Imperis colonials del segle XIX: expansió i influència
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 282,71 KB
Regne Unit: Van construir l'imperi més extens, van dominar zones estratègiques com Gibraltar, Malta, Suez, zones importants d'influència com el Carib, Canadà, Austràlia. La joia de la corona era l'Índia (cotó, blat, oli, te), Àfrica quasi connecta les seves possessions de nord a sud.
França: La segona potència de l'època, extensos territoris al nord-oest d'Àfrica, Tunísia, Marroc, riques àrees d'Àsia, Índoxina. Va procurar estendre's d'est a oest d'Àfrica.
Alemanya: Es va incorporar tard, política agressiva ja que van trobar la majoria dels territoris ocupats.
Bèlgica: Va tenir el control de Congo ric en recursos naturals.
Itàlia: Territoris del continent africà.
Rússia: Va completar l'expansió cap al sud fins a l'Índia i per Sibèria.
Espanya i Portugal: Els dos grans imperis colonials van reduir els dominis, Espanya perd les últimes colonies, Cuba, Puerto Rico, Filipines. Portugal cancel·la l'expansió a Àfrica perquè no podia unir amb ferrocarril.
Estats Units: Sota influència política i econòmica, controlaven Filipines, Puerto Rico i Cuba, el seu imperialisme no es basava en l'annexió de territoris.
Japó: Illa de Formosa, algunes illes del Pacífic i Corea. 