Imperialisme, Revolucions i Conflictes: Segles XIX i XX

El Repartiment d'Àfrica i els Imperis Colonials

L'expansió imperialista va començar a l'Àfrica. Fins al 1870, la presència europea es limitava a factories i petits enclavaments costaners. França i el Regne Unit van donar els primers passos. La Conferència de Berlín (1884-1885), impulsada per Bismarck a causa de les rivalitats entre França i Bèlgica pel Congo i l'interès creixent dels comerciants alemanys per l'Àfrica central, va establir les bases del repartiment.

Acords principals de la Conferència de Berlín:

• Llibertat de comerç i navegació pels rius Níger i Congo.
• Prohibició de l'esclavitud.
• Reconeixement de l'Estat Lliure del Congo com una colònia personal del rei de Bèlgica, Leopold II.
• Principi de l'ocupació efectiva: per considerar un territori com a propi, era necessari ocupar-lo de veritat. Això va accelerar el repartiment d'Àfrica.

Els Imperis Colonials: L'Imperi Britànic va ser el més extens i ric, amb territoris a Àsia, Amèrica, Oceania i Àfrica. L'Imperi Francès tenia territoris a l'Àfrica, Indoxina i Amèrica. Alemanya i Itàlia van entrar tard a la cursa colonial, amb alguns territoris a Àfrica i Oceania. Altres potències menors eren Espanya, Portugal, els Països Baixos, Bèlgica i Rússia. A finals del segle XIX, s'hi van afegir el Japó i els Estats Units.

La Segona Revolució Industrial (1870-1920)

Les noves potències industrials van ser la Gran Bretanya, Alemanya, els Estats Units i el Japó. Els Estats Units es van convertir en el nou centre econòmic mundial. L'electricitat i el petroli van ser les noves fonts d'energia. La productivitat va augmentar gràcies als torns nocturns, el treball en cadena i l'automatització. El treball en cadena, un procés de fabricació en diversos passos coordinats, va permetre abaratir els costos de producció, i fins i tot els automòbils van esdevenir béns de consum.

La Política de Bismarck i la Qüestió Balcànica

La política de Bismarck es va centrar a convertir Alemanya en la principal potència mundial. Els rivals d'Alemanya en la lluita per l'hegemonia eren França, Rússia i el Regne Unit.

La Qüestió Balcànica:

• L'Imperi Otomà, format a l'Edat Mitjana, era un estat molt extens amb una gran varietat de pobles (croates, búlgars, serbis i romanesos).
• L'Imperi Austrohongarès i l'Imperi Rus volien expandir-se pels Balcans.
• El 1873, hi va haver revoltes nacionalistes a Bòsnia-Hercegovina i Bulgària, durament reprimides.
• Sèrbia i Montenegro, petits estats autònoms, van entrar en guerra contra els turcs, amb el suport de Rússia.
• Els austrohongaresos no estaven conformes.
• El 1878, es va celebrar el Congrés de Berlín, que va revocar els acords anteriors i va dissoldre la Gran Bulgària.

La Primera Guerra Mundial: Organització de la Pau i Conseqüències

L'Organització de la Pau: El 1918, el final de la guerra ja estava decidit amb la intervenció decisiva dels Estats Units. Al gener, el president Thomas Woodrow Wilson va formular els 14 punts, que proposaven solucions equilibrades. Els alemanys hi confiaven, però els francesos exigien reparacions pels danys.

La Pau de París (1919-1920):

• Diversos tractats van fixar les condicions de la pau i les noves fronteres.
• Va ser una pau imposada pels vencedors: el Consell dels Quatre (França, el Regne Unit, els Estats Units i Itàlia).

El Desenllaç de la Guerra de Trinxeres:

• Estancament al continent.
• Nou escenari: el mar. La Gran Bretanya va bloquejar marítimament les potències centrals, i Alemanya va respondre amb la guerra submarina, interceptant a vegades vaixells neutrals.
• El maig del 1915, l'enfonsament del Lusitània, un vaixell britànic amb molts passatgers nord-americans, va indignar l'opinió pública. El descobriment de gestions d'Alemanya contra els Estats Units va portar a la declaració de guerra dels Estats Units a Alemanya el 6 d'abril del 1917.
• Hi va haver actes de protesta a Alemanya. Guillem II va abdicar i es va proclamar la República, que va signar l'armistici l'11 de novembre del 1918, aturant la lluita.

Conseqüències de la Guerra:

• Econòmiques: Destrucció dels mitjans de producció i dels transports. Els estats combatents europeus, sense diners, van demanar préstecs als Estats Units, perdent l'hegemonia econòmica europea.
• Socials: Nova condició de la dona, augment de la conflictivitat social i política. Les colònies van reclamar la independència, animades pels 14 punts de Wilson, i va aparèixer la societat de masses.

La Revolució Russa

A inicis del segle XX, l'Imperi Rus estava format per una gran diversitat de pobles, amb una economia i una societat molt endarrerides. El tsar tenia el poder absolut, i la noblesa era la propietària de la terra.

Reformes:

• Abolició del règim feudal i de la servitud camperola (1861).
• Industrialització limitada a Sant Petersburg i Moscou, que va comportar canvis socials i l'aparició de classes mitjanes i obreres urbanes.

Revolució del 1905:

• Causes: La pagesia empobrida veia que les reformes no tenien efecte. Els obrers tenien condicions pèssimes. Derrotes russes el 1905 a la guerra amb el Japó.
• Fets: Vagues a Sant Petersburg i una manifestació al Palau d'Hivern per demanar la fi dels abusos i les bases d'una democràcia representativa.
• Diumenge Sagnant: La guàrdia del tsar va obrir foc, causant una gran quantitat de morts.
• Conseqüències: Condemna internacional i detonant del moviment revolucionari a Rússia. Amb el Manifest d'Octubre, el tsar va cedir, promulgant mesures liberals, llibertats civils i un règim representatiu amb un Parlament (Duma).

Les reformes van fracassar: el poble tenia expectatives molt altes, i el tsar es va atribuir el dret de vetar les lleis de la Duma. La situació de Rússia va empitjorar amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial.

Revolució de Febrer del 1917: Revolució espontània a Petrograd i vaga general contra la guerra i per denunciar les pèssimes condicions de vida. El tsar va abdicar i es va formar un govern provisional presidit pel príncep Lvov (liberal) i per Kerenski (socialista revolucionari). El nou govern provisional va decidir convocar una assemblea constituent i continuar la guerra amb els aliats.