Importància de la biodiversitat i els valors associats

Enviado por Chuletator online y clasificado en Medicina y Salud

Escrito el 3 de Junio de 2024 en catalán con un tamaño de 6,62 KB

ESPÈCIES AMB POC INTERÈS AFECTIU O ECONÒMIC La major part d'espècies no suposen cap perjudici o benefici directe sobre les comunitats humanes. Al contrari, l'activitat humana posa en perill la supervivència de moltes espècies. Per tant, ens hem de preguntar: val la pena preocupar-nos pel conjunt de la biodiversitat?

- Valors tangibles: Es poden mesurar. Ex: el preu que tenen les espècies al mercat (fusta, pesca etc.) o un terreny (valor agrícola, urbanitzable etc.). - Valors intangibles: difícils de mesurar al no estar associats a un valor econòmic directe.

- Desconeixement dels valors: La major part dels ciutadans té poc coneixement sobre el patrimoni natural i l'autòcton en particular. El coneixement de la fauna està molt mediatitzat (Ex: contrast entre els documentals de fauna africana i mediterrània). Processos ràpids d'alteració del medi: pèrdua de consciència de la riquesa natural del propi entorn. La pobresa en fauna, flora i hàbitats d'un moment donat es considera l'estat normal.

- Valors simbòlics i estètics Cada societat ha realitzat associacions entre espècies i significats simbòlics o atributs màgics. Un caràcter simbòlic molt arrelat predisposa a la protecció o persecució de plantes i animals. A moltes plantes i animals se'ls atribueix una gran bellesa estètica. Tenen grans valors estètics i de benestar. Aquets valors condicionen l'acceptació social d'una actuació. Hi ha espècies emblemàtiques o bandera que representen un sentiment d'orgull patrimonial (Ex. Ós bru cantàbric, flors i ocells com a símbols d'estats etc.).

- Valor ecològic i científic És el paper de cada espècie en l'engranatge que fa funcionar el sistema. És un argument de pes en científics i conservacionistes. Espècies clau tenen objectius científicament demostrables (Ex: productors primaris, pol·linitzadors, descomponedors, predadors etc.).

- Valors ètics Formen part de la tradició cultural de cada societat humana. Argument de pes de societats protectores d'animals.

El 1970 apareix la ètica ecològica, que es preocupa de com haurien de ser les interaccions entre els humans i el medi. Les espècies tenen un valor instrumental (valor per la seva utilitat, 'antropocentrisme') i un valor intrínsec (valor per si mateix, 'biocentrisme').

Valors instrumentals -> arguments ecològics o econòmics per la conservació d'una espècie. La societat occidental prioritza els valors instrumentals: obtenció de vens, serveis i informació.

Valors intrínsecs -> les espècies s'han de protegir per drets propis (drets dels animals). És un tema controvertit i debatut. Alguns autors els atorguen a tots els animals, altres només als tenen un cert grau de consciència o capacitat de sofrir. Altres pensadors creuen que els animals no tenen drets de per si -els animals per si sols no els demanen- sinó que els tenen perquè la societat humana així ho vol.

Organisme indicador: - Tàxon que en un determinat context territorial i ecològic que presenta una distribució i abundància correlacionada amb els valors d'un determinat factor (contaminació, estructura del hàbitat etc.). - Informen sobre l'estat de conservació d'un ecosistema, com l'afecten les pertorbacions naturals i la intervenció humana. - Reflecteixen quina és la seva biodiversitat - Són ecològicament rellevants i sensibles als canvis, de mesura i interpretació senzilla, capaços d'admetre un seguiment a llarg termini i àmpliament distribuïts. - EX: Perla (Plecòpter)

Espècie para-sol: - Tenen un espai vital i espectre ecològic ampli, de manera que protegint aquestes espècies es protegeixen d'altres al mateix temps. - EX: Ós bru

Espècie emblemàtica o bandera: - Es defineixen en base a l'atracció que poden tenir entre el públic per provocar una acció proteccionista en benefici d'un major sistema. - Molt sovint les gestions es basen només en espècies emblemàtiques.

Espècie clau: - Correspon a l'espècie que té un pes molt determinant en processos basics del ecosistema i contribueix a determinar la seva composició. - L'abús del terme pot portar a treure-li significat, ja que hi ha moltes espècies que poden ser claus per alguna cosa. És un concepte molt debatut. - EX: Ós panda

Importància funcional d'una espècie: - Suma per a totes les espècies dels canvis que hi hauria en la productivitat si l'espècie considerada fos eliminada de l'ecosistema (Hurlbert 1997).

Espècies enginyeres: - Modulen directa o indirectament la disponibilitat de recursos per altres espècies, al causar canvis físics en els materials biòtics i abiòtics, amb els quals modifiquen, mantenen i creen hàbitats (Jones et al. 1994). Molt sovint les espècies clau actuen d'enginyeres.

Enginyeres autogèniques: - Canvien el medi amb les seves pròpies estructures físiques (per exemple: els arbres, els coralls o els fongs).

Enginyeres al·logèniques: - Modifiquen el medi per procediments mecànics o altres (per exemple: els pigots, els castors o l'home).

Endemisme: - Espècies o tàxons que només habiten en un lloc o regió geogràfica determinada, independentment de l'àrea que ocupi aquesta regió (des d'un illot a una regió molt extensa). - Més de la meitat de les plantes mediterrànies són endèmiques, i el 80 % de les plantes endèmiques d'Europa són mediterrànies (Gómez-Campo, 1985). - Segons l'extensió de l'àrea de distribució es pot distingir entre: endemismes restringits, insulars, peninsulars, etc. - Endemisme restringit: confinada a un indret molt localitzat. (Ex: Saxifraga vayredana i Calotriton arnoldi endemismes del Montseny). - Endemisme insular: en illes, marcats per aïllaments ambientals. (Ex: Xipre 18%, Corsega 11%, Creta 11,7%, Sicilia 9,7% etc.). - Endemisme peninsular: confinats a una península. Sobretot si estan separades per barreres muntanyenques o per istmes. - Ex: penínsules ibèrica, italiana i Peloponès. - Península Ibèrica + 1500 espècies i subespècies de plantes vasculars endèmiques (European Environmental Agency), la xifra més alta de la Unió Europea. El nombre d'endemismes creix al augmentar l'altitud. Per exemple de les 400 plantes endèmiques a Andalusia, 125 (31%) estan restringides a les muntanyes. Ex: Abies, 9 espècies endèmiques en les diferents serralades de muntanyes de la Conca Mediterrània.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: