La Importància de la Comunicació a l'Escola

Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio

Escrito el 8 de Agosto de 2024 en catalán con un tamaño de 7,3 KB

Els Mitjans de Comunicació

Des de finals del segle XX, les regles del joc han experimentat canvis substancials, de manera que haurem de revisar quins són els sistemes de comunicació a l’escola, quines són les nostres competències en educació mediàtica i fins i tot, quina és la funció de l’escola en aquest context. Tal com indica Albra Ambrós (2016), hem de parar atenció a dos aspectes:

a) Que el nostre alumnat ja forma part d’aquesta revolució comunicativa: arriben a l’escola amb una experiència comunicativa i receptora, ja que reben una gran quantitat d’estímuls audiovisuals en ser consumidors de múltiples pantalles.
b) En l’aspecte cognitiu, les possibilitats d’aprenentatge s’han ampliat enormement: ja no aprenen com abans per contacte directe amb la realitat, sinó amb la realitat mediada que els ofereixen els mitjans de comunicació. Això és un avantatge, però no hem d’oblidar que els posa també en una situació de vulnerabilitat (igual que als adults) davant d’aquests mitjans i les seves influències.

Tanmateix, des de l’escola hem de potenciar el desenvolupament de les competències simbòliques i comunicatives que ja posseeixen (per exemple, quan alguns familiars viuen lluny i es comuniquen a través de correus electrònics, missatges de text a través de WhatsApp, fotografies, vídeos, missatges de veu...).

Des de la perspectiva de la didàctica de la llengua, es tracta d’aspectes molt vinculats a la nostra àrea de coneixement: l’alfabetització dels infants inclou la comprensió dels estímuls icònics, visuals, verbals i audiovisuals, fent servir les habilitats de recepció i producció que corresponguin a cada moment i a cada context. L’educació ha de fomentar l’aprenentatge comunicatiu i el desenvolupament de destreses que els permetin comprendre els mitjans audiovisuals (amb el seu component estètic i també ètic).

Des de fa uns anys, s’ha posat en crisi la idea de la transversalitat de l’educació mediàtica, de manera que actualment la majoria d’especialistes consideren que cal introduir-la com una matèria en si des de les primeres etapes educatives, de manera que l’alumnat entengui com funcionen els mitjans de comunicació i les TIC. No hem d’oblidar que la capacitat d’aprendre a narrar tant verbalment com a través de dibuixos i imatges és fonamental per al desenvolupament integral dels infants. També és una habilitat bàsica la d’aprendre a opinar críticament i a expressar l’opinió: en aquest sentit, observar les imatges a través del joc i l’experimentació és una manera d’adquirir coneixements i idees, i narrar i compartir el que ens suggereixen les imatges que veiem contribueix clarament al desenvolupament del llenguatge i del pensament.

L’Entrada dels Infants en el Món de l’Escript

Com ja sabem, un entorn favorable per al xiquet o xiqueta és la clau essencial per a l’aparició i desenvolupament de la parla, de les primeres paraules, i també per a establir un contacte primerenc amb la llengua oral i escrita. Des que els xiquets són molt petits, els pares ja creen situacions en les quals la paraula és la base del diàleg; els xiquets responen a les paraules amb gestos, mirades, somriures, etc., per la qual cosa es crea un vincle afectiu i de confiança en què adults i xiquets interaccionen conjuntament i desenvolupen un estil de comunicació que tindrà com a conseqüència la parla.

La parla dels xiquets apareix aproximadament dels 12 als 18 mesos, però evidentment si l’infant està envoltat per un entorn favorable, on els familiars tenen molt d’interès en interaccionar amb ell i on l’exposen a una gran quantitat d’estímuls cada dia, el xiquet començarà a parlar abans i potser amb una evolució més ràpida que altres xiquets o xiquetes en entorns diferents. Ja trobem aquí, en primera instància, la importància de la família, del seu paper fonamental per a desenvolupar la parla i les capacitats i habilitats comunicatives del xiquet. Així doncs, gràcies a l’afavoriment, en aquesta etapa, de la parla i el llenguatge oral, després es podrà intervenir de manera efectiva en altres processos, com ara la lectura i l’escriptura.

L’aula ha de constituir-se com un entorn ric de lectura i escriptura, on els xiquets i xiquetes puguen trobar escrits de tot tipus que siguin models de referència per a ells. És fonamental que a l’aula hi haja un racó de lectura i escriptura o una biblioteca amb contes, enciclopèdies, revistes, llibres, diccionaris, etc., que siguin exemplars significatius de la seva cultura i societat, i que, a més, puguin despertar en els infants interès, plaer i gust per la llengua. El nostre paper com a mestres té una rellevància essencial per haver de despertar en els alumnes les ganes d’expressar-se tant amb el llenguatge escrit com oral. La funció de la mestra és polir i corregir les dificultats dels xiquets i, especialment, guiar-los i caminar amb ells en aquest meravellós procés de desenvolupament lingüístic. Tant mestres com familiars han de ser conscients que totes les experiències i situacions poden ser ocasions educatives per a treballar el llenguatge, de descobrir a poc a poc el sistema d’escriptura i d’entendre la necessitat d’assolir i dominar un codi per a la comunicació i interacció amb els altres. En l’última unitat tornarem a tractar de manera més detallada la funció de les mestres en aquest procés.

Comunicació Oral i Comunicació Escrita

Les característiques comunes entre l’oral i l’escrit són les següents:

Situació comunicativa: El procés s’inicia en una situació comunicativa en què és determinant el paper dels interlocutors i en què hi ha una articulació amb el context extralingüístic.
Objectiu comunicatiu: La necessitat de dir o escriure alguna cosa.
Acció verbal: L’emissor haurà de triar unes idees i un tipus de discurs adequats a l’objectiu comunicatiu, al context i a l’interlocutor i, alhora, haurà d’escollir unes unitats lingüístiques apropiades al tipus de discurs utilitzat.

Quant a les diferències entre l’oral i l’escrit, seguint amb Blanche-Benveniste, podem destacar el que l’autora anomena llenguatge de diumenge, amb una sèrie de propietats formals, sintàctiques, lèxiques i textuals, i que s’aprèn juntament amb les funcions de l’escrit i amb els continguts que aquest transmet. No obstant això, ella assenyala algunes diferències entre l’adquisició de la parla i del llenguatge escrit com ara les següents:

L’oral i l’escrit tenen unitats d’anàlisi diferents, per exemple, la puntuació escrita.
L’actitud en l’escrit és de més conformitat i en l’oral és de més llibertat en tant que escapa al control del registre per escrit.
En l’escrit hi ha possibilitat d’esborranys i en l’oral, no.
En les produccions escrites sol haver una planificació prèvia.
El paper de la prosòdia, especialment de l’entonació, és determinant en l’oral.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: