Impressionisme i Futurisme: Anàlisi de dues Obres d'Art

Sol Ixent de Claude Monet

Context Històric

Sol Ixent va ser pintada el 1872 per Claude Monet. Ens trobem a la segona meitat del segle XIX, durant la Segona Revolució Industrial, una època de canvis i innovacions tecnològiques. També hi ha canvis en la manera de viure i de pensar. La religió deixa de tenir tant de pes. El 1870 comença la Tercera República, que posa fi al govern de Napoleó III.

Aquest mateix any esclata la guerra entre França i Prússia, que provoca que molts pintors marxin a Anglaterra, on coneixeran els paisatgistes anglesos. Un dels nous invents és la fotografia, però no té color. Per això, amb la pintura es dona més importància al color (ja no és important ser realistes, el realisme ja el trobaran amb la fotografia). Una altra innovació són els estudis de la teoria del color. Aquesta obra és la que dona nom al moviment impressionista, després que un crític d'art la critiqués.

Característiques

Aquesta obra pertany a l'estil impressionista. Les seves característiques principals són:

• Pintura a l'aire lliure.
• Pinzellada solta, a base de taques.
• Gran importància de la llum.
• Aparença successiva (pinten el mateix tema repetidament: amb sol, amb pluja, amb boira, etc.).
• Desaparició del dibuix.
• Coloració de les ombres.

Descripció

Descripció: Paisatge marítim, concretament al Port de l'Havre. Hi ha tres bots i les aigües són tranquil·les. És el moment en què surt el sol.

Suport: Tela.

Tècnica: Oli.

Composició: El sol seria el punt de fuga, el que ens crida més l'atenció. Divideix el quadre en dues meitats, però no de forma simètrica. Els tres bots formen una diagonal. Al fons també hi trobem una línia horitzontal i moltes verticals, que representen els pals de les veles dels vaixells i les xemeneies de les fàbriques. Aquestes línies estan molt difuminades, desdibuixades per la boira.

Color: Predomini absolut del color per sobre de la línia. Hi ha absència de dibuix i està fet a base de pinzellades soltes i taques de color. Predominen els colors freds (blaus, violeta, gris...), que contrasten amb el taronja del sol, el seu reflex i el cel. Utilitza dos colors contraris, el blau i el taronja. La barreja de colors es fa a la retina.

Pinzellada: Solta, brillant i dinàmica.

Llum: La llum és molt important. Mitjançant la pinzellada solta, intenta captar sobretot el reflex de la llum del sol sobre l'aigua. El que més li interessa és captar la llum i l'atmosfera. La juxtaposició de dues tonalitats complementàries fa que la intensitat de les dues sigui més gran, cosa que permet abandonar el sistema del clarobscur.

Profunditat: S'aconsegueix amb el paisatge del fons, la situació dels tres bots i amb el reflex del sol.

Temps: Dinàmic. L'obra capta el màgic despertar del dia.

Funció i Significat

Tema: En el quadre hi apareix el sol sortint al port de Le Havre, però el que realment vol l'autor no és ensenyar el port, sinó la llum del sol reflectint-se al mar.

Funció: Estètica, amb l'objectiu de vendre-la i crear un nou llenguatge pictòric. Aquesta obra va ser presentada en una exposició l'any 1874. Monet l'havia titulat només Impressió, però en redactar el catàleg van afegir-hi l'aclariment de Sol ixent. Un crític d'art, basant-se en aquest quadre, va titular irònicament la seva crítica "Exposició dels Impressionistes", i és així com aquesta obra va donar nom al moviment.

Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai

Context Històric

Formes úniques de continuïtat en l'espai va ser creada l'any 1913 per Umberto Boccioni. Aquesta obra pertany a les primeres avantguardes. Va ser creada un any abans que comencés la Primera Guerra Mundial. És una època de canvis, tant de caire polític com econòmic i social. Aquest gran conflicte va obligar a fer un replantejament de la societat europea. L'autor era italià i partidari d'intervenir a la guerra. Umberto Boccioni va morir a la Primera Guerra Mundial.

Després de la guerra, els Estats Units van viure els anomenats "feliços anys vint", que van ser una etapa d'optimisme polític i econòmic que va acabar amb el crac de la Borsa de Nova York l'any 1929. Aquesta crisi, que va provocar problemes socioeconòmics d'abast mundial, va comportar la Gran Depressió nord-americana i, com a conseqüència, el sorgiment del nazisme a Europa.