Implantologia Dental: Guia Completa i Detallada
Enviado por Chuletator online y clasificado en Medicina y Salud
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,67 KB
Implantologia Dental
La implantologia dental és una de les branques de l'odontologia amb menor experiència relativa, però una de les més populars. Això es deu al fet que permet rehabilitar casos en els quals les pròtesis convencionals no poden aportar solucions.
Què és un Implant Dental?
Un implant dental és un substitut artificial de l'arrel natural de la dent. Es tracta d'una petita peça de titani, material biocompatible, que cicatritza a l'os i s'osteointegra. Gràcies a això, podem substituir una o més dents perdudes.
Material Biocompatible
Un material biocompatible és aquell material farmacològicament inert dissenyat per a ser implantat o incorporat dins del sistema viu. L'objectiu és substituir o regenerar teixits vius i la seva funció dins del cos humà.
Osteointegració
La osteointegració es defineix com ''una connexió directa estructural i funcional entre l'os viu i la superfície d'un implant''.
Història de la Implantologia Dental
1804: Maggiolo realitza el primer implant d'or, ideat per ell mateix.
1887: Harris idea un implant revestit de plom i realitzat en platí, amb la mateixa morfologia que l'arrel dental de la dent extreta.
1910: Es realitza la primera reflexió sobre que els implants precisen un temps “d'assentament” sobre l'os abans de ser utilitzats.
1939: Els germans Strock ideen la morfologia actual amb espires.
Dècada dels anys 40: S'inicien dues corrents implantològiques diferents:
Implants yuxtaossis: Armadures metàl·liques insertades sota el periosti en lloc de a l'interior de l'os. Aquesta tècnica va ser rebutjada més endavant per les infeccions produïdes.
Implants intraossis: Insertats a l'os, com els que coneixem avui en dia, seguint una evolució des dels implants de diferents metalls amb formes diverses fins als implants de fibra de vidre, d'acrílic i de porcellana.
Dècada dels anys 60: Comença la implantologia moderna, de la mà del Dr. Branemark, que utilitza el titani en els seus experiments de regeneració vascular de l'os i el trasllada, finalment, als implants dentals.
Estructura d'un Implant
Un implant dental actual consta de tres parts ben diferenciades:
La porció coronal: Zona més superior, on se situa la plataforma de l'implant.
Àpex de l'implant: Porció més inferior.
Cos de l'implant: Part principal de l'implant.
Seqüència de la Cirurgia Implantològica
Planificació
Abans de la inserció quirúrgica d'un implant s'ha de realitzar un pas important: la planificació.
Un dels pilars de la planificació és el diagnòstic radiològic. Els objectius d'aquest diagnòstic són:
Conèixer les dimensions exactes de l'os (tant en amplada com en alçada).
Relació os-dents veïnes, també de les arrels.
Situació de les estructures anatòmiques: com són nervis, sins i fosses nasals.
Qualitat òssia: Punt important ja que permet conèixer la duresa de l'os, la qual cosa farà modificar la seqüència de fresat i escollir la morfologia adequada dels implants.
Cirurgia d'Implants: Freses
La funció de les freses és generar un alveol en el qual s'inserirà un implant, amb una estabilitat primària mínima i sense compressió.
Cada casa d'implants té la seva pròpia seqüència de fresat, en la qual s'incrementen els diàmetres de les freses de forma progressiva amb unes recomanacions de velocitat (r.p.m).
Protocol Aproximat de Fresat
Fresa d'inici: És la fresa que marca la perforació inicial del neoalveol que es va a construir. La seva principal característica és que ha de ser agressiva en el tall, ja que és l'encarregada de perforar l'os més cortical (situat a la zona externa del maxil·lar i la mandíbula).
Fresses de diàmetre creixent: En funció de la casa d'implants, amb unes dimensions o unes altres, s'incrementa el fresat, augmentant l'amplada a la longitud de treball (longitud de l'implant que s'ha d'inserir).
Acondicionament del coll de l'implant: Existeixen implants amb una dimensió del coll que precisen una major amplada en aquesta zona i, per tant, el jaç ossi ha de tenir aquestes característiques. En aquests casos, s'utilitzen freses perfiladores que donen la conicitat necessària al jaç implantar per a la inserció de l'implant sense compressió de la zona del coll.
Cirurgia d'Implants: Inserció de l'Implant
L'implant pot inserir-se de forma motoritzada (motor d'implants) o manual, a través d'una clau de carraca o aditament per roscar manualment l'implant.
L'implant ha d'inserir-se sense que hi hagi contacte amb la saliva i els teixits orals, per evitar la contaminació de la seva superfície. En aquest punt, és clau la correcta separació i retracció dels teixits per part de l'Higienista Bucodental, així com l'aspiració contínua a la zona del coll un cop insertat, per veure el nivell de posició de l'implant.