Importància de la resistència en l'activitat física

Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,47 KB

RESISTÈNCIA

Capacitat que permet mantenir un esforç físic durant un temps prolongat i recuperar-nos més ràpidament després d'efectuar una activitat física. Qualitat basada en l'arribada d'oxigen a la musculatura. Aparells encarregats d'aconseguir-ho són:

  • L'aparell respiratori: Introduir aire al nostre organisme, del qual captem l'oxigen que necessitem per fer l'esforç. També expulsa el diòxid de carboni que es produeix en la combustió, a l'exterior.
  • L'aparell cardiovascular: Distribuir la sang per tot el cos. La sang bombada pel cor, recorre una extensa xarxa d'artèries i venes i arriba a tots els racons de l'organisme.

Classificació de la resistència en funció de les vies energètiques

L'obtenció d'ATP: ATP és la molècula que proporciona l'energia necessària per a la contracció i la relaxació muscular. Les vies energètiques amb les quals podem obtenir ATP són les següents:

  • Vies anaeròbiques:
    • Via anaeròbica alàctica: és la primera via energètica, en la qual l'ATP s'obté a partir de la fosfocreatina, substància emmagatzemada al múscul. Només és pot fer servir durant un temps màxim de 10 segons.
    • Via anaeròbica làctica: segona via energètica, que utilitza els hidrats de carboni dels músculs i els que arriben per la sang per produir ATP. Aquesta via té durada de fins 2 minuts i produeix àcid làctic com a residu.

Característiques de resistència anaeròbica

Els músculs no reben suficient oxigen per realitzar l'exercici. Hi ha dèficit d'oxigen, (la diferencia entre l'oxigen que necessita l'organisme per l'esforç i el que es consumeix). Aquest dèficit es compensarà al finalitzar l'esforç en el període de recuperació. Són esforços d'una intensitat elevada o màxima. Són exercicis de curta durada. La sensació de cansament que experimentem és gran.

Via aeròbica

És la tercera via energètica. Primer l'ATP es produeix a partir dels hidrats de carboni i, més tard, dels greixos, en un procés en què intervé l'oxigen. Aquesta via és la que es fa servir quan el múscul és sotmès a esforços no gaire extensos. Pot ser utilitzada durant períodes molt llargs de temps.

Característiques de la resistència aeròbica

Els músculs reben suficient oxigen per realitzar l'exercici. Esforços d'una intensitat suau i moderada. Exercicis de llarga durada. La sensació de cansament que experimentem és petita.

Entradas relacionadas: