La Importància de la Psicologia Social en la Integració
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,94 KB
La Psicologia Social ha de produir coneixement útil i disciplina significativa per als professionals que en faran ús.
Doble acceptació àmplia (socialització de subjectes independentment de necessitats especials) i restringida (socialització de subjectes amb necessitats específiques).
PS dos objectes: EDUCACIÓ SOCIAL: oscil·lació de l'individu. TREBALL SOCIAL: ajuda a necessitats humanes i socials.
La PS és part de la Psicologia que estudia la socialització des de la perspectiva inespecífica (processos i dinàmiques de socialització que afecten a qualsevol persona i espai) o des de la perspectiva específica (processos i dinàmiques de socialització que afecten a persones amb necessitats especials i dificultats d'integració social). Sempre mirant de facilitar i optimitzar el desenvolupament de processos de socialització.
Via històrica: NATORP, P. Pare de la PS. Home no creix aïlladament, creix en societat sota la influència dels altres. Condicionat socialment.
Socialització: integració a la societat per normes, valors i actituds per conviure correctament. Adquirir competències socials, aprendre capacitats socials que un grup considera correctes per la integració. PS professionals qualificats que aporten solucions a la població allunyada de beneficis. Ciència d’intervenció davant problemes socials.
PS com a prevenció i control social: procediment que utilitzen societats avançades perquè els membres assumeixin normes de conducta necessàries per a l'ordre social.
Socialització de caràcter interactiu i acumulatiu. Procés dinàmic obert, experiencial i permanent al llarg de la vida.
Agències de socialització classificades segons funció socialitzadora, clàssiques o emergents, variabilitat i flexibilitat. Clàssiques: família (primària, transformacions estructurals familiars), Escola: secundària, primers grups d'iguals. Treball: integració i vida adulta, valor universal, difícil transmissió a joves). Emergents: temps lliure (creativitat, grups d'iguals, medi obert).
4 elements que afecten el paper socialitzador: espais lliures a ciutats, temps lliure, planificació del temps lliure i control d'adults.
Paidos: infant. Agogia: conducció. Pedagog: tutor, perceptor. Pedagogia: ciència teoria sobre el coneixement. 2 dimensions: descriptiva-explicativa: conèixer la realitat de l'educació. Normativa: proposa mètodes per educar.
L'educació és cultura, necessitat humana, valors, desenvolupament integral, personal, procés permanent per a l'optimització de la vida. Educatio: conducció, guiatge, instrucció. Educo-as-are: educació de fora a dintre. Allò après prové de l'experiència. Pissarra en blanc: educand-educador.
Educo-is-ere: l'educació neix de totes les possibilitats. Protagonisme de l'educand, autoeducació.
Per mantenir la continuïtat cultural. Aprenentatge humà que aporta a la persona adquisició d'habilitats i destreses per fer integrar a la persona. Aprendre a aprendre i ensenyar a viure.
Educació com a preparació per al futur (l'adult exerceix sobre el nen activitat per preparar-lo per al futur) vs satisfer necessitats (l'educació no és només per preparar per a la vida, l'educació és la vida).
Educació repressiva (posar límits al desig del nen orientat al plaer) vs educació alliberadora (educar joves en llibertat, pau i justícia).
Educació per afavorir el desenvolupament més complet d'aptituds de la persona com a individu i membre de la societat.
Sectors d'intervenció segons edat, necessitats (pobresa, drogodependència, exclusió, minories ètniques, famílies desestructurades, precarietat econòmica o laboral, maltractaments, disminució), i intersecció de les dues. Àmbits d'intervenció (ASC, EPA, ES especialitzada, F LAB). Àrees institucionals (sanitat, ensenyament, lleure, justícia, joventut, serveis socials).
Futur de la PS: nous espais d'acció (canvis socials i culturals, necessitats emergents i redefinició d'espais d'educació social).
Camps emergents: esports, diàleg intercultural, vellesa, conflicte, violència. Nous àmbits: esport com a instrument social, intel·ligència emocional, educació ambiental, educació intercultural, educació política, educació per a la felicitat, educació estètica.
Pràctica de l'educació social com a element de control social, integració de subjectes vs transformació d'estructures i institucions.