La importància de la primera llengua i les segones llengües

Què és la primera llengua (L1) i què són les segones llengües (L2)?

Els conceptes de L1 i L2 fan referència estrictament a un ordre cronològic, mai jeràrquic: la primera llengua és la que s'ha après en primer lloc i les segones llengües són les que s'han après després. El terme LE (llengua estrangera) fa referència a una L2 que no és pròpia del context.

Quines diferències hi ha entre la primera i la segona llengua?

a) Primera llengua (L1): La L1, a més d'un vehicle d'expressió i comunicació, és també un instrument d'estructuració del pensament → la primera llengua es construeix a mesura que es construeix el pensament. L'aprenentatge de la L1 respon a unes motivacions profundes (l'expressió de les necessitats més vitals: el desig d'interactuar amb el medi i d'integrar-s'hi, i l'autoafirmació com a individu).

b) Segona llengua (L2): S'aprèn quan ja s'ha construït tot un sistema de conceptes que ordenen i analitzen la realitat d'una manera específica. L'aprenentatge de la L2 sol passar per l'estructura conceptual establerta per la L1 → els nous elements lingüístics busquen els equivalents en el sistema ja establert de mots i conceptes. Les motivacions per aprendre una segona llengua són més superficials que per aprendre la L1, tant si són instrumentals com si són integradores.

Les motivacions per a l'aprenentatge de llengües:

a) Motivació integradora: implica un desig de ser com els membres de l'altra comunitat lingüística per a integrar-s'hi totalment o en un cert grau.

b) La motivació instrumental: és la del subjecte que aprèn una segona llengua amb una finalitat pragmàtica i utilitària, com ara aconseguir avantatges econòmics o socials.

Es pot tenir més d'una primera llengua?

Sí, quan s'aprèn més d'una llengua simultàniament durant la primera infància (bilingüisme precoç). Són relativament freqüents els casos d'adquisició simultània de dues (o més) llengües en xiquets que creixen en ambients familiars on s'hi parlen dues (o més) llengües. En aquests casos els mecanismes d'adquisició de les dues llengües poden considerar-se idèntics.

Creus que l'expressió “llengua materna” és exacta?

És ambigua, ja que pot interpretar-se que té dos valors: el cronològic i el jeràrquic.

Què deu voler dir “llengua preferida”?

La llengua de l'experiència, del pensament i dels afectes. Sovint la llengua en què el parlant es troba més segur, és més fluïda.

La “llengua preferida” pot canviar al llarg de la vida d'una persona?

Sí, segons la història personal de l'individu i l'autoavaluació subjectiva de la fluïdesa relativa. Un bilingüe pot tenir una llengua preferida per a certes activitats i una altra per a altres ocasions. A més, la llengua preferida pot variar al llarg del temps per a algunes o totes les activitats.

Quina relació hi ha entre l'aprenentatge de la primera llengua i el de les segones llengües?

Hipòtesi de la interdependència lingüística: hi ha una interdependència entre la competència lingüística de les llengües que parla un individu (Jim Cummins). Cada persona té una competència lingüística general, que s'adquireix amb l'adquisició de la primera llengua, i que posteriorment es transfereix a l'aprenentatge d'altres idiomes, de manera que tots els aprenentatges lingüístics, es facin en la llengua que es facin, són una aportació a la competència lingüística general de l'individu.