L'Impressionisme: Història, Característiques i Art

El darrer quart del segle XIX, un nou moviment pictòric, l’impressionisme, va culminar la tendència d’unir visió i llum. La representació de la llum per mitjà de tocs cromàtics solts va ser l’ambició de tots els grans mestres de la història de la pintura.

Orígens i Rebuig Social

La sensibilitat social va ser hostil a aquesta nova manera de pintar. L’any 1863, Manet (precursor del moviment, a mig camí entre el realisme i l’impressionisme) va exposar el seu quadre L’Esmorzar campestre, que va escandalitzar els sectors tradicionals vinculats als salons oficials de l’art i, en canvi, va entusiasmar els innovadors. Els pintors impressionistes, malgrat que van estar en contra de l’academicisme i de l’art oficial, van intentar que les seves obres fossin admeses al Saló de París, però, en ser rebutjats, les van exposar a l’anomenat “Salon des Refusés”.

L'Esperit dels Impressionistes

Allò que va unir els artistes va ser sobretot un sentiment d’amistat, més que no una consciència de moviment, que ni la tenien ni la volien, malgrat que lluitaven plegats pels seus ideals estètics.

Tres d’aquests pintors, Claude Monet, Pierre-Auguste Renoir i Alfred Sisley (els únics realment considerats impressionistes), van viatjar a un poblet francès per experimentar amb les impressions lumíniques.

París, Capital de la Pintura Impressionista

La història de l’impressionisme, iniciada l’any 1874, va convertir París en la capital mundial de la pintura. Els artistes consideraven part del seu aprenentatge aquesta tècnica pictòrica. Durant la Guerra de 1870, Monet i Sisley es van traslladar a Anglaterra i hi van estudiar l’obra de Constable i Turner.

Aportacions Tècniques Clau de l'Impressionisme

Les aportacions tècniques principals dels impressionistes van ser:

1. La teoria dels colors: Hi ha tres colors primaris (groc, vermell i blau) i tres de complementaris (verd, violeta, taronja). Atès que els colors no existeixen per ells mateixos sinó en relació amb els colors més pròxims, els impressionistes volien que l’ull percebés uns colors compostos que ells no havien barrejat a la paleta.
2. La plasmació de la llum: Es va descobrir també que els colors no són immutables i que la incidència de la llum és determinant. Per això, els pintors representen els colors tal com els veuen, sense que els importi gaire la tonalitat que tenen objectivament les coses. També tracten de representar l’atmosfera, i tot això incideix en les relacions que s’estableixen entre la llum, el temps i l’espai. A més, volen plasmar l’instant fugaç, la impressió d’un moment determinat.
3. Les aparences successives: Un mateix paisatge pot ser objecte de múltiples representacions amb tonalitats diverses, segons com incideix la llum a certes hores del dia o en unes èpoques de l’any determinades.
4. La coloració d’ombres en detriment del clarobscur: Per representar les ombres dels objectes, els pintors van abandonar la tonalitat fosca i van optar per utilitzar els colors complementaris per a expressar-les. Per exemple: llums grogues, ombres violades, blau contra taronja i verd contra vermell.
5. La pinzellada solta: Els pintors impressionistes van utilitzar pinzellades de colors purs agrupats que, contemplades a distància, es fonen a l’ull de l’espectador.
6. Plein Air: Rep aquest nom el tipus de pintura realitzada a l’aire lliure, que té els seus antecedents en l’Escola de Barbizon. L’artista treballa directament al lloc que pinta a l’aire lliure, enmig del paisatge, en lloc del taller.

La Nova Perspectiva Impressionista

La perspectiva ja no obeeix les regles de la geometria, sinó que resulta de la dissociació cromàtica que defineix l’espai. Les formes i els volums són suggerits per les pinzellades més que no pas pel dibuix.