Impressions i conformitat: Estudis clàssics

Impressions: estudis clàssics

Variable càlid.fred(s. Asch, H.H. Kelley): intel·ligent, amb habilitats, treballadora, afectuosa/freda, decidida, pràctica. Impressions més favorables i més interacció amb persona “afectuosa. Centralitat de la variable.

Impressions automonitrizació (M. Snyder 1974):

Automonitors alts: adaptació més fàcil a diferents situacions, orientació del comportament a partir de senyals externs, canvien la manera de autopresentar-se, rígids socials.

Impressions, la perspectiva dramatúrgica de n’erving goffman:

Interacció com a representació de rols, self= autoimatge, control d’impressions davant els altres, interacció: activitats (actuació) segons una part (paper), bastidors, escenari..vida social com a “actuació”. Impressions, principals estils: 1.- intimidació: fe rus d’amenaces i por. 2.- autopromoció: cerca d’aprovació basada en intel·ligència i habilitat. 3.- Exemplificació: ètica, dignitat, integritat: model a seguir. 4.- Súplica: feblesa (funciona si no es percep autoresponsabilitat).

Impressions congraciament (E. Jones):

Reduir diferències de poder amb qui pot premiar, castigar…, menys poder, més congraciament; dilema: no volem que es noti; conspiració autista: fem que no ens assabentem; ser subtils; conformitat (aprovació verbal i no verbal); adulació (percebuda sincera); autopresentació positiva (menys moderada amb amics).

Conformitat:

Canvi d’acord amb normes del grup, com a resultat del poder d’aquest grup. Pot provenir de conflictes entre manera de pensar de l'individu i allò que el grup obliga a pensar o fer. Ens conformem per: influència social informativa: acceptem millor resposta de moltes persones que resposta d’una sola. Influència social normativa: individu creu que si es comporta diferent al grup serà rebutjat i se sent pressionat per conformar-se amb norma grupal. Conformitat. Estudis clàssics: paradigma d’en ASCN (1951): vol demostrar que les persones no es conformen amb l'opinió del grup quan saben que la seva conducta pròpia és correcta i el grup incorrecte. Procediment experimental: 7 a 9 universitaris, subjectes amb instruccions, minoria d’un (còmplice, reclutat per amics pertanyents al grup. Test de percepció, assajos “neutres” (majoria respon correctament) i “crítics” (majoria respon incorrectament).

Conformitat. Independència i submissió:

Formes d’independència (no es conformaven): per confiança (seguretat en oposició a la majoria), sense confiança (se sent pressió i es desitja emetre judicis erronis). Formes de submissió: distorsió de la percepció: (no hi ha consciència de la pressió, en respondre hi ha sinceritat). 2.- Distorsió del judici (transformar desacord cal creure en un defecte personal). 3.- Distorsió de l’acció: (no semblar diferents tot i que se sap que comportament no és correcte).

Poders socials:

Capacitat o potencial d’influir i de resistir a la seva influència: influència canvia realment la conducta de l’altra persona, mentre que el poder és la capacitat per a produir aquest canvi. L’exercici del poder et pot donar recompenses però també genera uns costos. Poder útil: té més avantatges que no pèrdues. Poders socials: coercitiu: potencial per repartir amenaces i castigs que facin a una altra persona a canviar la seva conducta. Implica un esforç de vigilància i córrer el risc de generar ressentiments. És relativament fàcil de fer servir. Els canvis no es mantenen. Poder de recompensa: capacitat de donar reforçament positiu per a produir un canvi. El reforçament tant pot ser material (dinners…) com intangible (elogis). Necessita vigilància però no tanta com coercitiu. Tot i reforçament. No hi ha internalització. Legítim: és autoritari. Poder que una persona té degut a la seva funció o posició. Es sol limitar a un àmbit específic. Hi ha influències no perquè es diguin coses “correctes”; es té el dret d’influir. D’expert: Ve donat a algú degut a que els altres reconeixen les seves capacitats en un terreny determinat. Està limitat a camp específic. No necessita vigilància. Estimula internalització actituds. Referent: implica adquirir la capacitat d’influir d’algú quan els admirem i ens agraden. Influits volen ser iguals que influeixen (els imiten). No cal vigilància i tendeix a acostar emissor i receptor. És el més útil. Informació: està limitat a situacions determinades. No té a veure amb característiques que realment posseeix aquesta persona. Un cop persona té info la comunica perd aquest poder. Altres aspectes poder social. Minories actives: per tal d’exercir influència, minories actives han de: 1.- oferir consens alternatiu (estant d’acord entre ells, anar més enllà d’un episodi puntual), 2.- ser diferents però no massa, 3.- representar diversitat, 4.- promoure processament sistemàtic. 3R: reflectir (observar escoltar al grup per entendre cultura), representar (assegurar accions reflecteixen grup), realitzar (dur a terme coses importants pel grup).