió social i l'educació inclusiva com a base d'una escola per a tothom (Títol preliminar. Principis rectors del sistema educatiu). L'atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d'escola inclusiva. Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els centres escolars ordinaris, independentment de les condicions i capacitats (article 81. Criteris d'organització pedagògica dels centres per a l'atenció dels alumnes amb necessitats educatives específiques).

Plans

• Pla director de l'educació especial de Catalunya (2003).
• Pla d'acció aprendre junts per viure junts (2008-2015).
• Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar. Pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya (2012-2018).

Directrius Europees i Internacionals

UNESCO: Repensar l'educació: vers un bé comú mundial? (2015): Una educació bàsica de qualitat és el fonament necessari per aprendre al llarg de la vida en un món complex i ràpidament canviant.

Declaració d'Incheon 2030: Garantir una educació inclusiva, amb equitat i qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge permanent per a tothom.

Unió Europea: Europa Horitzó 2020: Objectius educatius per al 2020 (educació al llarg de la vida, promoure l'equitat, la cohesió social...).

Marc Legal i Normatiu Relacionat amb l’Atenció a la Diversitat Escolar i les Necessitats Educatives Especials

Aportacions a escala internacional

UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura):

Declaració de Salamanca 1994:

• Les persones amb necessitats educatives especials han de tenir accés a les escoles ordinàries, que hauran d'integrar-los en una pedagogia centrada en l'infant, capaç de satisfer aquestes necessitats.
• Les escoles ordinàries amb aquesta orientació integradora representen el mitjà més eficaç per combatre les actituds discriminatòries, crear comunitats d'acollida, construir una societat integradora i assolir l'educació per a tothom; a més, proporcionen una educació efectiva a la majoria dels infants i milloren l'eficiència i, en definitiva, la relació cost-eficàcia de tot el sistema educatiu.

Repensar l'educació: vers un bé comú mundial? (2015): “Cal una visió oberta i flexible de l’aprenentatge que duri tota la vida i ocupi tota la vida: una visió que ofereixi l’oportunitat perquè tothom descobreixi el seu potencial per a un futur sostenible i una vida amb dignitat. Aquesta visió humanista té repercussions en la definició del contingut i les pedagogies d’aprenentatge, així com en el paper dels mestres i altres educadors. Encara és més rellevant si tenim en compte el ràpid desenvolupament de les noves tecnologies, concretament, les digitals”.

Declaració d’Incheon 2030: “La inclusió i l’equitat en l’educació i a través de l’educació són la pedra angular d’una agenda de l’educació transformadora i, per tant, ens comprometem a fer front a totes les formes d’exclusió i marginació, les disparitats i les desigualtats en l’accés, la participació i els resultats d’aprenentatge. Cap objectiu educatiu no s’hauria de considerar assolit tret que s’hagi assolit per a tothom. Per aquest motiu, ens comprometem a dur a terme els canvis necessaris en les polítiques d’educació i a centrar els nostres esforços en els més desafavorits, especialment aquells amb discapacitat, per vetllar perquè no es deixi ningú enrere”.

La presència d'alumnes amb necessitats educatives especials a les aules no és una opció ni quelcom que es pugui qüestionar, és un dret d'aquestes persones i un fet de la vida quotidiana. L'atenció a les necessitats dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge no té a veure amb oferir la mateixa resposta educativa a tot l'alumnat, sinó que s'imposa la innovació educativa per donar respostes ajustades als nous interrogants. Si som conscients que les aules i els espais de convivència no han de presentar barreres a la participació de les persones amb discapacitat, obtindrem una millora en la participació de tothom.