Impressionisme: Pintura i Música del Segle XIX

L'Impressionisme

S'entén per impressionisme el corrent estètic que se centra en la natura i fa més atenció a la impressió subjectiva que a la realitat objectiva. El pintor impressionista incorpora el temps a la seva tela. Per tant, l'impressionisme és l'art de captar la llum i l'instant.

Preocupacions principals de l'artista impressionista:

• La llum
• Els colors
• Les taques

Paral·lelisme entre pintura i música

Comparant l'obra de pintors amb la de músics, els aspectes que més destaquen són la llum i el color que s'aconsegueixen amb la recreació d'imatges i sensacions.

Música

• Hi ha un rebuig de la línia melòdica.
• Es fan masses sonores d'acords unes al costat de les altres.
• Protagonista: el so.
• La barreja dels sons no la fa l'autor, sinó l'oient, que és qui copsa l'efecte tímbric.
• El so és el resultat de sons independents que produeixen un efecte en l'oient.

Pintura

• Hi ha un rebuig de la línia pictòrica.
• Existeixen masses de color sense barrejar.
• Protagonistes: la llum i el color.
• La barreja dels colors no la fa el pintor, sinó l'observador.
• El color sorgeix de la combinació de colors sobreposats, donant-li un sentit total.

Finalment, la imprecisió que es dona (tant en la pintura com en la música) és que els colors i els sons es difuminen en el conjunt.

La Música Impressionista

L'impressionisme musical és un moviment estilístic que va sorgir a França al final del segle XIX i es va estendre fins a l'inici del XX.

Els impressionistes realcen el color tímbric, l'acord o l'humor.

Les composicions preferides no són les grans formes romàntiques, sinó les peces de caràcter descriptiu. Recorren a:

• Utilització d'elements nous (com les escales de tons sencers).
• Utilització d'intervals molt extensos.
• Utilització de sonoritats medievals mitjançant intervals harmònics formats a partir de quartes i quintes.
• Utilització d'antigues formes medievals (com el frigi).
• L'ús del piano per donar ressonància i color a les noves sonoritats.
• Recerca de llum, que provoca l'ús d'ombres acolorides.
• Llenguatge exquisit i la tria de paraules per la seva sonoritat.

En definitiva, la música impressionista produeix la sensació de refinament, un caràcter expressiu i elegant i, sobretot, una enorme sensualitat.

Compositors de l'època:

• Erik Satie (1866-1925)
• Claude Debussy (1862-1918)
• Maurice Ravel (1875-1937)
• Frederic Mompou (1893-1987)

Trets principals de la música impressionista

• La gran importància de la tímbrica.
• La imprecisió melòdica, rítmica i tonal.
• L'apreciació de ressonàncies en el piano.
• La capacitat de suggerir sense descriure i de buscar el plaer del so.
• La predilecció pels títols poètics.
• Les fonts d'inspiració objectives.