Impressionisme i postimpressionisme: Monet, Van Gogh i Rodin

Impressionisme: context i característiques

Ens situem a finals del s. XIX a França. La societat és industrialitzada i existeixen fortes diferències entre les classes socials. La filosofia empirista és la base del pensament de l'època. Hi apareix una nova concepció de l'artista dins d'aquest context: trenca cànons i pinta allò que vol. És un moviment breu, que dura poc, només uns deu anys. Hi ha la unió d'un grup d'amics artistes que viuen una vida bohèmia; es troben i fan tertúlia als cafès.

Els unia Manet; el grup es formarà sota el seu magisteri. Exposen a l'estudi del fotògraf Nadar per primera vegada.

Característiques i models

• De Courbet: adopten la idea de «pintar per gust».
• De Manet: manera d'entendre la pintura; aplicació del color; fer les ombres amb color; poc modelatge; pinzellada influïda per Velázquez i Goya.
• Paisatge: influència de Turner; els colors es comporten de manera diferent a l'aire lliure que a l'estudi; treball en plein air.
• Interès: desinterès pel tema tradicional i interès pel paisatge i la llum.
• Tècnica: rebuig del clarobscur tradicional; tècnica de taca de color; l'art com a investigació.

Claude Monet

Monet es va mantenir fidel a l'estil impressionista. Es trasllada a París per estudiar; viatja a Londres i descobreix la pintura romàntica de Turner. Allà canvia la seva visió de la pintura. El 1878 s'instal·la a París, on ja serà conegut. Volia copsar la sensació visual que li produïen l'aigua, la llum i l'atmosfera. Com que aquesta sensació era canviant, el portava a utilitzar pintures ràpides amb l'objectiu de captar la realitat. Li importava la visió global i la desmaterialització dels objectes.

Descripció de l'obra: «El sol»

Descripció (D): Veiem un port amb vaixells, grues i alguna fàbrica fumejant. Destaquen tres petites embarcacions que naveguen mentre el sol està sortint.

Elements plàstics (EP): Predomini del color blau grisós amb contrastos taronges. Traç gruixut i poc definit; pinzellada solta i ràpida.

Llum: diàfana, homogènia i tènue; no queda clara la profunditat i no hi ha un treball tècnic de perspectiva.

Composició (C): Les barques formen una diagonal. Destaca la línia de l'horitzó i la vertical en el sol i el reflex. Els elements estan en diferents plans.

Tema (T): Paisatge de Le Havre, el port.

Funció (F): Estètica.

Significat (S): Visió realista i voluntat de captar la sensació visual que la realitat li produïa tal i com la percebia amb els seus sentits.

Auguste Rodin i «El Pensador»

Descripció (D): Figura masculina nua asseguda sobre una roca amb una actitud reflexiva, recolzant el cap sobre el braç dret i sobre el genoll esquerre. És una escultura exempta sedent.

La figura és tancada, ja que tendeix cap al centre. En un principi havia de ser unifacial, però després es va tornar multifacial quan va adquirir importància per ella mateixa i no només com a part d'una porta. És massissa i no està policromada. Juga amb les rugositats.

Efecte estètic (EE): El tractament anatòmic està molt treballat. La musculatura està en tensió, marcada perquè el personatge està pensant i vol transmetre la tensió de lament. Hi ha una desproporció en les mans, que són més grans. L'escultura forma una S molt sinuosa, amb línies corbes. No hi ha dinàmica; és estàtica. El personatge està assegut.

Finalitat (F): Havia de ser decorativa (al Museu de les Arts Decoratives de París). Rodin va fer unes portes anomenades Portes de l'Infern —com a commemoració de les portes del Paradís de Ghiberti— que representaven la Divina Comèdia de Dante, concretament el viatge de Dante a l'infern. El Pensador era, en un primer moment, la personificació de Dante a l'obra, pensant en el que li esperava en arribar a l'infern, en el tràgic destí de l'home. El projecte no es va acabar i, llavors, l'obra va adquirir un significat propi i també caràcter decoratiu.

Postimpressionisme i Vincent van Gogh

En el postimpressionisme hi ha una importància renovada del color i una recuperació del dibuix. Van Gogh és l'exemple més conegut: home turmentat, incomprès i repudiat en vida. Reflecteix el seu món interior a la pintura. Era holandès, d'un poble; mor amb 37 anys i només pinta durant aproximadament 10 anys. Avui dia és un dels pintors més famosos i cotitzats.

Dues grans passions: la religió (el seu pare era pastor protestant, i ell va seguir el seu camí), però als 27 anys va patir una crisi existencial que el portà a abandonar aquesta via. Va pintar a París, en contacte amb l'impressionisme; després es trasllada a Arles, on conviu amb Gauguin. Aquests anys estaran marcats per episodis d'inestabilitat mental. La pintura serà el reflex de la seva pròpia malaltia. El seu germà va finançar moltes de les seves obres.

Tècnica de Van Gogh

Pinzellada ondulada i empastada combinada amb pinzellada curta i ràpida. Fòrts contrastos de color. A París adopta elements impressionistes i a Arles desenvolupa el seu propi estil, donant importància al color i a la línia.

«La nit» (Nit estelada i paisatge nocturn)

Descripció (D): Paisatge d'un poble de nit. Veiem cases, muntanyes i vegetació; destaca el cel i les estrelles, que donen vida al paisatge.

Elements plàstics (EP): Predomina el color; pinzellada gruixuda, solta, empastada i juxtaposada. Predominen tons blavosos complementats amb grocs i taronges dels astres. La llum és donada pel propi color, no treballada mitjançant una perspectiva acadèmica. La profunditat es crea amb les muntanyes.

Plans: Primer pla: xiprer; segon pla: muntanyes i poble; tercer pla: cel.

Composició (C): Oberta. Línies verticals a l'arbre i a l'església, línia horitzontal a les muntanyes. Dinamisme al cel, molt expressiu.

Tema (T): Paisatge.

Funció (F): Decorativa i terapèutica.

Significat (S): Representa el paisatge que Van Gogh veia des de la finestra del sanatori on estava ingressat.

«Les cartes» (Escena de jugadors)

Descripció (D): Veiem dos homes en un bar, asseguts a una taula, un davant de l'altre, jugant a cartes.

Elements plàstics (EP): Predomina el color; pinzellada curta, solta i difosa. S'utilitzen diferents tonalitats que permeten donar forma i volum als objectes.

Color: Predominen verdosos, ocres i marronosos vermellosos. Destaquen dos elements blancs: la pipa i les cartes.

Llum: Prové de l'esquerra.

Perspectiva (P): Poca profunditat.

Composició (C): Tancada. L'obra queda dividida en dos per l'ampolla; el pes visual recau sobre les mans, reforçat per les mirades i l'ampolla. L'obra té una simetria marcada.

Tema (T): Costumista de la vida a finals del s. XIX.

Funció (F): Decorativa.

Significat (S): Es creu que hi ha un simbolisme en l'enfrontament entre els dos personatges.