Imperialisme S. XIX: Causes, Fases i l'Imperi Britànic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,74 KB

L'Inici de l'Imperialisme Modern

Primera Fase de l'Imperialisme

Aquesta fase va donar lloc a l’ocupació del continent americà i alguns enclavaments litorals a l’Àfrica i Oceania. Els primers imperis van ser l'espanyol, el portuguès, l'holandès, l'anglès i el francès.

Es va tancar amb la independència dels Estats Units (1783) i l’emancipació de les colònies espanyoles de Cuba, Puerto Rico i Filipines.

Característiques de la Primera Fase

  • Ocupació d’enclavaments estratègics (pràctica del colonialisme).
  • Protagonisme de les empreses privades comercials.

Segona Fase de l'Imperialisme (Finals del S. XIX)

Aquesta etapa va imposar el domini d’una minoria blanca i europea sobre els pobles sotmesos militarment, i va provocar fortes tensions entre les potències.

Característiques de la Segona Fase

  • Domini total dels continents africà, asiàtic i oceànic.
  • Protagonisme directe dels estats i dels seus exèrcits.
  • El Japó i els EUA es van sumar a aquest procés a partir del 1894.

Causes de l'Imperialisme al Segle XIX

Causes Econòmiques

Les potències pensaven que calia estendre la pròpia sobirania política sobre el màxim nombre de territoris possible, com a garantia per a un futur de creixement econòmic.

  1. Obrir nous horitzons a la pressió demogràfica: Tot i que els emigrants preferien les repúbliques americanes, les colònies van requerir un important contingent de pobladors europeus per a tasques administratives, militars i empreses d’explotació colonial.
  2. Control d’importants matèries primeres i energètiques: El control podia garantir la superioritat de la indústria nacional sobre els seus competidors.
  3. Existència de mercats segurs: Assegurar mercats per als productes manufacturats.
  4. Inversió de capital: A partir de les noves colònies, el capitalisme financer va invertir en línies fèrries i ports rendibles.

Causes Polítiques

L’obtenció d’enclavaments estratègics era la millor garantia del poder i la sobirania de cada estat. Aquestes tensions van contribuir a l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914 (Nacionalisme exacerbat).

Causes Ideològiques

Es basaven en la superioritat cultural d’Europa i de la raça blanca. La cultura europea era vista com l'únic model de civilització universal. L’Església considerava que l’imperialisme es podia utilitzar com una via d’evangelització en altres continents.

L'Imperi Britànic: El Més Poderós i Extens

Va ser l’imperi més poderós i extens que hi va haver. El regnat de la reina Victòria (1837-1901) i els ministres Disraeli i Chamberlain van impulsar l’expansió.

Expansió Geogràfica de l'Imperi Britànic

Àsia

  • L’Índia: Era considerada la «joia de la corona». Des del 1777 estava explotada per les Índies Orientals i va ser la principal subministradora de matèries primeres com el cotó i el te.
  • Canal de Suez: Va desenvolupar molt més el comerç entre l’Índia i la metròpoli.
  • Guerra de l’Opi: Els xinesos es van veure obligats a cedir el territori de Hong Kong als britànics.

Zona Mediterrània

Control d'enclavaments clau com Gibraltar, l’Illa de Malta i Egipte.

Àfrica: El Projecte del Nord a Sud

L'objectiu era aconseguir un passadís continu del Nord al Sud. Van començar a la Ciutat del Cap i van voler pujar cap al Sudan. Cecil Rhodes va impulsar aquesta expansió, aconseguint territoris com Zimbàbue i Zàmbia.

  • Conflicte amb els Bòers: Els bòers eren antics colons holandesos establerts a la zona del Transvaal i l’Orange. Els britànics s’hi van imposar, tallant l’objectiu dels portuguesos d’anar de l’Oest a l’Est.
  • Nigèria: L’imperi britànic es va quedar amb Nigèria (Port de Victòria, anomenat així per la reina) i van trobar-se amb els francesos, als quals van guanyar, controlant la zona.

Oceania

  • Nova Zelanda: Formava part de l’imperi britànic des del 1841. Els maoris, la població aborigen, van ser en gran part exterminats, tot i que avui en dia encara hi ha una gran part de la població.
  • Austràlia: Durant el segle XIX, Austràlia va ser utilitzada com a presó. També es van expandir per diverses illes de l’Oceà Pacífic.

Amèrica

El 1867, el Canadà estava parcialment colonitzat pels britànics i parcialment pels francesos.

Entradas relacionadas: