Importància de la postura corporal i els mètodes per millorar-la

Posició:

és la relació de la totalitat del cos i el mitjà que l’envolta.

Postura:

acció, figura, situació o manera en què està col·locada una persona.

Actitud:

és el resultat final d'un procés (mental i físic) d'equilibri muscular dut a terme pel conjunt de postures que adopten totes les articulacions del cos en un moment determinat.

Postura corporal:

l'alineació simètrica i proporcional de tot el cos o d'un segment corporal, en relació amb l'eix de gravetat.

Bona postura:

estat de balanç muscular i esquelètic que protegeix l’estructura de suport del cos contra lesions o una deformitat progressiva.

Mala Postura:

es una falta de relació de diverses parts del cos, la qual produeix augment de la tensió en les estructures de suport i disminueix el balanç eficient sobre la seva base de suport.

Factors que alteren la postura:

Hereditaris:

tipus d’estructures òssies i les variacions en la proporció entre el tronc i les extremitats.

Físics:

morfo fisiològics, hàbits posturals, deficiències estructurals.

Psicològics:

personalitat, autoestima, ànim, estrés, depressió, conducta.

Contextuals:

factors Socioculturals, ocupacionals, recreacionals.

Mobilitat:

Què és?

Rang de moviment suficient pel moviment i pretensió de la postura.

Què fem?

Determinar si les articulacions del tronc i les extremitats tenen suficient rang de mobilitat. 1. Determinar si l’oposició ve des de l’articulació, els teixits tous o el teixit muscular.

Estabilitat

:

Què és?

Habilitat del múscul per aconseguir domini tònic i la contracció.

Què fem?

A. Determinar si els músculs dèbils presenten contracció ISO, CON, EXC. B. Comprovar en quines posicions el múscul està dèbil.

Destresa:

Què és?

Habilitat de moure i estabilitzar els músculs de la o les articulacions proximals amb la terminació distal mobilitzada.

Què fem?

Si el pacient pot estar dempeus, pot caminar en superfícies a nivell i superfícies desiguals.

Factors per Millorar la Postura:

físics i psicologics:

Tot canvi en l’estat físic conscient o inconscient, té un impacte instantani en l’estat mental i emocional i a l’inrevés, tot canvi en l’estat mental i emocional conscient o inconscient afecta la nostra fisiologia en temps real” Dr. Elmer Green, conciencia corpora; Coneixement del propi cos tant en repòs com en moviment i acceptació dels propis límits i objectius per aconseguir, Mètodes que treballen la millora de la postura: Mètode Feldenkrais, Mètode Alexander, Focusing, la dansa, etc.., proposepció,

relaxació:

distreure la ment i descansar el cos a través de desconnectar i fer una pausa de les obligacions diàries, metodologies de relaxació diferents (Schultz, Jacobson, Focusing, Mindfulness, etc..., meditació; Meditació: consisteix en educar la ment per aconseguir un estat mental de pau, calma i serenitat interior. respiració: La respiració és una de les funcions vitals més importants i es realitza de forma inconscient i involuntària, és a dir es fa de manera automàtica sense que haguem de pensar-hi. Realment en la respiració hi ha una gran força vital, imprescindible per revitalitzar el nostre cos. Beneficis associats a una respiració correcta i profunda: Fisiològics, Digestius, Nerviosos, Relaxació i concentració. Tipus de respiració: diafragmática / abdominal / baixa, pulmonar / toràcica / intercostal, clavicular / alta. flexibilitat, elasticitat, equilibri, coordinació i força.

Les cadenes musculars:

Françoise Mézières (1909-1991), fisioterapeuta francesa creadora del concepte de les cadenes musculars a través del Mètode Mézières: els músculs no actuen aïlladament, connecten a través de teixit connectiu (la fàscia) i actuen en conjunt. “Efecte Dominó” accions es transmeten en cadena, parlava sobretot de la cadena posterior, i de que si hi ha un escurçament això es tradueix en hiperlordosi. Philippe Souchard (1979). Enriqueix el Mètode Mézières, i crea la RPG. Afegeix una segona cadena: Cadena posterior i Cadena anterior o cadena respiratòria i crea un mètode per avaluar aquestes dues cadenes. RPG (Reeducació Postural Global) 1980: Individualitat, Globalitat, Causalitat, Efecte de la gravetat, Diferenciació entre músculs estàtics i músculs dinàmics, La importància de la dinàmica respiratòri.

Història i evolució

: Leopold Busquet: Mètode Les Cadenes Musculars” després el va nombrar “Les Cadenes Fisiològiques”, Godeliève Denys-Struyf: Mètode GDS (variant de Reeducació Postural) i posteriorment perfeccionat per el seu col·laborador Phillippe Campignion, Tom Myers: VIES ANATÒMIQUES, Crea un mapa anatòmic.

Cadena muscular:

no és un terme anatòmic sinó funcional, perquè el nostre sistema nerviós no entén de músculs sinó de moviments.

Hi ha tres lleis

que regeixen el cos per funcionar en el constant moviment de la vida: 1.Llei de l’equilibri: equilibri físic, fisiològic (homeòstasi) i mental/emocional. L’equilibri per tant, sempre és relatiu i només pot ser actiu, dinàmic i rítmic. 2.Llei de l’economia: tota la fisiologia corporal està pensada per aconseguir una despesa mínima dels recursos energètics. Les funcions basals (postura, respiració, circulació, digestió...) han de consumir poca energia per disposar de reserves per accions. 3.Llei del confort: l’organisme rebutja conviure amb sensacions negatives. Aquest rebuig és el responsable de les compensacions tant de l’aparell musculoesquelètic, el visceral o el psicològic.

Les cadenes:

Cadena de inspiració: Pla sagital, musculatura profunda i posterior, Musculatura implicada: Intervertebrals, Transvers espinós, Diafragma, Transvers de l’abdomen. Cadena de expiració: Pla sagital, musculatura profunda i anterior, Comparteix molta musculatura amb la cadena d’inspiració, Relació directa amb el sistema visceral, Musculatura principal implicada: Escalens, Fàscia mediastínica, Recte i transvers de l’abdomen, Psoas ilíac. Cadena extensió: Musculatura que connecta la línia mitja i posterior del cos. Musculatura implicada: Supracostals, Epiespinós, Dorsal llarg, Quadrat lumbar, Fàscia plantar, Gluti major, Semitendinós, Semimembranós, Soli. Cadena flexió: Musculatura que connecta la línia mitja i anterior del cos. Musculatura implicada: Músculs pteriogideos i faringis, Recte major abdomen, Recte femoral, Tibial anterior, Extensors dits. Cadena Obertura: Pla frontal part posterior. Musculatura principal implicada: Trapezi superior, Deltoides, Tríceps, Serrat major, Oblic extern, Piramidal, Vast lateral. Cadena tancament: Pla frontal part anterior. Musculatura principal implicada: P. Clav. Esternocl, P. Clav. Pectoral M, Bíceps, Flexors del carp, Tib. Anterior i posterior, P. Ilíaca Dorsal A, Oblic intern, Gluti menor, T. Fàscia lata, Sartori.

SGA:

eina eficaç per millorar el rendiment musular així com per prevenir lesions, sent uns dels mètodes d'autoestiraments més efectius. Es basa en postures globals prolongades, progressives i suaus acompanyades d'un patró respiratori concret. El treball amb SGA busca eliminar els “frens” per guanyar espai interarticular, alliberar la compressió articular. Quan els músculas inspiradors es retrauen, el tórax es deforma. La rigidesa dels inspiradors limita la ventilació pulmonar. forma nova i global de realitzar els estiraments. actiu : és la pròpia persona qui controla la postura i la intensitat de les contraccions sol.licitades globalitat : l’estirament s’ha de realitzar de tota la cadena muscular al mateix temps evitant compensacions.

Decàleg del stretching:

1. Les postures de SGA corregeixen les deformacions i poden per tant preparar com reparar.. 2. La longitud d'estirament guanyada és proporcional al temps de tracció, la qual cosa significa que estiraments prolongats seran més eficaços que estiraments bruscos. 3. Els músculs rígids han d'estirar-se en fred. La temperatura provoca de manera artificial i temporal un augment del coeficient d'elasticitat. 4. L'estirament global consisteix a sobrepassar el punt de rigidesa muscular en sentit oposat a totes les seves fisiologies, evitant a més qualsevol compensació en l'altre extrem de la cadena muscular. 5. La globalitat consisteix a estirar al mateix temps tots els músculs d'una mateixa cadena. 6. Els estiraments han de realitzar-se contínuament al llarg de l’any. 7. L'estirament no és una activitat de competició, cada persona ha de respectar els seus propis límits. Gradualment millorarà la seva flexibilitat i els seus estiraments. 8. Els esports complets són els menys perjudicials. S'han de triar esports que exigeixen flexibilitat als quals necessiten força. 9. Les postures de SGA es trien en funció de la morfologia de cada persona i també en funció de l'activitat esportiva que desenvolupa. 10. En època de creixement, els nens i joves han de practicar esports polivalents i no practicar només un esport. En la tercera edat ha de prioritzar-se els exercicis de flexibilitat.

El Mètode Pilates:

va ser creat i desenvolupat per Joseph H. Pilates (1880-1967), qui el va denominar "CONTROLOGIA". En deu sessions se sent la diferència, en vint podràs veure la diferència, i en trenta i tindràs un cos nou." Joseph H. Pilates.Característiques: es treballa en seqüències de moviments controlats i precisos, comptant amb un equip d’aparells especialitzats, que ofereixen resistència variable a l’esforç muscular actuant com la pròpia musculatura. Els exercicis es fan des de diverses posicions, evitant sempre l’impacte o la pressió sobre músculs i articulacions. Definir Pilates amb una paraula seria com dir “moviment”; si fos amb dos paraules: “moviment controlat” i amb tres: “força, elasticitat, i control” El Mètode repta al cos a treballar com un tot unitari i integrat, aconseguint amb la seva pràctica despertar la consciència corporal, millorar la respiració i la coordinació. Millora el control del cos, corregeix la postura i l'alineació, enforteix i tonifica els músculs, proporciona flexibilitat, elasticitat i equilibri, unifica cos i la ment centrada en la respiració.

Yoga

: Conjunto de técnicas de concentración derivadas de esta doctrina filosófica que se practican para conseguir un mayor control físico y mental. Los 8 pasos del yoga en “Los yoga sutras de Patanjali”: Yama, el qual té com a principis ètics i regles per viure en societat: Ahimsa, Satya, Asteya, Brahmacarya, Aparigraha. Niyama que descriu les disciplines individuals i actituds envers un mateix: Sauca, Santosa, Tapas, Svadhyaya, Isvara pranidhara. Asana significa posse o postura. “Prana” significa “energia vital” i és present en totes les coses, animades i inanimades. Ayama significa extensió, expansió, amplitud, prolongació, estirament. Per tant, la paraula pranayama significa expansió del prana o energia vital. Prayahara és el cinquè pas dels 8 del ioga i es concentra a retirar els sentits, la ment i la consciència del contacte amb els objectes externs per després interioritzar-se i dirigir-los cap a l'ànima. Dharana es el 6 pas dels 8 del ioga i significa concentració, on la seva tècnica principal és fixar la consciència en un punt fix. Dhyana significa meditació. Samadhi vol dir absorció total.

El Mètode Hipopressiu,

van ser creades pel Doctor Marcel Caufriez. A través de la seva dedicació a la reeducació uro-ginecològica se’n va adonar que els abdominals tradicionals, durant el post part, perjudicaven el sòl pèlvic accentuant els problemes de incontinència urinària, prolapses, diàstasis. Des del seu descobriments, Marcel Caufriez, ha anat desenvolupant aquestes tècniques pròpies que tenen diverses aplicacions en l’àmbit de la salut, prevl’àmbit de la salut, prevenció I esport. Beneficis: 1. Redueix la el perfil abdominal 2. Disminueix el mal d’esquena 10. Millora la funció sexual 9. Augmenta el rendimient esportiu 5. Soluciona i preveu la incontinència urinària 4. Preveu hernies 6. Preparació i Recuperació del part 8. Millora la funció respiratòria 3. Millora la postura I l’equilibri 7. Preveu i soluciona caigudes d’òrgans interns. Contradiccions: Dones embarassades Post part immediat Postoperatori Hipertensió Cardiopaties Disfunció obstructiva respiratòria. Com es treballen? Les tècniques hipopressives es realitzen a través d’exercicis físics rítmics de reprogramació corporal que permet al sistemanerviós central modificar l’esquema corporal I emocional I que tnen la característica comuna d’aconseguir unadisminució de lapressió intra-abdominal.