La Importància de la Imatge en l'Art i el Disseny

“Tota obra respon al resultat de la invenció del creador”: L’artista sap que la seva obra serà observada per altres. I dona una visió pròpia i té una intenció (fer pensar, agradar, emocionar...). Què passa quan el creador i l’observador no comparteixen els mateixos codis? El que crea i l'observador poden tenir els mateixos codis comuns que fan que s'entengui la creació que es mostra. Quan això no passa és perquè no comparteixen lloc, cultura, temps històric (una imatge d’una guerra dibuixada en abstracte: GUERNICA). Enumera diferents tipus d'imatge i la idea que mostra:

Una icona: signes amb la semblança d’allò que ensenya (emergència, tràfic).

Símbol: imatge associada simbòlicament amb una idea tradicional (Colom de la pau).

Indici: imatge que reflexa la realitat (fum del foc = incendi).

A més grau d'iconitat = més semblança amb la realitat.

El valor d’una imatge el determinen dos punts de vista: el del creador i l'observador.

Fases del procés creatiu:

1. Escollir un objectiu: què es vol ensenyar.

2. Documentació: per tenir la idea clara.

3. Selecció del contingut: organitzar idees primàries i secundàries.

4. Avaluació: crítica de les idees per aclarir millor l'objectiu.

5. Execució: es realitza amb la tècnica escollida.

Les imatges es classifiquen en: imatges artístiques i en no artístiques o imatges quotidianes.

Mitjans bidimensionals: dibuix, pintura i gravat.

Mitjans tridimensionals: arquitectura i escultura.

Cultura audiovisual: imatges amb àudio.

Mitjans audiovisuals: s’expressen amb el moviment: àudio amb so. — Cinema, vídeo, TV, webs d'Internet. La nostra cultura és audiovisual.

La imatge simbòlica és aquella que simbolitza una creença.

Què és el disseny? L'activitat creativa que serveix per projectar objectes que siguin útils i estètics. Tipus: industrial (producció en sèrie) / gràfic (per comunicació de missatges) / disseny d'espais (decoració).

Una imatge comunica de manera objectiva una idea: perquè és clara i tal com es refereix.

Normalització: normes que estableixen criteris comuns a diversos processos d'una acció.

Objectius de la normalització: simplificar, definir, tipificar.

Tipus de normes:

1. Contingut (científiques, industrials o tècniques).

2. Àmbit d'ús: - Internacionals (ISO). Regionals (CEN, CENELEC, ETSI) - Estatals (UNE, AENOR).

5 elements del dibuix tècnic: formats de paper, línies, retolació, escales, acotació.

Acotar: expressar dimensions d'un objecte o realitat. Són les constructives i funcionals.

Elements d'una cota: línia de referència, línia de cota, extrems de cota, xifra de cota.

2 maneres d'acotar i diferències:

Condicions bàsiques d'acotacions: LLEGIR DOSSIER.

Escala: relació de la mida de representació i la seva mida real (FRACCIÓ e = mida dibuix / mida real).

La raó de semblança: relació matemàtica entre el dibuix i l'objecte.

3 tipus d'escala: reducció (construcció), natural, reducció (topografia i urbanisme).

Escala gràfica: serveixen en l'ampliació i reducció per plànols i mapes. Indicacions visuals.

Contraescala: situat a l'esquerra de la gràfica que complementa subdivisions (segment dividit en 10 parts).

Escalímetre: regle que mesura l'escala d'un dibuix (de 30 cm).