Impressió. Sol ixent — Monet | Fitxa i anàlisi

Impressió. Sol ixent

Autor: Oscar-Claude Monet
Datació: 1872
Estil: Impressionisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 48 cm x 63 cm
Localització actual: Musée Marmottan

2. Anàlisi tècnica i formal

2.1 Elements tècnics

Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem la gamma de colors rosats i blaus que formen l’atmosfera d’un bon matí, amb un punt més viu en el reflex del sol que il·lumina i dóna vida al quadre. Aquest reflex dóna vida a l’obra; la gràcia del quadre són també les pinzellades vermelles que hi aporten accent i riquesa cromàtica. Pel que fa a la pinzellada, és solta, ampla i llarga. Pel que fa a la llum, és una llum natural. En referència a l’espai tridimensional, la manera de tractar la perspectiva és difuminar allò que està més llunyà; amb una simple taca es defineixen formes (barques, persones...).

2.2 Elements formals

• Es tracta d’una composició formada per tres barques que creen un eix diagonal.
• S’observa un cert ordre i equilibri en les formes i en els colors; el sol i la barca negra marquen un punt de referència en la composició.

2.3 Estil

• Tant el corrent al qual pertany l’artista com l’estil personal i propi de l’autor es fan visibles en l’obra.
• Monet va ser un pintor que va viure molts anys i, cap al final de la seva vida, estava gairebé cec; fins i tot sense adonar-se’n feia pintura que avui podria considerar-se més abstracta.
• Situació en la història de l’art: l’impressionisme és un corrent nascut a França com a evolució natural dels pintors de l’Escola de Barbizon (Georges Michel, Théodore Rousseau, Millet, Corot i Courbet), interessats en la pintura a plein air.
• El nom "impressionisme" els va ser donat el 1874 per un crític d’art fent referència a una pintura de Monet titulada Impressió. Sol ixent, exhibida a la primera exposició dels impressionistes a l’antic estudi del fotògraf Nadar, a París. La denominació tenia connotacions pejoratives.

Recerca d’un llenguatge nou basat en un naturalisme extrem i subjectiu (Argullol). La representació artística, segons aquesta postura, no ha de deixar-se influir ni per la imaginació ni per la raó ni per les emocions: només ha de reflectir allò que capta la retina. L’element que unifica els artistes del corrent és l’interès per captar el moment concret tal com el veu l’ull humà, amb una influència clara de la fotografia.

Ús de la teoria del color: desenvolupada per Rood i Chevreul, que divideix els colors en primaris (blau, groc i vermell) i en complementaris (taronja, violeta i verd, respectivament). Chevreul també va desenvolupar la teoria dels contrastos simultanis, segons la qual els colors difonen una orla del color del seu complementari. Els impressionistes pensen el color com una modalitat de la llum i la pintura com una suma de tons de llum. Hi ha desaparició del clarobscur: les ombres es pinten amb tocs de colors complementaris a l’objecte que les provoca. Pinten amb pinzellades soltes i juxtaposades; alguns artistes adopten criteris més personals (p. ex., Degas). Pintaven a l’aire lliure (plein air).

Autors: Manet (precursor). Van participar en la primera exposició: Monet, Renoir, Degas, Pissarro, Sisley, Cézanne, Boudin i Berthe Morisot.

3. Interpretació

3.1 Funció de l’obra

Exposició de 1874 en un estudi del fotògraf Nadar —pseudònim de Gaspard-Félix Tournachon— on es va instal·lar aquest quadre. L’obra expressa una nova concepció artística i posava l’accent en el moment visual i la percepció immediata.

3.2 Context

Context històric: La primera revolta obrera (Comuna de París) havia estat derrotada i va crear una crisi social; això no impedeix, però, el desenvolupament científic associat a la Segona Revolució Industrial. Després de la invenció de la fotografia es replanteja el tractament de la llum i dels colors per a representar la realitat amb major fidelitat; aquests avanços van portar a la formulació científica de la teoria dels colors.

Chevreul va ser un dels qui van investigar els colors i va observar que la retina pot arribar a combinar efectes cromàtics segons la distància. Els impressionistes van incorporar aquests coneixements a la seva pràctica pictòrica. Ens trobem, en definitiva, en uns anys en què Europa entra en la modernitat.

3.3 Relacions i influències

Les influències que rep Monet provenen, entre d’altres, de l’art japonès, que en aquell moment es difonia per París; Monet n’agafa només principis bàsics sense copiar l’estil. També rep influències de Delacroix i de paisatgistes com Turner i Constable.

3.4 Contingut i significació

Contingut (tema): Es tracta d’un paisatge portuari en el qual es veu la sortida del sol al bon matí. L’escena mostra el retorn a les ciutats i exemplifica la preocupació dels impressionistes per pintar a l’aire lliure i incorporar la ciutat com a tema central.