La Importància de la Geografia en la Societat Actual

Geografia és una ciència de gran utilitat tant per al comerç com per a les forces militars (fins al segle XIX). Al mateix temps, la geografia aporta sobretot cartografia, és a dir, representacions espacials. D'aquí sorgeixen algunes tendències, entre les quals destaquem les geografies radicals, que ho engloba tot, la interconnexió i les conseqüències d'estar interconnectats en espais determinats, la qual cosa comporta que el seu centre d'atenció siga global i s'especialitze en espais reduïts per a estudiar-los al màxim. S'estudien regions.

Geografia quantitativa: utilitza les noves tecnologies i les matemàtiques per a arreplegar dades que influïsquen d'alguna manera sobre la demografia. Utilitza elements mesurables: mercat, localització industrial, pautes demogràfiques...

Geografia radical: és la nova geografia, la utilitzada actualment per aquells que es comprometen amb la transformació social. Toca temes socials que impliquen el medi, per exemple, les injustícies (hi ha més injustícies en els barris pobres que en els rics...), contaminació, marginació... Se centra en el medi urbà perquè és on més es veu la intervenció de l'humà en el medi. Es realitzen expedicions a barris conflictius o pobres per a estudiar determinades zones. Es tracta d'una geografia militar, ja que defensa la posició del ser humà des de tots els punts de vista.

La geografia de la percepció (o de la conducta) parteix de la concepció que té el ser humà de la seua realitat. És una geografia que incidirà en la relació entre l'anàlisi de l'espai i la funcionalitat psicològica de la gent. Les persones decideixen el seu comportament espacial, no en funció del medi geogràfic sinó en funció de la percepció que tenen d'ell. Per exemple, “passant per un túnel, gasto menys combustible.”

Una altra podria ser la geografia del benestar, que té com a objectiu la realitat d'intentar que les persones visquen millor, o el que és el mateix, el confort humà es persegueix per mitjà de l'estudi geogràfic, sobretot a partir de problemes socials. Importa la qualitat del que fem i no la quantitat. Es preocupa per la sostenibilitat del medi i, sobretot, té funcions econòmiques. Per exemple: ordenar un territori basant-se en el benestar de les persones. És una geografia política que intenta impactar en la concepció espacial dels governants.

La nova geografia política centra el seu interès en les repercussions espacials per mitjà del procés polític. És la que estudia les realitats polítiques, els processos, els canvis de fronteres, resultats de conflictes bèl·lics en l'espai, acords territorials... De manera que el territori en la geografia política passa a ser el subjecte directe identificat amb la població d'eixe territori, inclús s'arriba a contemplar des d'un punt de vista polític internacional (ONU; Unió Europea...). Aquesta nova geografia ve en funció de la població (ciutadans) i el territori polític. Naturalment, els canvis que estan donant lloc són principalment comercials, ja que això repercuteix directament en l'economia del país, les inversions i la indústria, per la qual cosa apreciem que hi ha una major industrialització en unes zones i menys en altres.

No té en compte les conseqüències de l'ordenament espacial baix interessos comercials o multinacionals. Això és una reminiscència de la geografia que es dóna en els col·legis on només interessen les capitals, fronteres, etc. Quadro de poder de les geografies més importants.

La geografia del segle XX busca més enllà del coneixement i intenta tindre un valor social, es converteix en una ferramenta política i perquè són necessàries per als nous actors que entren en joc. La immediatesa humana genera molts problemes, la qual cosa fa que la geografia es convertisca en una ciència subjectiva i és l'element més immediat de l'alumnat. El croquis pot ser l'element més senzill des del qual ampliar el coneixement dels nostres alumnes.